De Cerdà als Jocs Olímpics, un segle i mig d’aportacions catalanes a l’urbanisme

Títol: Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies.

Autor: Ricard Pié (editor).
Editorial: Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT), Institut d’Estudis Catalans
Any de publicació: 2008
Pàgines: 405

Massa sovint les paraules se les emporta el vent i, plasmar en un llibre un seminari sempre és interessant. Més si es tracta d’un balanç de les aportacions catalanes a l’urbanisme i a l’ordenació territori que constitueix un autèntic llibre de capçalera -o si més no, com una bona introducció- per a totes aquelles persones interessades en aquesta matèria.

D’aquesta manera, deu anys després de la realització d’un seminari emmarcat en la revisió de les aportacions d’un segle de filosofia i ciències socials per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT) publica Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. El propòsit és, segons l’arquitecte Ricard Pié, editor de l’obra, “estudiar deu episodis per fer un balanç crític sobre el desenvolupament urbanístic català al llarg d’un segle i mig, passant aquestes experiències pel sedàs de la història de la disciplina i per una avaluació crítica en relació a les innovacions i influències per han pogut tenir en la renovació del pensament urbanístic posterior”. Una història que s’inicia a partir del Pla Cerdà i que es tanca amb la construcció de la “ciutat qualitativa” en motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Ressenya publicada a Sostenible [30.06.08]

Continua llegint

Anuncis

Ecocity World Summit: la ciutat del futur serà sostenible o no serà

Un 50% de la població mundial ja viu en ciutats, uns espais que malgrat representar un minso 2% de la superfície terrestre, representen el 75% de la demanda energètica global i emeten el 80% de les emissions de CO2

Les zones urbanes viuen a nivell global un imparable procés d’expansió. Les estadístiques indiquen que el 70% de la població d’Europa, Amèrica i Oceania ja és urbana i a nivell mundial vora el 50% de la població viu en ciutats. Així mateix, i malgrat representar tan sols el 2% de la superfície terrestre, les ciutats consumeixen el 75% de la demanda energètica mundial i emeten el 80% de les emissions de diòxid de carboni. Amb dades com aquestes és evident que qualsevol camí global per avançar cap a la sostenibilitat ha de passar de manera prioritària per millorar les àrees urbanes.

Així es va entendre en el 7è Ecocity World Summit (Cimera Mundial sobre Ecociutats) celebrat a finals d’abril a la ciutat californiana de San Francisco (Califòrnia, Estats Units). Una cita que va acollir quatre centenars de delegats científics, tècnics i polítics provinents d’una setantena de països. Entre aquests en destacaven Jaime Lerner -ex alcalde de Curitiba (Brasil) i un dels referents mundials en l’aposta cap a ciutats sostenibles-, Mathis Wackernagel (a la imatge), creador del concepte de petjada ecològica i director de la fundació homònima; Rusong Wang, president de la Societat d’Ecologia de la Xina i membre del Congrés xinès; i Michael M’Gonigle, un dels cofundadors de Greenpeace i catedràtic de la Universitat de Victòria.

Article coescrit amb Jordi Oliver i publicat a Sostenible.cat [26.05.2008]

Continua llegint

La Regió Metropolitana de Barcelona vol continuar creixent

El Departament de Política Territorial presenta per primera vegada un instrument de planejament per a la Regió Metropolitana · Es tirarà endavant el Quart Cinturó · Projecten 456.000 nous habitatges per assolir una població de quasi 6 milions d’habitants

Si en un element coincideixen polítics, tècnics i moviments ambientalistes és que la manca d’instruments de planejament a escala supracomarcal ha comportat, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, deixar el territori en mans de la iniciativa privada i ha suposat la configuració d’un model urbanístic insostenible i gran consumidor de sòl, mobilitat i aigua (veure L’ACCENT 124). En aquest article s’analitzen algunes de les qüestions com se’n deriven: el futur creixement d’aquest territori, la construcció d’infraestructures com el Quart Cinturó, la protecció o no d’espais com la Serra de Collserola o la reivindicació del Penedès per constituir una vegueria pròpia.

Article de la secció “en profunditat” publicat en el número 129 de L’ACCENT i escrit conjuntament amb la Laia Creus i la Bel Zaballa. Fotos de Jordi Salvia, Roser Calvet i David Datzira.

Continua llegint

En menys de quinze anys la superfície artificialitzada als Països Catalans ha augmentat vora un 30%

L’Institut del Territori acaba de presentar la primera monografia del seu Observatori estadístic. Aquest treball, coordinat pel geògraf valencià Jose Vicente Sánchez-Cabrera, se centra en l’avaluació dels canvis en els usos del sòl de les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià i el Principat. En el període 1997 – 2007 la superfície artificialitzada ha augmentat més d’un 28% especialment les zones industrials i logístiques (58%) i les infraestructures (55%). Aquestes transformacions han estat segons l’informe guiades “per la iniciativa privada” a causa de quatre dècades sense planejament més enllà de l’escala local. Uns instruments que actualment es desenvolupen però que “arriben tard”.

Article publicat a Sostenible [24.08.2008]

Continua llegint

L’urbanisme de baixa densitat centra el primer debat del Centre de Sostenibilitat Territorial

El Centre de Sostenibilitat Territorial, iniciativa sorgida de moviments ecologistes, professionals i membres de departaments universitaris que pretenen generar discurs i acció per avançar cap a una Nova Cultura del Territori, ha celebrat a Joanetes (la Vall d’en Bas) un seminari centrat en la urbanització de baixa densitat.

L’acte ha comptat amb el màxim especialista en la matèria al nostre país, el professor del departament de Geografia de la UAB Francesc Muñoz. Muñoz, autor d’una tesi sobre la ‘urbanalització’ de la Regió Metropolitana (veure ressenya), és director del Màster en gestió i intervenció del Paisatge i de l’Observatori de la Urbanització. L’objectiu de la seva recerca se centra en descomposar el fenomen de l’habitatge unifamiliar i avaluar-ne la seva magnitud i les seves conseqüències ambientals, paisatgístiques, econòmiques així com socials i culturals.

Article publicat a Diari Forestal. Ressenyat a LaGarrotxa.info i a Ecodiari.

Continua llegint

Un Pla Territorial per a la Regió Metropolitana per tancar ‘una etapa de provisionalitat extrema’

L’avantprojecte presentat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona contempla la protecció en diversos graus del 75% del territori

La Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona -organisme paritari en el qual hi participa la Generalitat i les administracions locals- ha presentat l’Avantprojecte de Pla Territorial de la Regió Metropolitana (PTRMB). Amb aquest pas, i segons el conseller Joaquim Nadal “es posen les bases per tancar una etapa de provisionalitat extrema” ja que fins ara no s’havia pogut tirar endavant cap instrument que tractés globalment aquest àmbit. El Pla tracta per una banda els espais oberts -suposarà la protecció en diversos graus del 75% del territori-, els assentaments urbans i la xarxa d’infraestructures. [A la foto Oriol Nel·lo, secretari de Planificació del DPTOP]

Article publicat a Sostenible (08/04/2008)

Continua llegint

Sequera extrema al Principat: L’urbanisme basat en habitatges unifamiliars agreuja els efectes de la sequera

“Catalunya viu la pitjor sequera dels darrers 10 anys”. Aquesta frase del conseller de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Francesc Baltasar, no per recurrent -sempre és el pitjor any- no deixa de ser certa. En aquest sentit la manca de pluges des del mes d´abril de 2007 fins a l´actualitat -a excepció del mes d´agost- provoca que l´any passat hagi estat qualificat de “sec” o “molt sec”. Més enllà de viure en un clima mediterrani i de patir sequeres més prolongades cal destacar l´efecte de dues dècades de polítiques urbanístiques expansionistes basades en habitatges unifamiliars, una tipologia que duplica el consum d´aigua dels pisos i en el qual el factor renda hi té una gran incidència.

Article publicat a L’Accent 124
Continua llegint