Reprodueixo un article que he publicat en el darrer número de El Temps. Fa un repàs a les amenaces presents i futures pel Delta de l’Ebre ara que ja no és notícia. Aprofito per agrair a l’Alba Ballester, la Susanna Abella, en Pep Canicio i en Carles Ibáñez la seva amabilitat per respondre’m totes les preguntes i explicar-me una sèrie de qüestions que desconeixia. Lamentablement, finalment no va ser possible comptar amb el parer del representant del Departament d’Agricultura, l’impulsor del Xerta – Sènia, projecte que segons la Plataforma és l’inici del transvasament.
El govern espanyol va derogar el transvasament de l’Ebre el juny de 2004. Tres anys després és un bon moment per a demanar-nos si el Delta i el tram final del riu avancen cap a la sostenibilitat o, per contra, la manca de sediments i de cabal, la contaminació esporàdica i difusa, els projectes de nous regadius, els efectes del canvi climàtic i el creixement urbanístic els menen cap a una situació límit.
La Llei 10/2001 del Plan Hidrológico Nacional (PHN) va implicar la creació del Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CIPDE). Aquest organisme, que havia de gestionar les compensacions econòmiques del transvasament, fou dissolt després de la derogació del transvasament. Per cobrir-ne el buit i assolir “la preservació i millora dels ecosistemes del Delta, evitar-ne la regressió i garantir-ne la sostenibilitat” es va crear una comissió mixta Estat-Generalitat encarregada de redactar un nou pla integral de protecció del delta de l’Ebre (PIPDE).
Filed under: El Temps, Territori | Leave a comment »