La primera nit a Sicília la passem a Gibellina, de fet, Nuova Gibellina. És una vila de 4.500 habitants que, si més no, hauria de rebre el qualificatiu de curiosa. I és que l’any 1968 un terratrèmol va destruir completament el nucli original i van construir, a 16 km de distància, l’actual poble.
La percepció al passejar (de fet en transitar-hi en cotxe) és que estàs a Salou o Cambrils fora de temporada. Com si faltés la gent… Malgrat que alguns deuen celebrar la Pasqua lluny de casa, segurament un dels elements que provoca aquesta sensació és la mateixa trama urbana. Avingudes i carrers molt amples, molta zona verda i espais (a priori) comunitaris, habitatges unifamiliars i grans equipaments amb aire de monumentalitat decadent. A banda de la construcció d’una nova ciutat -de ben segur que és un cas d’estudi per arquitectes i urbanistes- el municipi va pretendre crear història i identitat a partir de l’art contemporani. En aquest sentit, arreu hi ha grans monuments d’artistes de diverses parts del món. Aquests elements, si hi sumem el (poc) manteniment típic sicilià, esdevenen la rematada perfecta per a Nuova Gibellina.
Tanmateix, més enllà d’aquest paisatge urbà, es percep el drama del terratrèmol. Ho hem notat avui mateix, quan l’amo del bed and breakfast on dormim ens ha ensenyat les fotos de Gibellina Vechia. S’ha fet un silenci que ho ha explicat tot. [A la foto Gibellina Vechia, on un artista va cobrir de formigó les restes de la ciutat].
Filed under: General, Sicília | Tagged: Gibellina, Sicília, terratrèmol, viatges | 2 Comments »