L’urbanisme de baixa densitat centra el primer debat del Centre de Sostenibilitat Territorial

El Centre de Sostenibilitat Territorial, iniciativa sorgida de moviments ecologistes, professionals i membres de departaments universitaris que pretenen generar discurs i acció per avançar cap a una Nova Cultura del Territori, ha celebrat a Joanetes (la Vall d’en Bas) un seminari centrat en la urbanització de baixa densitat.

L’acte ha comptat amb el màxim especialista en la matèria al nostre país, el professor del departament de Geografia de la UAB Francesc Muñoz. Muñoz, autor d’una tesi sobre la ‘urbanalització’ de la Regió Metropolitana (veure ressenya), és director del Màster en gestió i intervenció del Paisatge i de l’Observatori de la Urbanització. L’objectiu de la seva recerca se centra en descomposar el fenomen de l’habitatge unifamiliar i avaluar-ne la seva magnitud i les seves conseqüències ambientals, paisatgístiques, econòmiques així com socials i culturals.

Article publicat a Diari Forestal. Ressenyat a LaGarrotxa.info i a Ecodiari.

És fàcilment perceptible els efectes del boom immobiliari que hem viscut en el darrer lustre. Tanmateix, dades com que cada dia s’urbanitzen 3 ha de sòl al conjunt del Principat o que cada hora es construeix 1,25 cases unifamiliars a les comarques barcelonines deixen clar la magnitud del fenomen. Una realitat que costa d’avaluar amb les dades estadístiques convencionals.   En aquest sentit Muñoz explica que darrerament treballen amb variables ‘curioses’ com els quilòmetres recorreguts pel camió d’escombraries. I és que hi ha municipis com Corbera de Llobregat amb 12.000 habitants repartits en més d’un 80% en 31 urbanitzacions. Les problemàtiques són diverses: dificultats per oferir els serveis, il·legalitats urbanístiques, impossibilitat de satisfer modes de transport públic, segregació social, inseguretat ciutadana, risc d’incendis forestals…

Tanmateix, una de les qüestions més interessants és que aquests processos cada vegada es produeixen més lluny de la ciutat central. En aquest sentit actualment les taxes relatives de construcció d’habitatges aïllats i adossats es produeixen a les perifèries de Vic, Igualada i Manresa. Aquest model que Muñoz denomina de ‘donut’ -ja que està buit per dins- veu com en les primeres corones el percentatge d’habitatges unifamiliars disminueix no tan perquè s’esgoti el sòl ‘sinó perquè s’acaben les vistes’.

Un dels elements derivats del model és el consum d’aigua, fet que cal recordar en l’actual context de sequera extrema. Per exemple, els deu municipis que tenen dotacions domèstiques majors (per sobre de 400 litres per persona i dia) presenten taxes d’habitatges aïllats (sense incloure adossats) majors del 70 – 80%. En canvi, els que gasten 100 litres per persona i dia tenen percentatges similars però d’habitatge en bloc.  

Per a més informació: ‘La producció residencial de baixa densitat’ (Francesc Muñoz a Diba.cat) Ressenya del llibre ‘La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención’ (Arnau Urgell a Sostenible.cat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: