Videoentrevista a Maria Carme Freixa

Després de la videoentrevista a l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, arriba el torn de Maria Carme Freixa, alcaldessa de Vallfogona i vicepresidenta del Consell Comarcal del Ripollès. Sobre la taula qüestions com la crisi industrial de la comarca, la gestió dels espais naturals protegits o els projectes per aquesta legislatura per un municipi que fa uns anys va quedar ‘fora del mapa’ amb l’obertura dels túnels de Collabós.

Videoentrevista publicada a ElRipollès.info i a NacióDigital TV, al servidor de vídeos Vimeo [07.08.2008]

Prada homenatja al ‘mestre’ Puyal

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha entregat aquest dilluns el premi Canigó al periodista Joaquim Maria Puyal. L’acte d’homenatge ha comptat amb la presència de persones clau en la seva trajectòria com els lingüistes Jordi Mir i Sebastià Serrano, el periodista Antoni Bassas i el president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joan Martí. Malgrat els elogis rebuts, Puyal ha manifestat sentir-se un ‘fracassat’ tant per l’evolució de l’ofici de periodista com per la ‘incapacitat de no haver pogut impulsar un grup mediàtic català privat’.

Crònica publicada a NacióDigital.cat [19/08/2008]

La Regió Metropolitana de Barcelona vol continuar creixent

El Departament de Política Territorial presenta per primera vegada un instrument de planejament per a la Regió Metropolitana · Es tirarà endavant el Quart Cinturó · Projecten 456.000 nous habitatges per assolir una població de quasi 6 milions d’habitants

Si en un element coincideixen polítics, tècnics i moviments ambientalistes és que la manca d’instruments de planejament a escala supracomarcal ha comportat, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, deixar el territori en mans de la iniciativa privada i ha suposat la configuració d’un model urbanístic insostenible i gran consumidor de sòl, mobilitat i aigua (veure L’ACCENT 124). En aquest article s’analitzen algunes de les qüestions com se’n deriven: el futur creixement d’aquest territori, la construcció d’infraestructures com el Quart Cinturó, la protecció o no d’espais com la Serra de Collserola o la reivindicació del Penedès per constituir una vegueria pròpia.

Article de la secció “en profunditat” publicat en el número 129 de L’ACCENT i escrit conjuntament amb la Laia Creus i la Bel Zaballa. Fotos de Jordi Salvia, Roser Calvet i David Datzira.

Giro a Sicília (I): Després del terratrèmol

 

La primera nit a Sicília la passem a Gibellina, de fet, Nuova Gibellina. És una vila de 4.500 habitants que, si més no, hauria de rebre el qualificatiu de curiosa. I és que l’any 1968 un terratrèmol va destruir completament el nucli original i van construir, a 16 km de distància, l’actual poble.

La percepció al passejar (de fet en transitar-hi en cotxe) és que estàs a Salou o Cambrils fora de temporada. Com si faltés la gent… Malgrat que alguns deuen celebrar la Pasqua lluny de casa, segurament un dels elements que provoca aquesta sensació és la mateixa trama urbana. Avingudes i carrers molt amples, molta zona verda i espais (a priori) comunitaris, habitatges unifamiliars i grans equipaments amb aire de monumentalitat decadent. A banda de la construcció d’una nova ciutat -de ben segur que és un cas d’estudi per arquitectes i urbanistes- el municipi va pretendre crear història i identitat a partir de l’art contemporani. En aquest sentit, arreu hi ha grans monuments d’artistes de diverses parts del món. Aquests elements, si hi sumem el (poc) manteniment típic sicilià, esdevenen la rematada perfecta per a Nuova Gibellina.

Tanmateix, més enllà d’aquest paisatge urbà, es percep el drama del terratrèmol. Ho hem notat avui mateix, quan l’amo del bed and breakfast on dormim ens ha ensenyat les fotos de Gibellina Vechia. S’ha fet un silenci que ho ha explicat tot. [A la foto Gibellina Vechia, on un artista va cobrir de formigó les restes de la ciutat].

El Pla urbanístic plurimunicipal (POUP) de la vall de Ribes a exposició pública

Al llarg d’aquest mes està a exposició pública l’avanç del Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal (POUP) de la vall de Ribes que inclou els municipis de Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses. Es tracta d’una figura equivalent als POUM però amb la característica de tenir un àmbit territorial que va més enllà d’un sol municipi.

 

Queralbs és una de les poblacions incloses al POUP. Fotografia: Arnau Urgell

Article publicat a ElRipollès.info (20/12/2007)