L’ACA insisteix en el Segre com a ‘garantia’ per a l’abastament de l’àrea de Barcelona

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) insisteix en l’aigua del Segre com a ‘garantia’ en situacions d’emergència per sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Així ho ha afirmat Gabriel Borràs, director de Planificació de l’ACA, en la jornada La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans celebrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Borràs, que ja s’havia referit a aquesta possibilitat en altres ocasions, ha explicat que es tractaria d’un centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua que no suposaria una ‘nova detracció’ al riu sinó ‘permutar de manera puntual aigua dels canals d’Urgell i Segarra – Garrigues per a usos urbans. El responsable de l’ACA ha reafirmat, per altra banda, el compromís de retornar en els propers anys -al voltant del 2012- 2 dels 8 m3/s que es transvasen del Ter cap a Barcelona.

Article publicat a NacióDigital [21/08/2008]

Continua llegint

Anuncis

‘La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans’

El dia 21 d’agost se celebrarà en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) la jornada La gestió dels recursos hídrics dels Països Catalans que he coordinat conjuntament amb el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i rector de l’UCE, Joandomènec Ros. Finalment, hem tancat el programa que consistirà en dos blocs: al matí s’exposaran exemples territorials de gestió dels recursos hídrics (L’Alguer – Sardenya, Andorra, Illes Balears, el Baix Ter i la Catalunya Nord) mentre que a la tarda es farà un debat amb el ‘provocador’ enunciat de si ‘El Principat de Catalunya avança cap a una Nova Cultura de l’Aigua’. I seran en Gabriel Borràs (director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua), en Joan Armengol (catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB), la Susanna Abella (portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre) i en Lluís Sala (president de l’Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter). De ben segur que serà molt interessant.

Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, i també en parla al seu bloc l’Albert Ruhí que presentarà al matí, conjuntament amb en Lluís Sala, la situació del Baix Ter.

Veure programa complet de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

Can Rovira de Batet: de l’hort al mercat

En el marc del curs Planta’t a l’hort dediquem les darreres sessions a resoldre dubtes però també a visitar explotacions hortícoles ecològiques. El dissabte passat vam ser a can Rovira de Batet de la Serra (la Garrotxa). Allà ens van mostrar com aconsegueixen quatre dies a la setmana dur els seus productes als mercats d’Olot (dues vegades), Camprodon i Sant Pau de Segúries.

Diverses coses em van impressionar. Per una banda el sistema de recollida i reg amb aigües pluvials. Els propietaris de can Rovira ‘es van cansar de gastar mig milió de peles cada mig any’ i van decidir aprofitar fins a la darrera gota d’aigua. Una bona pensada, sens dubte. La segona la quantitat de tomàquets -de moltes varietats- que maduraven als hivernacles. Sobretot en comparació amb els problemes de milium que hem patit als horts d’Olot (al de Ripoll no tant, però encara esperem que madurin). Tot plegat ha suposat que tot just ahir arrepleguéssim la primera tomata (no podrida) de la temporada. I finalment, destacaria la importància que donaven als cicles llunars. Això provoca que al mercat li diguin ‘Pagès lluner, no posa res al graner’ i ella respongui ‘Pagès que no ho és, no hi posa res’. Segurament la influència dels cicles llunars té explicacions racionals, ara bé, la història de la ceba per predir quins mesos seran plujosos jo no m’ho empasso. Digueu-me descregut.

Més fotos de la visita a can Rovira aquí.

Quatre mesos després… planta’ts a l’hort


Exactament quatre mesos són els que separen ambdues fotografies. En la primera tot just marcàvem amb estaques els (aproximadament) 50 metres quadrats de parcel·la per cultivar. A la segona, es veuen aquestes parcel·les ben ufanoses. Plenes de carbassons i cogombres, amb enciams de ‘tercera generació’, remolatxes i pastanagues, les tomaqueres que reneixen després d’una primavera extremadament humida, un parell de bledes que donen fulles pel sogre, mongeteres de mata baixa i cebes i porros. De fet, ha anat tan raonablement bé que hem augmentat l’hort a un parell de parcel·letes més que havien quedat abandonades. El curs organitzat per l’Escola del Territori ha estat una experiència totalment recomanable i que ens servirà de cara a l’any vinent a Caganell i que, al mateix temps, pretenem exportar al Ripollès.

Cap a una nova cultura forestal?

Deu anys després del gran incendi de la Catalunya Central, la FMR i el CTFC consideren que la vulnerabilitat als grans incendis ha augmentat


El divendres 18 de juliol es va complir el desè aniversari del gran incendi de la Catalunya Central. Més de 24.000 ha calcinades a les comarques de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia. Una dècada més tard la Fundació del Món Rural (FMR) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha organitzat el projecte Un món rural viu. Un paisatge sense cendres que ha celebrat quatre sessions a Barcelona, Manresa, Solsona i Pinós. Les conclusions assenyalen el persistent abandonament del medi rural com la principal causa de risc i que provoca que la vulnerabilitat de les forests sigui avui encara major. Per avançar cap a una nova cultura forestal des d’ambdues institucions s’apunta la necessitat d’entendre la gestió forestal com la principal eina de prevenció, tenir voluntat política per aplicar uns instruments normatius adequats així com integrar en les diverses activitats els costos de les polítiques de prevenció. Finalment, es considera clau continuar la pedagogia per fer entendre que Catalunya és un país forestal que requereix gestió.

Article publicat a Sostenible.cat [28.07.2008]

Continua llegint

Primer pas per crear un cercle per a la sostenibilitat

Una trentena de persones van participar el dijous 17 de juliol al Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses a l’acte El futur del territori al Ripollès. Pensem-hi organitzat pel Centre de Sostenibilitat Territorial (CST), l’Associació Arç i el Centre d’Educació Ambiental l’Alt Ter. Una trobada que es podria servir com a primer pas per crear un espai permanent de debat i acció sobre el territori: un cercle per a la sostenibilitat.

Article publicat a ElRipollès.info [22/07/2008]

Continua llegint

De Cerdà als Jocs Olímpics, un segle i mig d’aportacions catalanes a l’urbanisme

Títol: Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies.

Autor: Ricard Pié (editor).
Editorial: Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT), Institut d’Estudis Catalans
Any de publicació: 2008
Pàgines: 405

Massa sovint les paraules se les emporta el vent i, plasmar en un llibre un seminari sempre és interessant. Més si es tracta d’un balanç de les aportacions catalanes a l’urbanisme i a l’ordenació territori que constitueix un autèntic llibre de capçalera -o si més no, com una bona introducció- per a totes aquelles persones interessades en aquesta matèria.

D’aquesta manera, deu anys després de la realització d’un seminari emmarcat en la revisió de les aportacions d’un segle de filosofia i ciències socials per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT) publica Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. El propòsit és, segons l’arquitecte Ricard Pié, editor de l’obra, “estudiar deu episodis per fer un balanç crític sobre el desenvolupament urbanístic català al llarg d’un segle i mig, passant aquestes experiències pel sedàs de la història de la disciplina i per una avaluació crítica en relació a les innovacions i influències per han pogut tenir en la renovació del pensament urbanístic posterior”. Una història que s’inicia a partir del Pla Cerdà i que es tanca amb la construcció de la “ciutat qualitativa” en motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Ressenya publicada a Sostenible [30.06.08]

Continua llegint