La Regió Metropolitana de Barcelona vol continuar creixent

El Departament de Política Territorial presenta per primera vegada un instrument de planejament per a la Regió Metropolitana · Es tirarà endavant el Quart Cinturó · Projecten 456.000 nous habitatges per assolir una població de quasi 6 milions d’habitants

Si en un element coincideixen polítics, tècnics i moviments ambientalistes és que la manca d’instruments de planejament a escala supracomarcal ha comportat, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, deixar el territori en mans de la iniciativa privada i ha suposat la configuració d’un model urbanístic insostenible i gran consumidor de sòl, mobilitat i aigua (veure L’ACCENT 124). En aquest article s’analitzen algunes de les qüestions com se’n deriven: el futur creixement d’aquest territori, la construcció d’infraestructures com el Quart Cinturó, la protecció o no d’espais com la Serra de Collserola o la reivindicació del Penedès per constituir una vegueria pròpia.

Article de la secció “en profunditat” publicat en el número 129 de L’ACCENT i escrit conjuntament amb la Laia Creus i la Bel Zaballa. Fotos de Jordi Salvia, Roser Calvet i David Datzira.

El 41% dels lectors d’ElRipollès.info aposten pel manteniment de la comarca a la demarcació de Girona

En tres setmanes 100 lectors d’ElRipollès.info han votat a l’enquesta sobre la situació del Ripollès en la futura ordenació territorial del Principat en vegueries. Els resultats de moment aposten de manera clara per mantenir la comarca a la demarcació de Girona (41%) mentre que els partidaris de l’Alt Ter representen el 27%. Molt endarrere queden les altres opcions com la de l’Alt Pirineu (14%), la divisió de la comarca en tres vegueries (10%), la unitat comarcal per sobre de tot (4%) i la darrera proposta de l’alcalde de Vic d’incorporar-la a la Catalunya central (3%).

Resultats provisionals de l’enquesta d’El Ripollès.info. Infografia: Arnau Urgell/El Ripollès.info

El Ripollès i les vegueries, nova proposta sobre la taula

El debat sobre l’ordenació territorial del Principat fa moltes dècades que s’allarga. Els dos principals punts de conflicte se situen en la demanda del ‘Gran Penedès’ (Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia) de constituir una vegueria pròpia així com el difícil encaix de comarques com el Ripollès.

[INFOGRAFIA. Proposta de nou vegueries. Font: L’ACCENT modificat de Vikipèdia. Llicència CC]

Les vegueries entre la necessitat i la imposició

Penjo un article que vaig escriure fa unes setmanes i que es va publicar a L’Accent 112 i al portal La Fàbrica. Aprofito per recomanar l’especial sobre ordenació territorial que està fent en Xavi en el seu bloc. En destaco una pregunta “L’organització territorial a Catalunya és una qüestió irresoluble?” i una resposta: “No ho resoldrem mai! Per les diverses lectures del territori i els seus canvis; per les diverses visions del funcionament de l’administració pública i per les diverses percepcions de la identitat i com s’ha de traslladar al territori”. La resposta és del professor de geografia de la UAB Enric Mendizábal.

La divisió territorial del Principat és una qüestió que continua sense resoldre’s gairebé trenta anys després de la recuperació de la Generalitat. Malgrat la importància de tirar endavant les vegueries, la manca de diàleg amb el territori, les rivalitats atàviques entre comarques i ciutats i, sobretot, la vista posada en la “calculadora electoral” han provocat ajornaments successius.

El nou estatut del 2006 preveu organitzar el territori del Principat en tres nivells: municipis, comarques i vegueries. Aquesta darrera divisió, a banda de suposar deixar enrere la divisió en províncies imposada el 1833, ha de permetre tres qüestions: l’organització dels serveis públics, la planificació territorial i la constitució d’una institució supramunicipal de cooperació local.

Més enllà de l’origen històric del terme (veure L’Apunt) la primera proposta moderna de vegueries data de l’època republicana que dividia el Principat en nou regions (veure infografia). Segurament la qüestió que més sobta és que el Tarragonès i l’Alt Camp formessin part de la vegueria penedesenca, mentre que Reus era capital d’una regió que agrupava Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d’Ebre. D’altra banda, Vic era capital d’una vegueria que unia les comarques del tren transpirinenc: Osona, el Ripollès i la Cerdanya.