Trobada de revoltes al Fòrum Social Català

Entre els dies 25 i 27 de gener Barcelona serà el punt de trobada de dos centenars d’entitats d’arreu dels Països Catalans en motiu la celebració del primer Fòrum Social Català. El fet de convergir en un espai ja és un objectiu en si mateix, ja que és pretén generar debat i teixir xarxes entre la diversitat de moviments socials que hi assistiran. Un dels eixos de debat serà la defensa del territori en el qual s’abordaran qüestions com el decreixement, el consum responsable, les polítiques de gestió dels recursos hídrics, les infraestructures, els transgènics o l’energia entre altres.

Crida global
La celebració del Fòrum Social Català (FSCat) respon a la crida realitzada pel Fòrum Social Mundial (FSM) per tal de celebrar un Dia de Mobilització i Acció Global a l’entorn del 26 de gener. Enguany, tal i com ens explica Esther Vivas, portaveu del FSCat, per primera vegada des de 2001 no s’ha concentrat tot el Fòrum en una sola ciutat. Cal recordar que el 2007 la capital de Kenya, Nairobi, va ser-ne la darrera seu.La voluntat ha estat de realitzar-ho sempre a finals de gener per tal d’esdevenir el contrapunt a la cimera de Davos -símbol de les polítiques econòmiques neoliberals-. El 2008 l’alternativa a la globalització neoliberal pretén ser ‘descentralitzada, planetària i participativa’ per demostrar, tal i com afirma el lema d’enguany, que ‘un altre món ja és possible’.

Article publicat a Sostenible (23/01/2008)

Crisi energètica. Quina crisi?

El febrer de 2007 es va crear l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS). Es tracta d’una iniciativa que pretén ‘obrir un espai de debat i intercanvi d’informació crítica sobre l’actual model energètic’. Precisament, al llarg de les darreres setmanes ha organitzat les ‘Jornades Canvi Climàtic i Crisi Energètica: solucions comunes’ per tal de fer la seva presentació en societat. Aquest esdeveniment ha estat fruit també de la tasca de la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat i la col·laboració entre altres de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic o el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Després de dues sessions de debat, el passat 1 de desembre es van presentar públicament les principals conclusions, la jornada també va servir per presentar per primera vegada l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana elaborat per l’economista i doctor en ciències ambientals Jesús Ramos.

 

Article publicat a Sostenible (12/12/2007)

L’APUNT: “Decidir sobirania és decidir creixement”

En els darrers temps en els cercles de debat sobre el medi ambient i territori apareixen de manera recurrent conceptes com “l’autodeterminació energètica”, “sobirania alimentària”, “independència veritable”…

En el marc del debat sobre la manifestació de l’1 de desembre l’Entesa pel Decreixement ha fet públic el manifest “Decidir sobirania és decidir creixement” en la qual s’aposta per anar més enllà de la reclamació de les rodalies i s’aposta per “decidir la Catalunya que volem, no només perquè ens agradi i perquè hi tenim dret sinó perquè és d’urgència”. En aquest sentit reclamen qüestionar-nos la noció de progrés i plantejar-nos “com voldríem que Catalunya fos sobirana de debò”.

Notícies complementàries (L’Accent 120): La veritable dependència dels Països Catalans // La producció energètica catalana és nuclear

Article publicat a L’Accent 120

Cap a València

Demà baixo cap a València. Cap al sud del país. Hi faré un parell de xerrades al C.S Terra i al campus de Burjassot. De fet és la primera vegada que faig una cosa d’aquestes… però em fa il·lusió, especialment tornar a la capital de l’Horta. A veure si el tren em permet arribar a l’hora…

El Centre Social Terra de Benimaclet organitza unes jornades sobre el canvi climàtic ja que aquests dies València acull la cimera del Panell Intergovernamental. Intentaré esbossar quatre idees sobre l’abast del problema i quin és el model energètic que tenim als Països Catalans. Finalment, intentaré llençar quatre idees sobre el fracàs del concepte ‘desenvolupament sostenible’ i la sortida que pot suposar el decreixement.

Per descarregar la presentació clica aquí.

Sostenibilitat: ecoeficiència en el marc de la suficiència

LA FRASE: Joan David Tàbara (sociòleg ambiental): ‘Al meu parer, no és massa sostenible ni climàticament assenyat, que un porquet neixi a Holanda, el portin a engreixar a Catalunya, el sacrifiquin a Parma i després el venguin i el distribueixin com a pernil de Parma per tot Europa’.

La població de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) va ser l’escenari d’una jornada que va comptar amb tres ponents de luxe per abordar la interrelació entre política, ecologia i economia. Ramon Folch, socioecòleg i director general d’ERF; David Tàbara, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del projecte Adaptation and Mitigation Strategies for Europe (ADAM) sobre polítiques en matèria de canvi climàtic; i Manuel Ludevid, economista i especialista en gestió ambiental de l’empresa. Ludevid va situar l’empresa com a element clau en l’actual context ja que considera que ha d’esdevenir el motor del canvi ambiental. [per continuar la lectura clica aquí].

[Traducció: Detesto conduir… però necessito un cotxe per anar fins a la feina. // Detesto la feina, però haig de pagar el meu cotxe!]

Per a saber-ne més:

Breu cv de Joan David Tàbara

Breu resum de les publicacions de David Tàbara (algunes es poden descarregar)

Els límits (superats) del planeta

LA FRASE: Ernest Garcia (sociòleg de la Universitat de València): ‘Ajornar el decreixement, només pot suposar augmentar el magnitud del col·lapse’.

Penjo un article publicat a Sostenible sobre el congrés de sociologia celebrat la setmana passada a Barcelona. És el primer de diversos articles que reflexionaran sobre el decreixement i la possible fi del paradigma del desenvolupament sostenible. [altres articles aquí i aquí]

La Universitat de Barcelona (UB) ha acollit de dijous a dissabte el novè Congrés espanyol de Sociologia amb el lema ‘Poder, cultura i civilització’. Segons dades de l’organització uns 1.500 congressistes d’arreu de l’Estat espanyol així com de països llatinoamericans han pres part a l’esdeveniment. Cal destacar la secció dedicada a la sociologia ambiental, un grup estable que funciona de manera permanent com a espai de debat entre congressos. En aquest marc conceptes com progrés, límits, col·lapse i decreixement han protagonitzat la major part de ponències i discussions.