El mirador blocaire (IV). Centres comercials: els temples de la postmodernitat

Les festes de Nadal (sí, en singular) provoquen any rere any reflexions sobre el consumisme de la nostra societat. Reflexions amb diferents graus d’aplicació ja que més enllà de l’abundància desmesurada no deixen de ser un moment de retrobaments variats.

Com que amb aquest tema “tants caps tants barrets” ens seria molt difícil abordar-ho en aquesta secció. Per tant, posem el punt de mira en un element que cobra importància aquests dies però no deixa de ser protagonista al llarg de l’any: els centres comercials. Un element clau en les noves formes de (des)estructurar el territori i que constitueix allò que alguns geògrafs o antropòlegs anomenen no-lloc (en contraposició a la definició moderna de lloc). Un no-lloc es caracteritza per tres elements: que no tenen història, no esdevenen un punt de relació o socialització i no generen identitat.

Article publicat a L’ACCENT 121 – 5 anys!

Balanç blocaire del 2007

El 2007 ha estat l’any -a banda del canvi climàtic- dels blocs. Qui més qui menys ha caigut en aquesta ‘nova forma de comunicació’ que s’adapta molt a les necessitats de difondre allò que cadascú considera important. Després d’una experiència fallida el 4 de setembre vaig començar aquest bloc com a espai bàsicament per a recopilar els articles que publicava en els diversos mitjans en els quals participo o col·laboro tant de manera militant com professional. Un bloc com a ‘carta de presentació’ de la meva feina. I sincerament, el balanç és molt positiu no només quantitatiu sinó especialment qualitatiu ja que es demostra com una eina de difusió no només de la ‘persona’ sinó especialment de ‘missatge’. Els blocs quan actuen en xarxa (vegi’s la blocsfera territorial) poden ser una eina de construir discurs col·lectiu prou interessant.

I finalment quatre xifres modestes però que m’han sorprès positivament:

– Visites totals: 6.516

– Màxima afluència: mensual (desembre, 1809), setmanal (47, 626) i diària (19 de novembre, 254).

– Nombre total d’anotacions: 87

– Anotació més visitada (“Jo vull ser pagès, no jardiner!”, 93) i pàgina més visitada (Currículum, 417).

– Nombre total de comentaris: 68

Un bloc per a genis

Utilitzo molt poc aquest bloc per escriure reflexions personals o ‘curiositats’ de la xarxa. Avui faré una excepció i mostraré un termòmetre de la dificultat/facilitat per comprendre els blocs. Si més no ‘curiós’ i sense fer trampa a mi m’ha sortit que només és apte per a genis… no serà tant!

Comprova el nivell del teu bloc aquí.

El mirador blocaire (III). Va ser un assassinat

Ho deixa clar Aurora Mora, militant de Maulets de l’Horta: “Carlos ha sigut assassinat“. I afegeix, “sovint, la premsa (encara que s’autoanomeni d’esquerres) té efectes perversos” en referència al titular del nou rotatiu de l’imperi Mediapro, El Público: “Una pelea de antifascistas y ultras se cobra un muerto en Madrid”. Mora es fa diverses preguntes. “Com es pot ser tan cínic? Per què es vol amagar el fet? De veritat es tractà d’una baralla? En eixe cas, com és possible que les úniques víctimes siguen joves antifeixistes?” Preguntes, que per evidents, lamentablement no tenen resposta.

La blocsfera independentista i antifeixista s’ha fet ressò d’un fet totalment amagat pels mitjans. I és que l’assassí material, Josué Estébanez de la Hija, era un soldat destinat a l’aquarterament General Cavalcanti de la unitat militar Inmemorial del Rey. Així mateix, es destaca que en els actes de commemoració del 20-N, José Luis Corral, dirigent d’Acción Juvenil Española – Movimiento Católico Español va afirmar que l’assassí “és un verdader soldat espanyol, un heroi que es mereix una condecoració”. Cal recordar que la secció del Principat d’aquest grupúscul ultradretà ha realitzat a Blanes destrosses contra monuments d’homenatge a republicans, crema de senyeres, amenaces de mort al capellà del poble i coaccions als joves del poble per tant sols parlar en català tal com recorda el bloc confidencial blanenc Sa Palomera.

Per la seva banda, Lu Quintero, militant de la CUP de Valls i membre del Secretariat Nacional, assenyala que “els companys antifeixistes i castellanistes pateixen constants agressions, que resten silenciades i difuminades”. Així mateix recorda la seva “estreta relació amb la gent de Castella” i per aquest motiu llança un clam de solidaritat: “volem cridar ben fort, Carlos nosaltres tampoc t’oblidem”.

El mirador blocaire (II). Aniversaris d’aquí i d’allà

Nou dècades ens separen d´un dels esdeveniments claus de la història contemporània: la Revolució Russa. Diversos blocs se´n fan ressò com el del militant de Maulets del Barcelonès Xavier Monge que afirma que els fets de 1917 “va obrir les portes d´un nou món”. Així mateix, considera que “més enllà de les derives burocràtiques i l´actuació indesitjable d´Stalin, la Unió Soviètica ha suposat una enorme contribució a la humanitat”.

El mirador blocaire (I). Sobre trens i sobiranisme

 

Nova secció del periòdic popular L’Accent que s’inicia en l’edició que demà sortirà al carrer (117). Per cert, feu-me saber l’existència de tots aquells blocs dels Països Catalans que considereu interessant ressenyar.

La blocsfera catalana reacciona -de manera tímida- a la primera mobilització convocada en relació amb el caos de Rodalies. Tal com assenyala encertadament Roger Castillo, militant de la CUP de Molins, tan sol es pot confirmar l’hora, el lloc i el dia. “A partir d’aquí, moltíssims punts de vista” ja que “el fet que hagi sorgit de fòrums, xats, missatges de mòbil… ha provocat que cadascú l’hagi assumida segons la manera d’entendre el problema RENFE”.