Opinió a Llibertat.cat (III): ‘Incompatibilitats’

Recupero un teletip de l’Agència espanyola EFE del passat 14 d’abril “El director tècnic de Red Eléctrica Española, Agustí Maure, serà nomenat el proper dimarts director general d’Energia i Mines de la Generalitat en substitució de Josep Isern. (…) Isern ocupava el càrrec des del mes de gener de l’any 2004, a on va arribar procedent de l’empresa Gas Natural. Per la seva banda, Maure tindrà com a responsabilitat la línia d’alta tensió entre Espanya i França, que passa per Girona i tanta polèmica ha aixecat”.

 Aquesta informació l’hagués hagut de llegir abans d’escoltar Maure en una conferència (per qüestions de feina, veure article aquí). Sempre és interessant escoltar els responsables polítics de segona línia (o tècnics de primera) en àmbits més o menys professionals ja que ens anticipen o ens permeten entendre els posteriors moviments dels polítics. Maure va deixar anar algunes perles. Com que el “veinte, veinte, veinte” -en referència a l’objectiu de la Unió Europea d’assolir per al 2020 el 20% de l’energia renovable i la reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle- li feia molta gràcia. O que ell confiava molt amb la “reacció” de la societat, ja que tard o d’hora, sempre hem pogut superar les dificultats. En aquest sentit, el director general d’Energia va comparar el “problema de l’energia” amb el forat de la capa d’ozó. Si em permeteu el paral·lelisme és talment com comparar uns corcs en el marc d’una finestra amb l’aluminosi. Ja que mentre la reducció de la concentració d’ozó troposfèric -allò que de manera popular es denomina forat, tot i que com a tal no existeix- va ser causat per una sèrie de productes i uns usos molt concrets (i finalment, fàcilment substituïbles); la qüestió de l’energia és un dels fonaments del sistema social i productiu. Per tant, qualsevol solució sostenible a llarg termini serà estructural o no serà.

Opinió a Llibertat.cat (II) Potser ens ho haurem de fer mirar

El títol és volgudament provocatiu. Una provocació però més adreçada a la reflexió que no pas el debat. Enllaçant amb l’article anterior (veure aquí) continuo la reflexió sobre el canvi de model energètic en un context de crisi a curt termini.

De ben segur que ‘ens ho hem de fer mirar’ en moltes coses però avui em centraré amb l’energia eòlica i amb les crítiques ferotges que rep qualsevol projecte per part dels moviments populars. Quin és el principal problema dels molins? El seu impacte paisatgístic. I estic segur que aquesta és la resposta que donaria el 90% de la població de municipis on es projecten parcs eòlics. Segur, que al cap d’una estona, alguns dels ‘enquestats’ ens donaria altres raons. Però accepteu-me la premissa que el rebuig se centra en aspectes estètics, visuals i al capdavall subjectius.

Opinió a Llibertat.cat (I) Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Primera entrega d’un article d’opinió mensual que se’m demana des de Llibertat.cat. És la primera vegada… a veure si me’n surto i explico quelcom interessant…

Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Per Arnau Urgell i Vidal, periodista ambiental i membre del consell de redacció de L’Accent

Una companya del ‘gremi’ i que em va iniciar en el món del periodisme popular em va comentar en una de les primeres ‘lliçons’ professionals la importància de consultar les fonts oficials. ‘La realitat ja és prou crua’ (amb les dades objectives que ens presenten); mostrem-la, interpretem-la i que els lectors en puguin extreure les seves conclusions. Ara bé, i com m’explicava l’altre dia un professional responsable d’un dels periòdics amb més difusió del nostre país; consultar fonts oficials és avorrit: ‘sovint fins a la pàgina 92 no localitzes la dada que buscaves, que justament està en aquesta pàgina per tal que no se li doni el relleu que es mereix’.