‘Municipis com les Llosses poden patir un gran incendi forestal’

Josep Sagués és propietari forestal de les Llosses i tresorer de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Catllar – Montgrony. En el marc de les pràctiques conjuntes que aquesta ADF ha fet amb la de Taga – Milany ha explicat a ElRipollès.info les seves impressions sobre el medi forestal. Sagués considera que municipis com les Llosses -amb una gran continuïtat de la massa forestal- poden patir grans incendis forestals (GIF). Els GIF es caracteritzen per calcinar més de 500 ha i tenir una gran intensitat. Tot i que representen el 0,8% dels incendis al Principat suposen el 80% d’hectàrees cremades.

Veure galeria de fotos de les pràctiques de les ADF.

Article publicat a ElRipollès.info i Diariforestal.com [26.07.2008]

Continua llegint

Anuncis

L’urbanisme de baixa densitat centra el primer debat del Centre de Sostenibilitat Territorial

El Centre de Sostenibilitat Territorial, iniciativa sorgida de moviments ecologistes, professionals i membres de departaments universitaris que pretenen generar discurs i acció per avançar cap a una Nova Cultura del Territori, ha celebrat a Joanetes (la Vall d’en Bas) un seminari centrat en la urbanització de baixa densitat.

L’acte ha comptat amb el màxim especialista en la matèria al nostre país, el professor del departament de Geografia de la UAB Francesc Muñoz. Muñoz, autor d’una tesi sobre la ‘urbanalització’ de la Regió Metropolitana (veure ressenya), és director del Màster en gestió i intervenció del Paisatge i de l’Observatori de la Urbanització. L’objectiu de la seva recerca se centra en descomposar el fenomen de l’habitatge unifamiliar i avaluar-ne la seva magnitud i les seves conseqüències ambientals, paisatgístiques, econòmiques així com socials i culturals.

Article publicat a Diari Forestal. Ressenyat a LaGarrotxa.info i a Ecodiari.

Continua llegint

L’Observatori del Paisatge: ‘tres anys a velocitat de creuer’

El director de l’Observatori del Paisatge, el geògraf Joan Nogué i l’alcalde d’Olot Lluís Sacrest coincideixen en un diagnòstic: aquesta institució radicada a la capital de la Garrotxa ‘ha fet molt més del què ens podíem esperar en els seus tres anys de vida’. Aquest reconeixement es va realitzar en el marc d’un acte celebrat aquest dimecres, dia 9, per difondre a la societat garrotxina la tasca de l’Observatori i és que, tal i com reconeix el mateix Nogué, segurament som més coneguts arreu d’Europa que no pas a la mateixa ciutat d’Olot. L’Observatori del Paisatge és un consorci públic format per 52 institucions i associacions d’assessorament a l’administració i de sensibilització a la societat en matèria de paisatge. Per Nogué tot es resumeix en dos conceptes: ‘acció i pensament’. [Veure galeria de fotos de l’acte. Fotos Arnau Urgell/GND i Observatori del Paisatge].

Publicat a Diari Forestal i la Garrotxa.info (10.04.2008)

Continua llegint

El Govern acull amb escepticisme la demanda d’una Llei d’espais agraris

 

Ni Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; ni el titular d’Agricultura Joaquim Llena han rebut amb massa entusiasme la demanda d’una nova Llei d’espais agraris. Aquesta demanda, compartida per representants de sectors tan diversos com les organitzacions pageses, ambientalistes, centres de recerca i institucions locals ha estat formulada en un seminari celebrat a la Universitat de Girona els dies 17 i 18 de gener.

Una situació difícil
És evident que l’agricultura, com el conjunt de sectors primaris, viu una situació difícil. La manca de rendibilitat de moltes explotacions ha suposat la reducció de la superfície agrària activa. Aquest fenomen és especialment significatiu a les àrees de muntanya però es veu agreujada a les planes periurbanes per la pressió dels desenvolupaments urbanístics i, especialment, de les grans infraestructures. A la foto superior, el conseller Joaquim Llena.

D’aquesta manera, i tal com ha assenyalat Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos, en les darreres tres dècades s’ha perdut el 25% de la superfície conreada. Així mateix, existeix un consens general que en aquest període l’administració catalana no ha sàpigut desenvolupar instruments per tal de mitigar-ne els efectes. Malgrat que el marc de planejament territorial ho hagués permès, a diferència d’altres qüestions com els espais naturals amb el PEIN, ni tan sols s’ha delimitat aquells sòls agraris que es considera que cal preservar pel seu gran valor. De fet, ‘ni tan sols hem definit què és un espai agrari’ destaca Valerià Paül, doctor en geografia i especialista en ordenació territorial. Aquest fet provoca segons Paül una situació d’indefensió jurídica.

Article publicat a Gironainfo.cat i a Diariforestal.com

Continua llegint

L’Anuari de l’SCOT radiografia 200 transformacions i projectes territorials

Què tenen en comú el POUM de Ripoll, la vegueria del Penedès, l’abocador de Castellserà i el projecte de l’aeroport de Ponent a Alguaire? Es tracta de transformacions i projectes territorials -sovint conflictes- que es recullen en l’Anuari 2006 de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Amb aquesta, ja són quatre les edicions que la filial de l’Institut d’Estudis Catalans encarregada de tot allò que es refereix a l’ordenació i gestió del territorial publica i que enguany ve acompanyada de projectes per ‘sociabilitzar-lo’ a través de la xarxa.

Una obra de referència
La Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT) edita des de 2003 l’Anuari. Es tracta d’una obra que de manera descriptiva tracta uns 200 casos de transformació i projectes territorials d’arreu del Principat. Enguany han fet possible aquesta publicació tant la Diputació de Barcelona com els departaments de Política Territorial; Relacions Institucionals i Participació; Governació; i Medi Ambient i Habitatge.

Tot plegat, a partir bàsicament de la ‘famosa’ llista Territori que amb centenars de participants esdevé el fòrum virtual de debat de referència per urbanistes, professionals del medi ambient i la planificació, membres d’associacions en defensa del territori, tècnics i responsables polítics… Aquesta llista -juntament amb altres aportacions- forneixen una base que enguany ha assolit, segons el geògraf Néstor Cabañas, la xifra de 8.000 documents. A partir d’aquí, la selecció dels dos-cents casos més representatius i el treball d’una quarantena de professionals per tal de descriure de manera detallada tots els processos, els agents, els avanços legislatius…

Article publicat a DiariForestal.com (19/12/2007) Versions territorials: Manresa, Girona, Osona i Ripollès.

Continua llegint

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial: una aposta per difondre la nova cultura del territori

‘Fins i tot de les pitjors derrotes n’hem de treure quelcom positiu’. Aquesta frase de Raül Valls, un dels portaveus del moviment contrari a l’eix Vic – Olot -conegut pel túnel de Bracons- exemplifica l’esperit del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST). El CST neix de la voluntat de diverses persones i col·lectius ambientalistes de base d’anar més enllà de l’oposició als grans projectes i esdevenir un lobby que pugui analitzar, debatre i proposar alternatives a l’actual model territorial. Ras i curt, tal i com afirma el seu lema: ‘pretenem ser un altaveu de la nova cultura del territori’. La iniciativa també agrupa a professionals del medi ambient i a investigadors de centres de recerca. ‘És necessari que la universitat estigui al servei de la ciutadania organitzada i no només de l’empresa’ afirma Valls.

 

Article publicat a DiariForestal.com / ElRipollès.info (13/12/2007)

Continua llegint

El Centre de Sostenibilitat Territorial debat les tendències ambientals de la Garrotxa

L’informe de Sostenibilitat es va publicar el passat mes de juny amb motiu del Dia internacional del medi ambient. Al llarg dels darrers mesos ‘aquest punt de partida’ -tal com afirma l’ambientòleg Sergi Nuss, un dels seus redactors- ha estat presentat en diversos fòrums ciutadans i tècnics per tal copsar-ne les reaccions i incorporar-ne les percepcions dels diversos agents del territori.  En aquest sentit el dimecres 12 de desembre en el local social de Joanetes -punt neuràlgic del moviment en contra de Bracons- es va realitzar un dinar-debat per tal de presentar l’Informe a experts en matèria de sostenibilitat de la comarca així com als diversos mitjans informatius. Entre els assistents hi havia investigadors de la Universitat de Girona, membres de la Institució Catalana d’Història Natural, tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica i de l’Observatori del Paisatge així com l’alcalde de la Vall d’en Bas entre altres.

Article publicat a DiariForestal.com (13/12/2007)

Continua llegint