La veritable dependència dels Països Catalans

La introducció d’energia a un sistema és imprescindible per mantenir-ne la seva complexitat. Aquest principi de la termodinàmica s’entén fàcilment en el cas d’una societat: per tal que tot el sistema productiu funcioni es consumeix una gran quantitat d’energia de diverses fonts (fòssils, nuclear, hidràulica, solar, biomassa…) i a partir de diversos vectors (electricitat, combustibles líquids i gasosos, llenya…). En el cas dels Països Catalans, el 75% de l’energia és importada mentre que la utilització de fonts no renovables assoleix el 98% de l’energia primària. Amb aquestes xifres, és evident la dependència del nostre país; tant per la necessitat d’importar aquestes matèries com per la seva localització en regions de gran inestabilitat geopolítica i per tractar-se de recursos que s’exhauriran a curt o mitjà termini.

 

Article publicat a L’Accent 120 // Infografia: Arnau Urgell/L’ACCENT (modificat de Marc Belunzes, Llicència CC)

El sistema energètic dels Països Catalans

El model de desenvolupament dels Països Catalans es reflecteix en les estadístiques energètiques. En aquest sentit si el 1990 l’energia primària suposava 16,1 milions de tones de petroli equivalent, el 2005 la xifra era de 26,4. És especialment significativa la dada referent al País Valencià que si entre 1980 i 1990 havia crescut 1,5 milions de tones, entre 1990 i 2005 l’increment fou de 5,7. D’aquesta manera, actualment és la regió del país amb una major utilització d’energia primària (en el cas d’una central tèrmica, correspon al flux de gas que hi entra, mentre que l’energia neta és l’electricitat que en resulta).

Les estadístiques oficials dels governs del Principat, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra ens dibuixen un escenari energètic dominat pel petroli (el 49% de l’energia primària dels Països Catalans) i en menor proporció pel gas natural (21%) i la nuclear (17,2%). Un element a destacar és el fet que el carbó encara representa el 9% -s’ha de tenir en compte que és la font fòssil menys eficient-; aquest element s’explica pel sistema insular de les Illes Balears i Pitiüses que sense gas natural crema carbó a la central tèrmica d’es Murterar (Alcúdia) i suposa el 31% de l’energia primària. A banda del carbó, els ports d’Eivissa, Maó, Palma i Alcúdia reben vaixells carregats de petroli per tal que les centrals generin electricitat.

Aquest model energètic té data de caducitat; Jaume Matas va aconseguir aprovar un dels seus projectes estrella, la interconnexió elèctrica i de gas de les Illes amb la Península. Per una banda es construirà un gasoducte que unirà Ontinyent, Oliva, Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i Palma. Per una altra, una línia d’alta tensió (300 MW) unirà Tarragona i Palma, i també una de 100 MW Mallorca i Eivissa i aquesta darrera illa amb Formentera (50 MW). Cal tenir en compte, que Mallorca i Menorca ja estan interconnectades actualment. Entitats com el GOB aproven el projecte d’interconnexió gasística, pel fet que permetrà una diversificació de les fonts i millorar substancialment l’eficiència i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle respecte el carbó però critiquen durament l’elèctrica. En paraules de Margalida Ramis, membre de l’entitat en defensa del territori “es perdrà la noció de límit inherent en un sistema insular”. A banda, servirà per “maquillar” les dades d’emissions de diòxid de carboni ja que l’electricitat importada suposarà externalitzar-les allà on es produeixi l’electricitat. En aquest sentit, les Illes Balears i Pitiüses van assolir l’any 2002 -darrer any amb estimacions- el 58% més de CO2 emès que l’any 1990. A priori, l’objectiu espanyol en el context del Protocol de Kyoto -les comunitats autònomes no tenen compromisos específics- era d’un augment del 15% respecte l’any base (1990). Tanmateix, ha renegociat aquest objectiu a l’alça i finalment s’ha compromès a un increment del 37% (comprarà els drets d’emissió corresponent al 20%). A banda de les Illes, el País Valencià és la comunitat de l’Estat espanyol que l’any 2002 presentava unes pitjors xifres -resultat del model desenvolupista- amb un augment del 62%.

2 Respostes

  1. […] La veritable dependència dels Països CatalansEl metabolisme urbà constata la ineficiència del sistemaSant Joan rebrà 40.000 euros de Política […]

  2. […] Subscriu-te! El parc fotovoltaic de Campdevànol podria ocupar 5,2 haLa producció energètica catalana és nuclearLa veritable dependència dels Països Catalans […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: