Cap a una nova cultura forestal?

Deu anys després del gran incendi de la Catalunya Central, la FMR i el CTFC consideren que la vulnerabilitat als grans incendis ha augmentat


El divendres 18 de juliol es va complir el desè aniversari del gran incendi de la Catalunya Central. Més de 24.000 ha calcinades a les comarques de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia. Una dècada més tard la Fundació del Món Rural (FMR) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha organitzat el projecte Un món rural viu. Un paisatge sense cendres que ha celebrat quatre sessions a Barcelona, Manresa, Solsona i Pinós. Les conclusions assenyalen el persistent abandonament del medi rural com la principal causa de risc i que provoca que la vulnerabilitat de les forests sigui avui encara major. Per avançar cap a una nova cultura forestal des d’ambdues institucions s’apunta la necessitat d’entendre la gestió forestal com la principal eina de prevenció, tenir voluntat política per aplicar uns instruments normatius adequats així com integrar en les diverses activitats els costos de les polítiques de prevenció. Finalment, es considera clau continuar la pedagogia per fer entendre que Catalunya és un país forestal que requereix gestió.

Article publicat a Sostenible.cat [28.07.2008]

Continua llegint

El paisatge, un factor d’equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat en el sector turístic

Oferir el paisatge com a producte turístic passa per una complexa estratègia de concertació entre agents públics i privats

Per segon any consecutiu, la Fundació Universitària Martí l’Humà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el passat divendres 23 de maig un seminari sobre paisatge i turisme. Per fer-ho, res millor que parlar-ne en un espai on s’experimenta dia a dia aquesta relació, l’explotació agroturística de Can Bruguer a Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental), una autèntica illa de mosaic forestal i agrari -i amb els cingles del Bertí de fons- en una comarca molt castigada per un desenvolupament urbanístic desordenat.

Article publicat a Sostenible [28.05.2008]

Continua llegint

‘Cal que s’entengui el medi rural com a quelcom més que un espai per anar-hi el cap de setmana’

Entrevista a Josep Maria Besora, pagès i impulsor del col·lectiu de reflexió rural Saó:

“Cal que s’entengui el medi rural com a quelcom més que un espai per anar-hi el cap de setmana”

Josep Maria Besora va formar part durant 18 anys de l’executiva d’Unió de Pagesos com a responsable de Comunicació i Organització. Posteriorment va acceptar l’encàrrec del Departament d’Agricultura dirigir el I Congrés del Món Rural (2005-2006). En finalitzar-lo, va ocupar dins del Departament el càrrec de director general de Desenvolupament Rural fins a l’estiu de 2007.

Actualment es dedica a la seva explotació de vedells i cereals a Torà (la Segarra) i és un dels impulsors del col·lectiu de reflexió rural Saó juntament amb altres experts en l’àmbit agrari i ambiental com Martí Boada, Josep Puigpelat, Jordi Sargatal, Albert Massot i Lourdes Viladomiu entre altres.

Entrevista publicada a Sostenible [19/04/08]

Continua llegint

Joan Nogué: ‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

Entrevista a Joan Nogué, catedràtic de Geografia i director de l’Observatori del Paisatge

L’Observatori del Paisatge va néixer ara farà tres anys, i ha esdevingut “un ens a mig camí de l’administració i la societat civil”. Una de les seves funcions és “fer de pont, ajudar a l’administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem les inquietuds de la societat”.

Entrevista publicada a Sostenible [21/04/08]

Continua llegint

L’Observatori del Paisatge: ‘tres anys a velocitat de creuer’

El director de l’Observatori del Paisatge, el geògraf Joan Nogué i l’alcalde d’Olot Lluís Sacrest coincideixen en un diagnòstic: aquesta institució radicada a la capital de la Garrotxa ‘ha fet molt més del què ens podíem esperar en els seus tres anys de vida’. Aquest reconeixement es va realitzar en el marc d’un acte celebrat aquest dimecres, dia 9, per difondre a la societat garrotxina la tasca de l’Observatori i és que, tal i com reconeix el mateix Nogué, segurament som més coneguts arreu d’Europa que no pas a la mateixa ciutat d’Olot. L’Observatori del Paisatge és un consorci públic format per 52 institucions i associacions d’assessorament a l’administració i de sensibilització a la societat en matèria de paisatge. Per Nogué tot es resumeix en dos conceptes: ‘acció i pensament’. [Veure galeria de fotos de l’acte. Fotos Arnau Urgell/GND i Observatori del Paisatge].

Publicat a Diari Forestal i la Garrotxa.info (10.04.2008)

Continua llegint

Recta final per la Carta del paisatge de la Vall de Camprodon

La carta del paisatge de la Vall de Camprodon, un instrument de concentració voluntari, per millorar la gestió d’aquest actiu tant important, arrenca la seva fase final. La diagnosi es va realitzar l’any passat, i ara és el torn d’avaluar-ne els resultats a partir de sessions participatives. I és que el nombre i l’abast dels compromisos que es decideixen assumir, finalment, dependrà només de la voluntat dels signataris ja que és un procés obert i lliure que apel·la a la responsabilitat i la visió de futur de la població local. Cal recordar que aquest instrument ha estat promogut per la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, amb el suport del Departament de Política Territorial i l’assessorament de l’Observatori del Paisatge. La seva redacció ha estat a càrrec del biòleg i consultor ambiental Josep Maria Mallarach i l’arquitecte ripollès Santi Llagostera.

El Ripollès.info ha tingut accés al document de compromisos entre els quals destaquen la creació d’ordenances municipals conjuntes d’ordenació del paisatge, l’elaboració d’un manual de bones pràctiques de recuperació de patrimoni rural, realització de materials didàctics, incorporació de criteris paisatgístics en totes les obres públiques o la identificació i recuperació de la xarxa tradicional de camins.

Continua llegint

[SEMINARI LLEI D’ESPAIS AGRARIS] 30 anys esperant

Els agents implicats en els espais agraris: sindicats de pagesos, institucions, universitats, ambientalistes… duen tres dècades esperant que es desenvolupin els instruments legals per a la seva correcta ordenació i gestió. Amb aquest context es comprèn el gran interès que ha despertat el Seminari sobre la futura Llei d’espais agraris organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori. Interès que a nivell polític s’ha concretat amb la presència de dos dels consellers implicats (Agricultura i Política Territorial) així com diversos secretaris i directors generals.‘Estem igual que el 1979’
Amb aquesta afirmació volgudament reivindicativa ha iniciat la seva intervenció com a moderadora del primer bloc del Seminari la geògrafa Isabel Salamaña. Feia referència a les conclusions d’unes jornades organitzades per la Unió de Pagesos amb el títol ‘Ordenació del territori i l’agricultura en comarques densament poblades’ (Mataró, 1979) en les quals es reclamaven instruments per tal de protegir els espais agraris respecte al creixement urbanístic i al desenvolupament de les infraestructures.

Article publicat a Sostenible (21/01/2008)

Continua llegint

La Ferreria: “paisatge, natura i història” en perill

 

La Tordera és un riu que neix el Montseny i després de 61 quilòmetres desemboca a la Mediterrània. En el seu camí, i especialment en el tram que discorre en la plana prelitoral -el denominat Baix Montseny- té una gran pressió urbanística, industrial, d’infraestructures i d’activitats logístiques. La Ferreria, paratge situat al terme municipal de Sant Celoni esdevé un espai de 26 hectàrees que ha restat fins ara salvaguardat d’aquestes activitats i actualment amenaçat. Diverses entitats de la comarca encapçalades per la CUP de Sant Celoni lluiten per tal que la seva desclassificació urbanística “esdevingui un punt d’inflexió en l’ordenació territorial del Baix Montseny”.

Article publicat a L’Accent 122

Continua llegint

El mirador blocaire (IV). Centres comercials: els temples de la postmodernitat

Les festes de Nadal (sí, en singular) provoquen any rere any reflexions sobre el consumisme de la nostra societat. Reflexions amb diferents graus d’aplicació ja que més enllà de l’abundància desmesurada no deixen de ser un moment de retrobaments variats.

Com que amb aquest tema “tants caps tants barrets” ens seria molt difícil abordar-ho en aquesta secció. Per tant, posem el punt de mira en un element que cobra importància aquests dies però no deixa de ser protagonista al llarg de l’any: els centres comercials. Un element clau en les noves formes de (des)estructurar el territori i que constitueix allò que alguns geògrafs o antropòlegs anomenen no-lloc (en contraposició a la definició moderna de lloc). Un no-lloc es caracteritza per tres elements: que no tenen història, no esdevenen un punt de relació o socialització i no generen identitat.

Article publicat a L’ACCENT 121 – 5 anys!

Continua llegint

Els indicadors paisatgístics, productes de la interfície ciència – gestió

La seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va acollir els dies 29 i 30 de novembre el ‘Seminari internacional Indicadors del paisatge. Reptes i perspectives’ (més informació aquí). La presència d’experts d’arreu d’Europa per debatre com s’aborda la definició dels indicadors des de diverses perspectives -ecològica, social i econòmica- així com la reflexió sobre la mateixa naturalesa d’aquests elements en la interfase entre ciència i gestió van generar gran interès. Aquest fet es demostra amb una sala d’actes de l’ICC plena de gom a gom -dos mesos abans es van tancar les inscripcions-; tanmateix hi ha una bona alternativa: a partir del 12 de desembre (i fins el 12 de gener) es podrà seguir en diferit les diverses sessions del Seminari a través del web de l’Observatori del Paisatge.

Aranyes, formigues i abelles
La conferència inaugural la va impartir Josepa Bru, del Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Bru va voler posar negre sobre blanc en una qüestió sovint amb més equívocs dels que sembla: ‘Què és i per a què ha de servir un indicador?’. I és que sovint es confonen els paràmetres -les dades brutes-, amb els índexs -la informació ‘normalitzada’- i els indicadors, que forneixen als gestors una informació nuclear però amb una dosi de subjectivitat. En aquest sentit, ‘els indicadors esdevenen una realitat fuzzy (borrosa) en la relació antitètica objectiu – subjectiu’. Per tal d’il·lustrar aquesta afirmació aparentment complicada Bru ho il·lustra amb un exemple de la vida quotidiana: el punt d’ebullició de l’aigua. ‘Amb una prudent objectivitat podem afirmar que bull a 100 ºC però aquesta dada ens serveix per programar escalfadors?’ es pregunta. I la resposta és negativa ja que ens cal ens cal algun indicador -a cavall de la informació objectiva i les sensacions subjectives- que ens pugui aportar la informació sobre la confortabilitat de l’aigua calenta sanitària.

Article publicat a Sostenible (12/12/2007)

Continua llegint