Can Rovira de Batet: de l’hort al mercat

En el marc del curs Planta’t a l’hort dediquem les darreres sessions a resoldre dubtes però també a visitar explotacions hortícoles ecològiques. El dissabte passat vam ser a can Rovira de Batet de la Serra (la Garrotxa). Allà ens van mostrar com aconsegueixen quatre dies a la setmana dur els seus productes als mercats d’Olot (dues vegades), Camprodon i Sant Pau de Segúries.

Diverses coses em van impressionar. Per una banda el sistema de recollida i reg amb aigües pluvials. Els propietaris de can Rovira ‘es van cansar de gastar mig milió de peles cada mig any’ i van decidir aprofitar fins a la darrera gota d’aigua. Una bona pensada, sens dubte. La segona la quantitat de tomàquets -de moltes varietats- que maduraven als hivernacles. Sobretot en comparació amb els problemes de milium que hem patit als horts d’Olot (al de Ripoll no tant, però encara esperem que madurin). Tot plegat ha suposat que tot just ahir arrepleguéssim la primera tomata (no podrida) de la temporada. I finalment, destacaria la importància que donaven als cicles llunars. Això provoca que al mercat li diguin ‘Pagès lluner, no posa res al graner’ i ella respongui ‘Pagès que no ho és, no hi posa res’. Segurament la influència dels cicles llunars té explicacions racionals, ara bé, la història de la ceba per predir quins mesos seran plujosos jo no m’ho empasso. Digueu-me descregut.

Més fotos de la visita a can Rovira aquí.

Quatre mesos després… planta’ts a l’hort


Exactament quatre mesos són els que separen ambdues fotografies. En la primera tot just marcàvem amb estaques els (aproximadament) 50 metres quadrats de parcel·la per cultivar. A la segona, es veuen aquestes parcel·les ben ufanoses. Plenes de carbassons i cogombres, amb enciams de ‘tercera generació’, remolatxes i pastanagues, les tomaqueres que reneixen després d’una primavera extremadament humida, un parell de bledes que donen fulles pel sogre, mongeteres de mata baixa i cebes i porros. De fet, ha anat tan raonablement bé que hem augmentat l’hort a un parell de parcel·letes més que havien quedat abandonades. El curs organitzat per l’Escola del Territori ha estat una experiència totalment recomanable i que ens servirà de cara a l’any vinent a Caganell i que, al mateix temps, pretenem exportar al Ripollès.

Joan Nogué: ‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

Entrevista a Joan Nogué, catedràtic de Geografia i director de l’Observatori del Paisatge

L’Observatori del Paisatge va néixer ara farà tres anys, i ha esdevingut “un ens a mig camí de l’administració i la societat civil”. Una de les seves funcions és “fer de pont, ajudar a l’administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem les inquietuds de la societat”.

Entrevista publicada a Sostenible [21/04/08]

Continua llegint

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial: una aposta per difondre la nova cultura del territori

‘Fins i tot de les pitjors derrotes n’hem de treure quelcom positiu’. Aquesta frase de Raül Valls, un dels portaveus del moviment contrari a l’eix Vic – Olot -conegut pel túnel de Bracons- exemplifica l’esperit del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST). El CST neix de la voluntat de diverses persones i col·lectius ambientalistes de base d’anar més enllà de l’oposició als grans projectes i esdevenir un lobby que pugui analitzar, debatre i proposar alternatives a l’actual model territorial. Ras i curt, tal i com afirma el seu lema: ‘pretenem ser un altaveu de la nova cultura del territori’. La iniciativa també agrupa a professionals del medi ambient i a investigadors de centres de recerca. ‘És necessari que la universitat estigui al servei de la ciutadania organitzada i no només de l’empresa’ afirma Valls.

 

Article publicat a DiariForestal.com / ElRipollès.info (13/12/2007)

Continua llegint

El Centre de Sostenibilitat Territorial debat les tendències ambientals de la Garrotxa

L’informe de Sostenibilitat es va publicar el passat mes de juny amb motiu del Dia internacional del medi ambient. Al llarg dels darrers mesos ‘aquest punt de partida’ -tal com afirma l’ambientòleg Sergi Nuss, un dels seus redactors- ha estat presentat en diversos fòrums ciutadans i tècnics per tal copsar-ne les reaccions i incorporar-ne les percepcions dels diversos agents del territori.  En aquest sentit el dimecres 12 de desembre en el local social de Joanetes -punt neuràlgic del moviment en contra de Bracons- es va realitzar un dinar-debat per tal de presentar l’Informe a experts en matèria de sostenibilitat de la comarca així com als diversos mitjans informatius. Entre els assistents hi havia investigadors de la Universitat de Girona, membres de la Institució Catalana d’Història Natural, tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica i de l’Observatori del Paisatge així com l’alcalde de la Vall d’en Bas entre altres.

Article publicat a DiariForestal.com (13/12/2007)

Continua llegint