Entrevista a José Maria Baldasano: ‘Fer previsions més enllà de 30 anys em sembla perillós’

Baldasano es pregunta: ‘com podem saber que la dinàmica climàtica continuarà sense ruptura?’ José Maria Baldasano dirigeix l’Àrea de Ciències de la Terra al Barcelona Supercomputing Center. Treballa en la modelització climàtica i de contaminació de l’aire aprofitant (més informació, aquí).

Un perfil extens

José Maria Baldasano és catedràtic d’Enginyeria Ambiental per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1996. Ha estat consultor d’organismes d’àmbit català com el Consell Assessor per a la Gestió de Residus Industrials (1991 – 1995) i estatal com el Consell Assessor de Medi Ambient (1994 – 1997). A nivell internacional després de formar part del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) actualment és un dels experts de l’IPCC. En aquesta disciplina també forma part del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. Ha publicat més de 200 articles científics i ha dirigit una vintena de tesis doctorals.

Entrevista publicada a Sostenible (10 de febrer de 2008)

‘10.000 ordinadors en un’ al servei de les investigació científica més puntera

 

El MareNostrum. Foto: Ronald Halbe La capella de Torre Girona, propietat d’una de les famílies benestants de Barcelona i actualment part del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) hostatja el MareNostrum, un dels superordinador més potents d’Europa. Aquesta instal·lació -que equival a 10.000 ordinadors personals- és la joia de la corona del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i s’utilitza per a aplicacions tant diverses com la predicció del canvi climàtic, de models de contaminació atmosfèria o en el desenvolupament de nous materials. Quasi dues-centes persones treballen en aquest centre de recerca promogut per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri espanyol d’Educació i Ciència. El seu director és Mateo Valero, catedràtic en arquitectura de computadors, que entre altres reconeixements va ser premiat el 2006 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

Article publicat a Sostenible (14/01/2008)

La universitat reflexiona per assolir el repte de la Convenció del Canvi Climàtic

Dos mesos després de la inauguració de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic ha arribat el torn de les universitats. La Xarxa de Recerca d’Educació per a la Sostenibilitat va coordinar el passat divendres una de les denominades ‘jornades de reflexió’ per tal d’avaluar les accions a tirar endavant des de i per a l’àmbit universitari.

 

 

La Convenció: un procés participatiu ‘complex’

La Convenció Catalana del Canvi Climàtic té un objectiu diàfan: elaborar un Pla d’acció per a la mitigació d’aquest fenomen que aconsegueixi reduir 5,33 TM de CO2 anuals. Aquesta xifra ‘màgica’ permetria que el Principat complís amb l’objectiu rebaixat que l’Estat espanyol ha assumit per tal de complir el protocol de Kyoto (el 37% més que l’any base).

Article publicat a Sostenible (18/12/2007)

10 anys de Kyoto. Una commemoració amb visió de futur

En ‘l’any del canvi’ climàtic el desè aniversari del Protocol de Kyoto bé valia fer-ne una celebració. Una commemoració que tal com van assenyalar encertadament Gabriel Ferraté, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el periodista ambiental Jordi Bigues s’havia d’entendre com ‘una mostra del compromís de la societat catalana enfront del canvi climàtic’ i sobretot amb visió de futur. Futur, que passa per la negociació de l’escenari post Kyoto que aquests dies viu el seu primer round a l’illa indonèsia de Bali.

Article publicat a Sostenible (13/12/2007)

Crisi energètica. Quina crisi?

El febrer de 2007 es va crear l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS). Es tracta d’una iniciativa que pretén ‘obrir un espai de debat i intercanvi d’informació crítica sobre l’actual model energètic’. Precisament, al llarg de les darreres setmanes ha organitzat les ‘Jornades Canvi Climàtic i Crisi Energètica: solucions comunes’ per tal de fer la seva presentació en societat. Aquest esdeveniment ha estat fruit també de la tasca de la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat i la col·laboració entre altres de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic o el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Després de dues sessions de debat, el passat 1 de desembre es van presentar públicament les principals conclusions, la jornada també va servir per presentar per primera vegada l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana elaborat per l’economista i doctor en ciències ambientals Jesús Ramos.

 

Article publicat a Sostenible (12/12/2007)

10 anys de Kyoto. 10 preguntes (i 10 respostes)

Dimarts 11 de desembre el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha organitzat una jornada per commemorar el desè aniversari del Protocol de Kyoto. L’acte, que compta amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge, se celebrarà a la Pedrera (Barcelona).

L’efemèride arriba a pocs dies d’iniciar-se el període de compliment dels seus objectius (2008 – 2012) i per tant pels organitzadors ‘és un bon moment per a la reflexió sobre el què ha succeït al llarg de la dècada’.

Veure cronologia sobre el canvi climàtic en les darreres tres dècades al món, la Unió Europea, l’Estat espanyol i els Països Catalans aquí.

Article publicat a Sostenible (10/12/2007)

La veritable dependència dels Països Catalans

La introducció d’energia a un sistema és imprescindible per mantenir-ne la seva complexitat. Aquest principi de la termodinàmica s’entén fàcilment en el cas d’una societat: per tal que tot el sistema productiu funcioni es consumeix una gran quantitat d’energia de diverses fonts (fòssils, nuclear, hidràulica, solar, biomassa…) i a partir de diversos vectors (electricitat, combustibles líquids i gasosos, llenya…). En el cas dels Països Catalans, el 75% de l’energia és importada mentre que la utilització de fonts no renovables assoleix el 98% de l’energia primària. Amb aquestes xifres, és evident la dependència del nostre país; tant per la necessitat d’importar aquestes matèries com per la seva localització en regions de gran inestabilitat geopolítica i per tractar-se de recursos que s’exhauriran a curt o mitjà termini.

 

Article publicat a L’Accent 120 // Infografia: Arnau Urgell/L’ACCENT (modificat de Marc Belunzes, Llicència CC)

[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La Mediterrània greument amenaçada

La conca mediterrània serà una de les regions que a nivell mundial tindran un increment de temperatura major. D’aquesta manera, la major part dels sistemes socioecològics en resultaran afectats. El Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) va tractar-ne en les jornades celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (més sobre les jornades, aquí) els referents al sistema litoral i marítim.

‘La mar és la gran oblidada’
‘No només oblidada sinó ignorada i menyspreada i això, tard o d’hora ens passarà comptes’. Aquesta frase la va pronunciar Macià Blàzquez, portaveu del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), uns mesos ençà en motiu de l’enfonsament del vaixell Don Pedro a Eivissa. I afegia: ‘quan succeïx un desastre com aquest només es xerra de les platges però no de les praderies de posidònia’ (veure entrevista completa). Recuperar aquestes paraules ens serveix per il·lustrar la relació entre canvi climàtic i els sistemes marins. Mentre tots associem aquests dos elements amb els efectes sobre les platges (i les urbanitzacions) per la pujada del nivell del mar hi ha una sèrie de fets molt poc coneguts que comprometen el futur de la biodiversitat mediterrània.

[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La vulnerabilitat de l’alta muntanya al canvi climàtic, a debat

Quan es parla de les afectacions al canvi climàtic al nostre país sempre s’alerta que els Pirineus i el litoral són les àrees més vulnerables. En el segon cas és lògic associar-ho a l’augment del nivell del mar però perquè les àrees de muntanya presenten aquesta problemàtica? Respondre a aquesta qüestió va ser un dels objectius de les Jornades que el Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) -un grup interdisciplinari promogut per l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)– van organitzar recentment a Barcelona. El GECCC va publicar el 2005 un extens informe en el qual s’abordava la qüestió des d’una òptica catalana en tres grans blocs: la ciència del canvi climàtic; els impactes, la vulnerabilitat, la mitigació i l’adaptació; així com els instruments de gestió. Actualment, aquest supragrup de recerca treballa en una segona edició de l’estudi coordinats pel doctor en física Josep Enric Llebot. Entre molts d’altres reputats investigadors del nostre país formen part del GECC el climatòleg Javier Martín-Vide, el geògraf David Saurí, el sociòleg David Tàbara, l’hidrogeòleg Josep Mas, l’historiador ambiental Mariano Barriendos, l’ecòleg Josep Peñuelas i el paleoclimatòleg Antoni Rosell.

Poders locals i canvi climàtic

No fa tants anys un divertit personatge televisiu va popularitzar la frase ‘els petits canvis són poderosos’. Dia a dia se’n constata la seva vigència i per aquest motiu la Diputació de Barcelona ha organitzat una jornada tècnica al Castell de Montesquiu per mostrar les estratègies que des de municipis i comarques s’inicien davant del repte que suposa el canvi climàtic.

Es tracta d’accions que òbviament necessiten desenvolupar-se en marcs territorialment superiors però que resulten necessàries no només per la seva efectivitat sinó com a exemple pels ciutadans que tenen en aquestes administracions el seu referent més directe. De fet, Iñaki Gili, secretari tècnic de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha volgut recordar que l’impacte sobre el conjunt de l’economia -i per tant de les emissions de gasos d’efecte hivernacles- dels poders locals és major del què sovint ens pensem. En aquest sentit no només cal tenir en compte l’activitat directe -transport urbà, edificis i equipaments municipals, enllumenat, gestió de residus…- sinó sobretot l’indirecte ja que les administracions dinamitzen el conjunt de l’economia a partir de la contractació d’operadors privats.