UCE 2007

En aquesta pàgina del bloc es penjarà tota la documentació relativa al curs Energia i canvi climàtic als Països Catalans que es va celebrar entre el 21 i el 25 d’agost de 2007 a l‘Universitat Catalana d’Estiu.

Programa del curs i presentacions

dia 21, de 9 a 12 del migdia
Presentació del curs
a càrrec de Martí Boada i Juncà (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

El canvi climàtic. Com afecta o pot afectar als Països Catalans?
a càrrec d’Agustí Jansà (Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears, Institut Nacional de Meteorologia)

Les observacions en alguns indrets de la regió ens forneixen prou proves que el canvi climàtic és quelcom ja iniciat, en marxa. L’escalfament és força clar. No ho són tant els canvis en el règim de pluges.
Els canvis observats en el paràmetres climatològics van en paral·lel a determinats canvis també observats en la circulació atmosfèrica a la zona.
El model de circulació general ens dóna les projeccions del clima cap al futur. Per a obtenir un poc més de detall, hom utilitza les tècniques de reducció d’escala (downscaling). Amb el seu ajut hem de veure quin clima ens pot esperar als Països Catalans, en funció de com reaccioni la humanitat.

Com s’estudia el canvi climàtic als Països Catalans? [presentació]
a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Botí (Grup d’Estudi dels Processos Oceànics i Climàtics, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB) i Arnau Urgell i Vidal (periodista ambiental)

Resulta evident que un fenomen global amb implicacions locals com és el canvi climàtic té una complexitat tan elevada, que se n’ha d’abordar l’estudi des de diverses aproximacions i disciplines científiques. Una font de coneixement popular com la Vikipèdia en la seva versió catalana afirma “que per a l’estudi del canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: meteorologia, física, química, astronomia i biologia”. És encara una definició molt reduccionista atès que el canvi climàtic és, sense dubte, un paradigma de fenomen socioambiental. En aquest sentit, disciplines com la sociologia, la geografia o la politologia també són imprescindibles per a comprendre l’abast de la qüestió, avaluar-ne les conseqüències i mitigar-ne els efectes.
Tanmateix, la complexitat del canvi climàtic afavoreix l’aparició de disciplines híbrides que el poden abordar sense les limitacions de les divisions clàssiques (biologia, física, química, geologia, economia, sociologia, història etc.). Des dels Països Catalans s’estudia el canvi climàtic en diverses universitats i centres de recerca, tant a nivell global com més enfocat al nostre territori, i mitjançant eines i enfocaments molt diferents: des de les proxies utilitzades en paleoclimatologia fins als complexos models matemàtics de la predicció meteorològica i climàtica, passant per les sèries històriques de dades instrumentals i els registres diversos d’història ambiental.

dia 22, de 9 a 12 del migdia

Mallorca i les Illes, poden ser sostenibles energèticament? [presentació]
a càrrec de Margalida Maria Ramis (Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del Departament Geografia UIB i responsable de projectes del Grup Ornitològic Balear i Defensa de la Naturalesa)

Amb la publicació del quart informe de l’IPCC sobre canvi climàtic es posen sobre la taula noves proves dels motius i les conseqüències del que ha esdevingut un dels principals problemes que han d’afrontar els instruments de planificació i gestió del desenvolupament humà: el canvi climàtic.
El model energètic dels països desenvolupats és un dels principals aspectes a qüestionar. Cal plantejar un nou model energètic als països del Nord que sigui just, que limiti la seva dependència de recursos limitats i que garanteixi un mínim impacte ambiental.
La lectura territorial i local de tot plegat, en clau insular, ens duu a proposar unes polítiques agosarades i decidides que facin possible a mig i llarg termini, el canvi cap a un model energètic sostenible (autosuficient?), que ens permeti compatibilitzar el desenvolupament econòmic i social amb la limitació dels seus impacte i conseqüències. Per a aconseguir-ho, consideram que hi ha una sèrie d’aspectes clau que cal introduir per tal de configurar un nou model energètic a les Illes Balears: eficiència i estalvi energètic; descentralització dels sistemes energètics i diversificació: energies renovables; polítiques integrals i transversals de planificació i gestió (energia, territori, urbanisme i transport); i el repte del protocol de Kyoto: cap a la fita del 2012.

L’energia nuclear: solució o parany? [presentació]
a càrrec de Marcel Coderch i Colell, de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

En el debat energètic i climàtic que cal fer convé quantificar i analitzar l’escenari global i afrontar la disjuntiva nuclear sense caure en miratges i sense repetir els errors del passat. Sovint es proposa una represa nuclear com a resposta a l’encariment del petroli i al canvi climàtic, passant-ne per alt les limitacions, qualitatives i quantitatives, i sense valorar-ne els riscs, els costos i els inconvenients en relació a altres opcions.
La represa nuclear només tindria sentit i transcendència si es fes globalment i amb una magnitud significativa. Però un desplegament nuclear que pogués reduir significativament el consum de combustibles fòssils i les emissions de CO₂ en les properes dècades és inviable per múltiples raons. I un programa nuclear reduït a allò que és possible tindria poca incidència sobre els preus del petroli, no reduiria significativament les emissions, molt probablement toparia amb l’escassetat d’urani fissible, monopolitzaria les inversions energètiques amb un gran risc financer, generaria grans quantitats de residus de llarga vida, empitjoraria la seguretat i augmentaria el risc de proliferació d’armament nuclear. Per tot això, l’opció nuclear difícilment pot formar part de la solució al problema del canvi climàtic.

dia 23, de 9 a 12 del migdia

La biomassa i els biocombustibles: pros i contres [presentacions 1 i 2]
a càrrec de Jordi Bartrolí i Molins, del Departament de Química (UAB) i Neus Puy i Marimon (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

Entenem per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial. La biomassa pot ser transformada en una àmplia varietat de productes, líquids, sòlids i gasosos. La seva transformació té dues aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, i com a matèria primera per a obtenir altres matèries químicament més simples com els biocombustibles
Atès que cada vegada hi ha més veus que adverteixen dels possibles impactes col·laterals de l’augment de la producció dels cultius per a elaborar aquests biocombustibles, la Comissió Europea ha optat finalment per desenvolupar una norma, que ha d’estar llesta abans que s’acabi l’any, que garanteixi que l’ús d’un 10% de biodièsel o bioetanol en el sector dels transports en l’any 2010 no suposi efectes no desitjats. Tots aquests aspectes seran discutits en la ponència.

Les energies renovables poden fer sostenible energèticament els Països Catalans? [presentació]
a càrrec de Pep Puig i Boix, del Departament de Geografia (UAB), president d’Eurosolar-Espanya i membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear

L’anàlisi convencional de l’energia conclou que els Països Catalans són pobres en fonts d’energia. Aquesta conclusió és fruit de la miopia amb què s’ha analitzat l’energia a la segona meitat del segle XX. Amb un xic d’obertura de mires podem entreveure que els Països Catalans, situats a la riba de la Mar Mediterrània, són força rics amb l’energia del Sol i amb algunes de les seves fonts d’energia derivades. Aprofitar aquestes fonts i fer-les les fonts predominants a casa nostra és el repte del segle XXI, si volem que els Països Catalans tinguin futur com a entitat col·lectiva i diferenciada.
Els curs tractarà de la situació actual de l’energia i dels reptes que hi ha per a convertir l’actual sistema energètic centralitzat, ineficient, brut i no renovable en una sistema energètic, propi del segle XXI, que es basi en les fonts d’energia locals i renovables, que ho faci amb tecnologies eficients i netes i al servei de les comunitats locals.

Energia i canvi climàtic
a càrrec de Francesc Baltasar (conseller de Medi ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya)

dia 24, de 9 a 12 del migdia

El model energètic i territorial del País Valencià [presentació]
a càrrec d’Ernest Garcia i Garcia, del Departament de Sociologia i Antropologia Social (UV)

El model energètic valencià està basat fonamentalment en combustibles fòssils i electricitat d’origen nuclear. D’una altra banda, a partir de nivells d’ús d’energia per persona relativament baixos, el ritme d’augment ha estat molt fort de la dècada dels noranta ençà. L’ús d’energia ha crescut molt més que la població i que el mateix producte econòmic. I també ho han fet les emissions de diòxid de carboni. Dit altrament: l’eficiència energètica ha anat disminuint. Hi ha una relació estreta entre la ineficiència energètica, els impactes de canvi climàtic a escala regional i el model econòmic extensiu, basat en la construcció i altres activitats materials i intensives.

Radiografia energètica dels Països Catalans [presentació]
a càrrec de Jordi Oliver i Solà , del Grup de Recerca Sostenipra – Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB)

En aquesta ponència s’analitzarà el consum energètic actual als Països Catalans, parant especial atenció a la seva dependència envers els recursos fòssils i contextualitzant els aspectes locals dins de l’escenari energètic europeu i mundial.
El consum energètic dels Països Catalans està basat fonamentalment en el consum de combustibles fòssils, uns recursos que són d’una banda finits en el temps i de l’altra llunyans en l’espai. És a dir, el subministrament energètic actual no és sostenible ni estratègicament interessant.
El context global mostra un mercat on els preus dels combustibles fòssils són cada cop més elevats i un entorn on els impactes del seu consum han començat fer-se palesos. No obstant això, no hi ha senyals evidents que indiquin una modificació en els patrons de consum, ans al contrari. La necessitat econòmica d’augmentar any rere any els nivells de consum fa que cada cop hi hagi una major dissociació entre el nostre estil de vida i la disponibilitat real de recursos.
Els Països Catalans, com la resta de països, eviten considerar que els estocs de recursos no renovables són limitats, i que els fluxos de recursos renovables també ho són. Per tant, no podem refiar-nos tan sols de millores tecnològiques, cal actuar en el canvi d’hàbits i en l’eficiència en el consum.

Energia i canvi climàtic als Països Catalans: què hem après/discutit? [presentació]

a càrrec d’Arnau Urgell i Vidal [periodista ambiental]