Can Rovira de Batet: de l’hort al mercat

En el marc del curs Planta’t a l’hort dediquem les darreres sessions a resoldre dubtes però també a visitar explotacions hortícoles ecològiques. El dissabte passat vam ser a can Rovira de Batet de la Serra (la Garrotxa). Allà ens van mostrar com aconsegueixen quatre dies a la setmana dur els seus productes als mercats d’Olot (dues vegades), Camprodon i Sant Pau de Segúries.

Diverses coses em van impressionar. Per una banda el sistema de recollida i reg amb aigües pluvials. Els propietaris de can Rovira ‘es van cansar de gastar mig milió de peles cada mig any’ i van decidir aprofitar fins a la darrera gota d’aigua. Una bona pensada, sens dubte. La segona la quantitat de tomàquets -de moltes varietats- que maduraven als hivernacles. Sobretot en comparació amb els problemes de milium que hem patit als horts d’Olot (al de Ripoll no tant, però encara esperem que madurin). Tot plegat ha suposat que tot just ahir arrepleguéssim la primera tomata (no podrida) de la temporada. I finalment, destacaria la importància que donaven als cicles llunars. Això provoca que al mercat li diguin ‘Pagès lluner, no posa res al graner’ i ella respongui ‘Pagès que no ho és, no hi posa res’. Segurament la influència dels cicles llunars té explicacions racionals, ara bé, la història de la ceba per predir quins mesos seran plujosos jo no m’ho empasso. Digueu-me descregut.

Més fotos de la visita a can Rovira aquí.

Quatre mesos després… planta’ts a l’hort

Exactament quatre mesos són els que separen ambdues fotografies. En la primera tot just marcàvem amb estaques els (aproximadament) 50 metres quadrats de parcel·la per cultivar. A la segona, es veuen aquestes parcel·les ben ufanoses. Plenes de carbassons i cogombres, amb enciams de ‘tercera generació’, remolatxes i pastanagues, les tomaqueres que reneixen després d’una primavera extremadament humida, un parell de bledes que donen fulles pel sogre, mongeteres de mata baixa i cebes i porros. De fet, ha anat tan raonablement bé que hem augmentat l’hort a un parell de parcel·letes més que havien quedat abandonades. El curs organitzat per l’Escola del Territori ha estat una experiència totalment recomanable i que ens servirà de cara a l’any vinent a Caganell i que, al mateix temps, pretenem exportar al Ripollès.