Tornem a l’UCE per viatjar a l’Antàrtida

Per tercer any aquest estiu seré a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d’Estiu. Enguany, la quarantena edició. Talment com els dos anys anteriors coordino juntament amb en Martí Boada el curs de l’àmbit de les ciències ambientals. Si fa dos anys vam tractar sobre la gestió dels espais naturals i el territori trenta anys després del Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans, l’any passat va ser el torn de l’energia i el canvi climàtic [veure especial en aquest mateix bloc] aquest agost ens traslladarem a l’Antàrtida.

Tots els de la foto seguien una classe que feia jo… increïble! Aquest any però jo només escoltaré!

Al llarg de quatre dies tindrem l’honor de comptar amb alguns dels antartadistes més reconeguts dels Països Catalans com la Josefina Castellí, la Marta Estrada, en Francesc Sabat, en Joandomènec Ros i en Damià Gomis. La representació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB -on vaig ser becari un parell d’anys- serà important amb la presència del mateix Martí Boada que parlarà sobre l’impacte del turisme a l’Antàrtida així com en Sergio Rossi i el company de fatigues Alfredo Martínez, un jove investigador dels climes passats.

Tanmateix aquest any la meva participació no s’acaba aquí. Juntament amb el rector de l’UCE, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros, hem organitzat un seminari sobre la Gestió de l’aigua als Països Catalans el dijous 21 d’agost. Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, a veure si interessa! A banda, faré cròniques per NacióDigital que suposo que penjaré al bloc i algun article per Sostenible.cat. Cal aprofitar el temps!

Més informació a l’especial UCE 2008 del bloc.

Veure el programa complet del curs de l’Antàrtida i de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

Cap a una nova cultura forestal?

Deu anys després del gran incendi de la Catalunya Central, la FMR i el CTFC consideren que la vulnerabilitat als grans incendis ha augmentat


El divendres 18 de juliol es va complir el desè aniversari del gran incendi de la Catalunya Central. Més de 24.000 ha calcinades a les comarques de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia. Una dècada més tard la Fundació del Món Rural (FMR) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha organitzat el projecte Un món rural viu. Un paisatge sense cendres que ha celebrat quatre sessions a Barcelona, Manresa, Solsona i Pinós. Les conclusions assenyalen el persistent abandonament del medi rural com la principal causa de risc i que provoca que la vulnerabilitat de les forests sigui avui encara major. Per avançar cap a una nova cultura forestal des d’ambdues institucions s’apunta la necessitat d’entendre la gestió forestal com la principal eina de prevenció, tenir voluntat política per aplicar uns instruments normatius adequats així com integrar en les diverses activitats els costos de les polítiques de prevenció. Finalment, es considera clau continuar la pedagogia per fer entendre que Catalunya és un país forestal que requereix gestió.

Article publicat a Sostenible.cat [28.07.2008]

Continua llegint

De Cerdà als Jocs Olímpics, un segle i mig d’aportacions catalanes a l’urbanisme

Títol: Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies.

Autor: Ricard Pié (editor).
Editorial: Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT), Institut d’Estudis Catalans
Any de publicació: 2008
Pàgines: 405

Massa sovint les paraules se les emporta el vent i, plasmar en un llibre un seminari sempre és interessant. Més si es tracta d’un balanç de les aportacions catalanes a l’urbanisme i a l’ordenació territori que constitueix un autèntic llibre de capçalera -o si més no, com una bona introducció- per a totes aquelles persones interessades en aquesta matèria.

D’aquesta manera, deu anys després de la realització d’un seminari emmarcat en la revisió de les aportacions d’un segle de filosofia i ciències socials per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT) publica Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. El propòsit és, segons l’arquitecte Ricard Pié, editor de l’obra, “estudiar deu episodis per fer un balanç crític sobre el desenvolupament urbanístic català al llarg d’un segle i mig, passant aquestes experiències pel sedàs de la història de la disciplina i per una avaluació crítica en relació a les innovacions i influències per han pogut tenir en la renovació del pensament urbanístic posterior”. Una història que s’inicia a partir del Pla Cerdà i que es tanca amb la construcció de la “ciutat qualitativa” en motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Ressenya publicada a Sostenible [30.06.08]

Continua llegint

El paisatge, un factor d’equilibri entre la competitivitat i la sostenibilitat en el sector turístic

Oferir el paisatge com a producte turístic passa per una complexa estratègia de concertació entre agents públics i privats

Per segon any consecutiu, la Fundació Universitària Martí l’Humà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el passat divendres 23 de maig un seminari sobre paisatge i turisme. Per fer-ho, res millor que parlar-ne en un espai on s’experimenta dia a dia aquesta relació, l’explotació agroturística de Can Bruguer a Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès Oriental), una autèntica illa de mosaic forestal i agrari -i amb els cingles del Bertí de fons- en una comarca molt castigada per un desenvolupament urbanístic desordenat.

Article publicat a Sostenible [28.05.2008]

Continua llegint

Ecocity World Summit: la ciutat del futur serà sostenible o no serà

Un 50% de la població mundial ja viu en ciutats, uns espais que malgrat representar un minso 2% de la superfície terrestre, representen el 75% de la demanda energètica global i emeten el 80% de les emissions de CO2

Les zones urbanes viuen a nivell global un imparable procés d’expansió. Les estadístiques indiquen que el 70% de la població d’Europa, Amèrica i Oceania ja és urbana i a nivell mundial vora el 50% de la població viu en ciutats. Així mateix, i malgrat representar tan sols el 2% de la superfície terrestre, les ciutats consumeixen el 75% de la demanda energètica mundial i emeten el 80% de les emissions de diòxid de carboni. Amb dades com aquestes és evident que qualsevol camí global per avançar cap a la sostenibilitat ha de passar de manera prioritària per millorar les àrees urbanes.

Així es va entendre en el 7è Ecocity World Summit (Cimera Mundial sobre Ecociutats) celebrat a finals d’abril a la ciutat californiana de San Francisco (Califòrnia, Estats Units). Una cita que va acollir quatre centenars de delegats científics, tècnics i polítics provinents d’una setantena de països. Entre aquests en destacaven Jaime Lerner -ex alcalde de Curitiba (Brasil) i un dels referents mundials en l’aposta cap a ciutats sostenibles-, Mathis Wackernagel (a la imatge), creador del concepte de petjada ecològica i director de la fundació homònima; Rusong Wang, president de la Societat d’Ecologia de la Xina i membre del Congrés xinès; i Michael M’Gonigle, un dels cofundadors de Greenpeace i catedràtic de la Universitat de Victòria.

Article coescrit amb Jordi Oliver i publicat a Sostenible.cat [26.05.2008]

Continua llegint

‘Cal que s’entengui el medi rural com a quelcom més que un espai per anar-hi el cap de setmana’

Entrevista a Josep Maria Besora, pagès i impulsor del col·lectiu de reflexió rural Saó:

“Cal que s’entengui el medi rural com a quelcom més que un espai per anar-hi el cap de setmana”

Josep Maria Besora va formar part durant 18 anys de l’executiva d’Unió de Pagesos com a responsable de Comunicació i Organització. Posteriorment va acceptar l’encàrrec del Departament d’Agricultura dirigir el I Congrés del Món Rural (2005-2006). En finalitzar-lo, va ocupar dins del Departament el càrrec de director general de Desenvolupament Rural fins a l’estiu de 2007.

Actualment es dedica a la seva explotació de vedells i cereals a Torà (la Segarra) i és un dels impulsors del col·lectiu de reflexió rural Saó juntament amb altres experts en l’àmbit agrari i ambiental com Martí Boada, Josep Puigpelat, Jordi Sargatal, Albert Massot i Lourdes Viladomiu entre altres.

Entrevista publicada a Sostenible [19/04/08]

Continua llegint

En menys de quinze anys la superfície artificialitzada als Països Catalans ha augmentat vora un 30%

L’Institut del Territori acaba de presentar la primera monografia del seu Observatori estadístic. Aquest treball, coordinat pel geògraf valencià Jose Vicente Sánchez-Cabrera, se centra en l’avaluació dels canvis en els usos del sòl de les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià i el Principat. En el període 1997 – 2007 la superfície artificialitzada ha augmentat més d’un 28% especialment les zones industrials i logístiques (58%) i les infraestructures (55%). Aquestes transformacions han estat segons l’informe guiades “per la iniciativa privada” a causa de quatre dècades sense planejament més enllà de l’escala local. Uns instruments que actualment es desenvolupen però que “arriben tard”.

Article publicat a Sostenible [24.08.2008]

Continua llegint

Un Pla Territorial per a la Regió Metropolitana per tancar ‘una etapa de provisionalitat extrema’

L’avantprojecte presentat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona contempla la protecció en diversos graus del 75% del territori

La Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona -organisme paritari en el qual hi participa la Generalitat i les administracions locals- ha presentat l’Avantprojecte de Pla Territorial de la Regió Metropolitana (PTRMB). Amb aquest pas, i segons el conseller Joaquim Nadal “es posen les bases per tancar una etapa de provisionalitat extrema” ja que fins ara no s’havia pogut tirar endavant cap instrument que tractés globalment aquest àmbit. El Pla tracta per una banda els espais oberts -suposarà la protecció en diversos graus del 75% del territori-, els assentaments urbans i la xarxa d’infraestructures. [A la foto Oriol Nel·lo, secretari de Planificació del DPTOP]

Article publicat a Sostenible (08/04/2008)

Continua llegint

Ignasi Aldomà aborda en un llibre cent anys de “lluita per l’aigua” a Catalunya

El gèograf i professor de la Universitat de Lleida publica La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i l’abús a la gestió integral (1900-2007)

Ignasi Aldomà, gèograf, professor de la Universitat de Lleida i un dels impulsors del manifest de Vallbona per un Canal Segarra Garrigues del segle XXI, ha publicat recentment el llibre La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i l’abús a la gestió integral (1900-2007). En la presentació a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va comptar amb la presència d’un dels professionals que encarna el canvi de paradigma en la gestió dels recursos hídrics: el director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua Gabriel Borràs.

Article publicat a Sostenible (10/03/2008)

Continua llegint

L’ACA es planteja pel 2025 crear un banc d’aigües del Segre per ‘socórrer’ Barcelona

Les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de planificació en l’abastament han de permetre augmentar la recurrència dels períodes de sequera de 3 a 50 anys. Tanmateix, continuaran succeint-se episodis extrems i també cal sumar-hi la disminució de la disponibilitat de recursos superficials a causa del canvi climàtic -estimació al voltant del 5% pel 2025-. Per tot plegat, una de les iniciatives que explora l’Agència és la creació d’un Centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua. Aquest ens, només s’activaria en les fases de prealerta -quan les reserves de les Conques Internes de Catalunya estiguin al voltant del 45%- i serviria per abastir els usos urbans de la Regió Metropolitana.

Un projecte en estudi
Per Gabriel Borràs, director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua, el Centre d’intercanvi mai seria una detracció d’aigua del Segre sinó un intercanvi d’usos. En comptes d’utilitzar-la per a regs agrícoles eficients a les comarques de Ponent passaria a usos urbans a les Conques Internes. No es tractaria d’un element nou, ja que als Estats Units des de fa molts anys funcionen els bancs d’aigua especialment a Califòrnia.

Continua llegint