[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La Mediterrània greument amenaçada

La conca mediterrània serà una de les regions que a nivell mundial tindran un increment de temperatura major. D’aquesta manera, la major part dels sistemes socioecològics en resultaran afectats. El Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) va tractar-ne en les jornades celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (més sobre les jornades, aquí) els referents al sistema litoral i marítim.

‘La mar és la gran oblidada’
‘No només oblidada sinó ignorada i menyspreada i això, tard o d’hora ens passarà comptes’. Aquesta frase la va pronunciar Macià Blàzquez, portaveu del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), uns mesos ençà en motiu de l’enfonsament del vaixell Don Pedro a Eivissa. I afegia: ‘quan succeïx un desastre com aquest només es xerra de les platges però no de les praderies de posidònia’ (veure entrevista completa). Recuperar aquestes paraules ens serveix per il·lustrar la relació entre canvi climàtic i els sistemes marins. Mentre tots associem aquests dos elements amb els efectes sobre les platges (i les urbanitzacions) per la pujada del nivell del mar hi ha una sèrie de fets molt poc coneguts que comprometen el futur de la biodiversitat mediterrània.
Als Països Catalans un dels científics que més han estudiat la qüestió és el catedràtic d’ecologia Joandomènec Ros. Malgrat tota la carrera desenvolupa considera que actualment ‘desconeixem bona part de les claus per entendre el funcionament d’aquests ecosistemes; fet que es multiplica en preveure els efectes del canvi climàtic’. Curiosament, assenyala que habitualment -a nivell mediàtic- es parla de la proliferació de meduses com a conseqüència d’aquesta alteració tot i que la major part de les espècies que afecten a les nostres platges l’element que n’explica la seva multiplicació és la sobrepesca. Altrament, la manca de dades sobre l’evolució de la temperatura en superfície i en profunditat dificulta avaluar els canvis. I és que en tota la costa mediterrània es disposa de només tres sèries de més de trenta anys. Una d’aquestes és la de l’Escala que gràcies a l’esforç voluntari d’un afeccionat ha permès detectar un increment en superfície d’1ºC i de 0,8ºC a 80 m de profunditat. Aquesta darrera dada ens mostra segons Joandomènec Ros ‘la magnitud del canvi amb major claredat que les terrestres’.

L’augment de temperatures ens suggereix intuïtivament l’existència d’un procés de ‘tropicalització’ de la biota. En aquest sentit s’ha constatat canvis en la distribució d’algues i peixos per tal d’adaptar-se a les condicions de temperatura més òptimes. Per Ros aquest procés ha comportat l’aparició d’espècies exòtiques pròpies d’ambients subtropicals. Tanmateix l’ecòleg alerta que també cal tenir en compte aspectes antròpics com són la construcció i ampliació de ports esportius. Aquestes instal·lacions han estat tradicionalment reservoris d’espècies d’afinitat tropical -el port és a nivell marí una bombolla de calor com és la ciutat en el medi terrestre-. Aquestes espècies en un context d’augment de temperatura poden distribuir-se fora d’aquesta ‘llacuna’ artificial.

Conèixer el passat per preveure el futur
L’estudi dels fets succeïts en el passat ens pot donar pistes d’allò que s’esdevindrà en un futur. En el cas de l’afectació dels ecosistemes marítims s’han analitzat els darrers episodis de temperatures extremes (1999, 2003 i 2006). Els efectes més importants van ser l’emblanquiment dels coralls -tal com succeïx als tròpics-, la proliferació d’algues filamentoses, l’augment de la incidència de patologies en les esponges així com una gran mortalitat (en el 30% de les comunitats analitzades) de les espècies filtradores. Aquesta darrera qüestió va suposar que la biomassa es reduís en un 50%. Per Joandomènec Ros ‘malgrat l’existència de respostes adaptatives, l’impacte serà molt sever’. En aquest sentit assenyala que ‘el risc per a la conservació de les comunitats bentòniques -amb un paper estructurador prioritari- és molt elevat’.

A banda alerta que aquestes anomalies es van produir en un context de 2ºC per sobre dels valors mitjans i que bona part de les previsions dibuixen escenaris d’increments mitjans de 3, 4 i fins i tot 5ºC. Aquest fet suposa per Joandomènec Ros que ‘la Mediterrània, un mar petit però extremadament biodivers, estigui greument amenaçat pel canvi climàtic’.

Efectes en el nivell del mar
Tenir en compte els efectes mar endins no vol dir oblidar allò que succeirà a les àrees litorals. No només per la seva importància ecològica sinó sobretot perquè són les regions més densament poblades del món. Tal com afirma Françoise Bréton la coordinadora del Centre Temàtic Europeu de Sistemes d’Informació dels Usos del Sòl (ETC-LUSI), ‘la pressió urbanística es concentra en franges d’aproximadament 1 km i això intensifica l’impacte en l’ecosistema litoral’.

Joandomènec Ros assenyala que les previsions més pessimistes a la Mediterrània són d’un augment de fins a un metre d’alçada. A nivell mundial alguns dels casos més coneguts són els de Bangla Desh i Venècia però en el nostre mar hi ha casos tant dramàtics com el delta del Nil. Es calcula que si el mar assoleix una cota 50 cm major quatre milions de persones haurien de migrar; si l’augment es dupliqués els afectats directes serien sis milions.

Als Països Catalans, sistemes deltaics com els de l’Ebre són els que localment patiran un impacte major. En aquest sentit, un estudi de la Universitat de Cantàbria encarregat pel Ministeri de Medi Ambient considera que la línia de costa avançarà entre 70 i 100 metres l’any 2045. És a dir, que cada any el delta perdrà una franja de 0,6 m amb un augment del mar de tan sols 15 cm. De fet, aquesta qüestió se suma a la subsidència (entre 1 i 5 mm anuals segons l’Institut d’Ecosistemes Aquàtics – IRTA) i el ‘segrest’ de sediments en els embassaments (35 milions de m3). Carles Ibáñez, director d’aquest centre de recerca, calcula que actualment tan sols arriba al Delta un 1% de la càrrega de sediments respecte el 1900.

Tanmateix, a nivell general Ros demana que com a societat ‘ens replantegem les inversions milionàries que anualment es realitzen per regenerar les platges’. Aquest aspecte entronca amb l’anàlisi de l’afectació del canvi climàtic en el turisme de sol i platja.
Curiosament, i tal com succeïa en el cas dels esports d’hivern, tal com afirma Fernando Vera, Catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional i Director de l’Escola de Turisme de la Universitat d’Alacant ‘el grau de preocupació tant en el sector de serveis turístics com en la construcció es podria qualificar, de manera diplomàtica, com a molt escàs’ tot i que en certes administracions d’àmbit superior si que s’ha produït una certa integració de la qüestió en les grans propostes o línies estratègiques.

Canvi climàtic i turisme de platja: problema o oportunitat
Per Fernando Vera és evident que un fenomen global com el canvi climàtic alterarà els estils de vida i per tant, les formes de fer turisme. Al mateix temps la relació és retroactiva ja que el turisme impacte en el clima però una alteració de les seves condicions també en modifica els llocs i les pràctiques turístiques.

Qualsevol crisi esdevé al mateix temps un problema -especialment si no es modifiquen els elements estructurals- però també una oportunitat si hom s’adapta al nou escenari. En el cas del turisme de sol i platja la necessària reconversió del sector pot permetre crear un model que es manifesti més coherent amb la capacitat de càrrega dels territoris litorals. En aquest sentit Vera assenyala una sèrie d’impactes positius que es podrien derivar de la nova situació com un allargament de la temporada turística, noves oportunitats per al residencialisme, increment de les possibilitats de les activitats recreatives així com una turistificació de l’àrea prelitoral. Òbviament, aquestes qüestions si no es gestionen adequadament poden esdevenir elements negatius. Com a exemple, una desestacionalització de la temporada ha de passar per augmentar el flux de visitants en les estacions intermèdies però també per reduir-ne l’estival. D’aquesta manera es podria mitigar l’actual desequilibri que suposa per als serveis de certes poblacions la multiplicació dels seus habitants ‘reals’ a mesos com el juliol i l’agost.

En la balança negativa Vera hi situa una menor taxa d’ocupació estival; la disminució de les precipitacions i l’agreujament de la manca d’aigua així com el deteriorament d’ecosistemes naturals i la pèrdua de zones humides.

A nivell turístic, l’increment del nivell del mar s’hauria de respondre amb una reorganització de la zona costanera. Vera aposta per un Pla Renove dels enclavaments turístics que permeti adaptar-se a la nova situació i eliminar establiments turístics obsolets i operacions urbanístiques de gran impacte ambiental i paisatgístic.

Així mateix considera imprescindible l’adopció de mesures destinades tant als turistes (sensibilització ambiental, reducció de l’ús d’avions i automòbil en els paquets, fiscalitat ecològica…); a les empreses (estalvi energètic, manuals de bones pràctiques…) i per part de les administracions com la promoció de la rehabilitació enfront a la construcció i especialment la integració dels riscos en els processos de planificació.

4 Respostes

  1. tens tota la rao el canvi climatic esta afectant molt

  2. i poden pasar moltes desgràcies

  3. El cambi climatic no es una cosa d’abui, es una consecuencia de fa molts anys.

  4. La veritat que es una pena tenir que pensar com viure amb el nou clima que ens ve per el canvi climàtic. No veig una Catalunya viure com un Canàries…turisme sol i platja i deixar de banda les vacançes rurals amb els paisatges meravellós que tenim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: