Giro a Sicília (XI): La reconstrucció

Una de les coses que ens feia més il·lusió visitar era Noto. Però sobretot el seu duomo i la seva cúpula. El 1996, la ciutat va patir un important terratrèmol que enderrocà part de la cúpula de la catedral de San Nicolò. Noto és una ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, però no se n’havien preocupat abans. Fins que mitja cúpula del duomo quedà a terra. Va ser a partir d’aquell moment que els ciutadans i les administracions van valorar tot el que tenien. De fet un intel·lectual de la ciutat, va arribar a dir que el seu únic futur era quedar com Pompeia, per tal d’esdevenir un atractiu. La veritat és que des de totes les institucions s’han abocat molts euros per tal de recuperar l’esplendor perduda.

Giro a Sicília (X): Els encants de Siracusa

Ens allunyem de l’Etna camí a Siracusa [web i vikipèdia]  amb l’esperança que en qualsevol moment ens girarem i veurem com ens observa. Arribem a Siracusa a l’hora de dinar, ens dirigim a Ortigia [vikipèdia], una petita illa unida a Sicília per ponts. Un nucli on hi han viscut al llarg dels anys diferents cultures, i actualment es pot gaudir de l’època grega, la medieval i la barroca. Diuen que per arribar a Siracusa es recomana fer-ho per Ortigia, és a dir, des del mar. Així poder contemplar la muralla, els edificis rere seu i les cúpules de les esglésies.

Nosaltres no ho hem fet així… hem creuat la Siracusa des de la ‘terra ferma’, hem passat per sobre el pont i Ortigia ens ha donat la benvinguda. El paisatge és diferent, la diferència és més marcada perquè venim dels peus del volcà on tot està construït amb pedra volcànica, pedra fosca. Aquí tot és blanc.

Giro a Sicília (IX): Cràters i neu

Després de rodejar una bona estona l’Etna i apropar-nos-hi cada vegada més, vam arribar a Nicolosi. Aquest poble d’uns 6.800 habitants ens va acollir dues nits. És una de les principals portes per accedir al Parc Natural: a la neu i als cràters….

El cel estava ennuvolat, acostumats a les pluges que ens acompanyaven des del primer dia no ens van espantar. Vam agafar la carretera de 21 quilòmetres de llarg que passa pel mig d’antigues i modernes colades de lava fins arribar al refugi Sapienza, a 1900 metres d’alçada i totalment destruït (i reconstruït) en l’erupció de 2002.

Giro a Sicília (VIII): A redós de quatre turons

Nicosìa [web i vikipèdia] és un municipi de 15.000 habitants de la província d’Enna. Pocs turistes hi van a parar, ja que no té cap dels elements imprescindibles de qualsevol tour al voltant de l’illa i perquè està situada lluny de les autopistes, per allà on els autocars transporten de manera veloç als visitants de costa a costa de Sicília.

La principal característica d’aquesta vila siciliana d’interior és que ha crescut a l’entorn de quatre turons. Bona part dels pobles de l’illa estan al capdamunt de muntanyes però no és tan habitual que siguin quatre. D’aquesta manera, cases, carrers i carrerons s’han d’adaptar a una orografia ben irregular. Val la pena pujar a algun d’aquests turons -una bona proesa amb cotxe si com nosaltres, no coneixes el camí- per observar la panoràmica. Al capdamunt d’aquests turons, les roques són plenes de forats que serveixen com a garatges i en algun cas com habitatge. És ben curiós veure una roca amb una porta i el corresponent número de carrer.

Giro a Sicília (VII): La música

A Sicília, entre CD i CD escoltem la ràdio. La nostra “preferida” és la 105 FM. Segurament, perquè des del primer dia ens acompanya. En tema d’autors, els protagonistes principals són Lingabue, Francesco Renga, un grup de rap italià (que no recordo el nom), però sobretot Eros i Negramaro. Aquests últims han tret un disc fa poc, La Finestra, així que totes les emissores el promocionen. No només emissores de ràdio, sinó que si anem a un bar o restaurant sovint hi havia Negramaro de fons. Aquí trobareu el clip de la cançó “Parlami d’amore”.

Giro a Sicília (VI): Un lloc tranquil…

Després de destinar un matí a Palerm, dinar un plat de pasta en un restaurant [d’aquests que ocupen les voreres amb un tendal ben instal·lat i que tant agraden a l’Arnau] vam tornar a Monreale [web i vikipèdia] A Monreale hi passem dues nits en un suposat bed and breakfast. Ens van oferir un llit i esmorzar, però l’esmorzar l’havíem de fer al bar: un cafè i una pasta.

Ens mancava la visita al duomo i al seu claustre. La vila l’havíem vista més o menys de passada: el dia que vam arribar fent voltes i més voltes amb el cotxe per poder aparcar i la nit abans quan buscàvem un lloc per sopar sota una ventada i una bona pluja. El duomo estava tancat, així que vam anar cap als claustres amb l’esperança que des dels claustres s’accedís a la resta. Com en altres llocs, les portes que uneixen dos edificis, en algun moment de la seva història, les han tapiades. Així que, de moment, ens limitem a contemplar un fantàstic claustre, i alhora esquivem el centenar de turistes que hi volten.

Giro a Sicília (V): Opinions contraposades

Avui dimarts ha tocat Palerm [web i vikipèdia]. A tres quarts de 9 ens hem enfilat al bus que ens ha baixat a la gran ciutat. Vint minuts és el que hem trigat en arribar a la capital: a les 9 tocades ja érem a la Piazza Indipendenza. Hem localitzat ràpidament el carrer principal: il corso Vittorio Emmanuel. Hem passat per sota la Porta Nuova direcció al Palazzo dei Normanni. Al primer cop de vista, m’ha semblat una ciutat prou tranquil·la, potser pensava que hi hauria més cotxes amunt i avall. He mirat el cel: un cel

blau. He trobat a faltar el fum i la contaminació que cobreix Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les cases són baixes. Hi ha edificis alts, però no al centre. En general hi ha poca gent pel carrer. Com totes les poblacions sicilianes: mal cuidada. Però amb encant.

Giro a Sicília (IV): Un nom: Corleone

Sempre hi ha aquells moments gloriosos en els viatges i ahir, la Pasquetta, també va tenir el seu. Després de mig dia de pluja i vent, va sortir el sol. Ens va il·luminar el paisatge i el poble (no és tant poble, té uns 12.000 habitants segons la guia) de Corleone [web i vikipèdia]. Sí, com molts d’altres turistes i viatgers que volen conèixer Sicília vam passar per aquesta “emblemàtica” població.

M’imaginava que seria una població més petita: quatre cases i quatre carrers; avis al carrer que aprofiten el sol i seuen en un banc mentre observen els forasters. I no… una ciutat amb un centre bonic però mal cuidat, cap vilatà que ens mirés des dels bancs, de fet, ens devíem creuar amb un màxim de deu persones i un altre grup de turistes que buscava el castell.

El nostre pas per Corleone fou breu, només un pas, un quart d’hora i encara. Referem el camí, de nou contemplàrem bocabadats el meravellós paisatge que envolta la població, deixàrem el cel blau i l’escalforeta agradable del sol i ens endinsàrem sota el gris, el vent i la pluja.

 

Paisatge entre Ficuza i Corleone, a la carretera Agrigentina-corleonese.

Giro a Sicília (III): La petita Albània

Piana degli Albanesi (en albanès Hora e Arbëreshëvet i en sicilià Chiana) [web i vikipèdia] és un municipi sicilià situat a una trentena de quilòmetres de Palermo. La principal característica és, tal i com indica el nom, la seva relació amb Albània. I és que l’expansió de l’Imperi otomà als Balcans va provocar l’exili de centenars d’albanesos a zones com Sicília o Reggio Calabria. A finals de segle XV Joan II va permetre que una comunitat de refugiats s’establís en aquesta zona. D’aquesta manera, al llarg de les dècades l’herència albanesa s’ha mantingut com un element d’identitat del poble. Segurament, un dels elements més vistosos és la retolació bilingüe (italià i albanès) en els cartells o la gran quantitat de banderes albaneses en els balcons -de fet és la senyera del municipi-. També en els bars s’escolta de manera indistinta ambdues llengües i el culte predominant és l’ortodox grec. De ben segur que aquest municipi va reconèixer la independència de Kosovo de manera immediata!

Giro a Sicília (II): Àpat a prova de dietes (i de butxaques)

Dia de Pasqua. Cap a les 11 sortim de Gibellina [web i vikipèdia] direcció Segesta [web i vikipèdia]. En marxar de Segesta ja són tres quarts d’una. Aviat toca dinar i pensem que serà millor dinar abans d’arribar a Erice [web i vikipèdia] (lloc turístic, per tant, restaurants cars). Abans del lloc de destí passem per un restaurant de Valderice [web].

A la foto uns arancini, una mena de croquetes amb pasta d’arròs farcides de formatge, carn…