Crisi energètica: ‘consumim sis barrils per cada un que descobrim’

Un dels objectius del cicle Ripoll Obert organitzat per l’associació Obrim els Ulls és duur a la comarca qüestions que, malgrat la seva importància, no formen part de l’agenda mediàtica. Per tancar el cicle es va escollir la qüestió de la denominada crisi energètica. La xerrada va anar a càrrec de Sergi Armengol de l’Associació per a l’Estudi de Recursos Energètics (AEREN) que considera que la situació de l’energia amenaça l’actual model de desenvolupament de la societat. Cal tenir en compte que som una societat totalment depenent del petroli i que a molt curt termini es presenta el denominat peak oil, punt de màxima extracció d’aquest hidrocarbur. Per Armengol actualment es viu d’herència, ja que per cada sis barrils que consumim, només se’n descobreix un. La resta és fruit dels descobriments realitzats dècades enrere.

Sergi Armengol, de l’AEREN. Foto: Arnau Urgell/ElRipollès.info.

Article publicat a ElRipollès.info [26.05.2008]

Continua llegint

ENRESA aprofita el cas de les partícules radioactives per colar un magatzem nuclear a Ascó

L’energia nuclear viu als Països Catalans i arreu d’Europa un moment clau. Per una banda, les centrals esgoten el seu cicle de vida útil. Així mateix, el consens internacional més o menys generalitzat d’engegar polítiques per mitigar el canvi climàtic l’han tornat a posar a la taula com una possible “solució” per la suposada reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tanmateix, la realitat és tossuda i just quan es compleixen 22 anys de l’accident de Txernòbil el cas de les partícules radioactives d’Ascó ens mostra la perillositat de l’energia nuclear i la manca de transparència en la seva gestió. Mentrestant l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) va publicar “amb nocturnitat” al Butlletí Oficial de l’Estat el plec de prescripcions per construir un magatzem nuclear per les dues centrals d’Ascó.

Article publicat a L’Accent 129.

Continua llegint

Opinió a Llibertat.cat (III): ‘Incompatibilitats’

nuclear_a1 Recupero un teletip de l’Agència espanyola EFE del passat 14 d’abril “El director tècnic de Red Eléctrica Española, Agustí Maure, serà nomenat el proper dimarts director general d’Energia i Mines de la Generalitat en substitució de Josep Isern. (…) Isern ocupava el càrrec des del mes de gener de l’any 2004, a on va arribar procedent de l’empresa Gas Natural. Per la seva banda, Maure tindrà com a responsabilitat la línia d’alta tensió entre Espanya i França, que passa per Girona i tanta polèmica ha aixecat”.

 Aquesta informació l’hagués hagut de llegir abans d’escoltar Maure en una conferència (per qüestions de feina, veure article aquí). Sempre és interessant escoltar els responsables polítics de segona línia (o tècnics de primera) en àmbits més o menys professionals ja que ens anticipen o ens permeten entendre els posteriors moviments dels polítics. Maure va deixar anar algunes perles. Com que el “veinte, veinte, veinte” -en referència a l’objectiu de la Unió Europea d’assolir per al 2020 el 20% de l’energia renovable i la reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle- li feia molta gràcia. O que ell confiava molt amb la “reacció” de la societat, ja que tard o d’hora, sempre hem pogut superar les dificultats. En aquest sentit, el director general d’Energia va comparar el “problema de l’energia” amb el forat de la capa d’ozó. Si em permeteu el paral·lelisme és talment com comparar uns corcs en el marc d’una finestra amb l’aluminosi. Ja que mentre la reducció de la concentració d’ozó troposfèric -allò que de manera popular es denomina forat, tot i que com a tal no existeix- va ser causat per una sèrie de productes i uns usos molt concrets (i finalment, fàcilment substituïbles); la qüestió de l’energia és un dels fonaments del sistema social i productiu. Per tant, qualsevol solució sostenible a llarg termini serà estructural o no serà.

Continua llegint

El director general d’Energia mostra als enginyers el seu ‘optimisme tecnològic’

En un acte organitzat pel Consell de col·legis d’enginyers industrials de Catalunya el director general d’Energia i Mines Agustí Maure malgrat reconèixer les dificultats del sector es va mostrar optimista per una ‘reacció’ de la societat per assolir un nou model basat en una energia barata, abundant i amb un impacte ambiental raonable. Per arribar-hi, no abans de 2050, considera que cal superar dues etapes: una primera a curt termini, ‘de satisfer tota la demanda encara que suposi una utilització ineficient de l’energia’; i, a mig termini, debatre la recuperació d’energies de transició com poden ser el carbó i la nuclear.

Article publicat a Sostenible (23/01/2008)

Continua llegint

Opinió a Llibertat.cat (II) Potser ens ho haurem de fer mirar

El títol és volgudament provocatiu. Una provocació però més adreçada a la reflexió que no pas el debat. Enllaçant amb l’article anterior (veure aquí) continuo la reflexió sobre el canvi de model energètic en un context de crisi a curt termini.

De ben segur que ‘ens ho hem de fer mirar’ en moltes coses però avui em centraré amb l’energia eòlica i amb les crítiques ferotges que rep qualsevol projecte per part dels moviments populars. Quin és el principal problema dels molins? El seu impacte paisatgístic. I estic segur que aquesta és la resposta que donaria el 90% de la població de municipis on es projecten parcs eòlics. Segur, que al cap d’una estona, alguns dels ‘enquestats’ ens donaria altres raons. Però accepteu-me la premissa que el rebuig se centra en aspectes estètics, visuals i al capdavall subjectius.

Continua llegint

La decisió sobre el traçat de la MAT s’ajorna fins el 30 de juny

El traçat definitiu de la línia de molt alta tensió (MAT), així com totes les qüestions tècniques, financeres i mediambientals, es coneixeran abans del 30 de juny de 2008. En aquesta cimera s’ha acordat la creació d’una entitat formada a parts iguals per Red Eléctrica Española (REE) i la seva homòloga francesa, RTE.

Zapatero i Sarkozy a l’Elisi. Foto: E. Segura/ACN.

L’objectiu d’aquest organisme serà doncs ‘la definició del traçat, la realització dels estudis de viabilitat tècnica i ambiental i econòmica i el finançament dels treballs corresponents’, entre d’altres. No obstant això, José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat ‘que el traçat està molt avançat’ i que aquesta vegada (en referència a la cimera) ‘és l’impuls definitiu’ per posar en marxa l’interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès. Tots dos mandataris han destacat que aquest projecte s’inscriu en una política energètica comuna i europea. De fet, han afirmat que l’informe del mediador europeu de la MAT, Mario Monti, que els ha presentat durant la cimera, serà el full de ruta a seguir.

Membres de No a la MAT a punt de dirigir-se a París. Foto: Plataforma No a la MAT.

Aquest anunci ha estat rebut amb certa satisfacció per la Plataforma No a la MAT. Segons ha explicat el portaveu del col·lectiu, Pasqual Aguilar, el govern espanyol ha ‘pressionat tot el que ha pogut’ per treure de la cimera un acord i ‘no ho han aconseguit’. ‘Han volgut trepitjar l’accelerador per tenir un acord sobre la taula però s’ha precipitat i en recullen les conseqüències amb un retard en les obres d’interconnexió’, ha criticat Aguilar. Per tot plegat, la decisió ha estat una ‘bufetada a les pretensions del govern Zapatero’. Cal destacar que set activistes antilínia han estat detingut unes hores -de forma il·legal segons la Plataforma- i amb l’amenaça de tornar a ser detinguts si s’acostaven a l’Elisi. Fonts de la Plataforma han considerat aquest fet com ‘un atac a la llibertat d’expressió’.

Els membres de No a la MAT detinguts. Foto: Plataforma No a la MAT.

Escolta als protagonistes (ACN). Mario Monti afirma que a les zones de major interès natural la MAT serà soterrada // El portaveu de No a la MAT, Pasqual Aguilar, afirma que el fet que encara no s’hagi decidit res sobre la línia va en contra de la voluntat del govern espanyol.

El medi ambient passa la seva revisió anual

Talment com una revisió mèdica, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ha presentat els resultats dels principals indicadors de sostenibilitat. Ocupació del sòl, producció i consum energètic, sanejament, residus, incendis i gestió forestal i contaminació atmosfèrica són els temes que aborda un informe sintètic i pensat per ser comprensible al conjunt de la població.

Energia: producció nuclear i consum fòssil
Catalunya, així com la majoria de països europeus, és extremadament depenent de l’exterior a nivell energètic. Les conseqüències són diverses: feblesa estructural, utilització de recursos no renovables i un gran impacte ambiental. En aquest sentit tant sols es produeix un terç de l’energia que consumim, i d’aquesta quantitat un 85% és d’origen nuclear. La resta de producció energètica és bàsicament hidràulica i amb una petita porció d’altres renovables. De fet aquestes dues tipologies si tenim en compte el consum només van representar l’any 2005 el 2,4%; mentre que l’energia de procedència nuclear el 20% i la de combustibles fòssils (petroli i gas natural) 75%. Per tant, i malgrat els objectius que el Pla de l’energia marca en renovables (9,5% l’any 2015 en l’escenari optimista) actualment Catalunya consumeix energia fòssil i en produeix de nuclear.

Article de la setmana a Sostenible, publicat el 24/12/2007

Continua llegint

Opinió a Llibertat.cat (I) Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Primera entrega d’un article d’opinió mensual que se’m demana des de Llibertat.cat. És la primera vegada… a veure si me’n surto i explico quelcom interessant…

Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Per Arnau Urgell i Vidal, periodista ambiental i membre del consell de redacció de L’Accent

Una companya del ‘gremi’ i que em va iniciar en el món del periodisme popular em va comentar en una de les primeres ‘lliçons’ professionals la importància de consultar les fonts oficials. ‘La realitat ja és prou crua’ (amb les dades objectives que ens presenten); mostrem-la, interpretem-la i que els lectors en puguin extreure les seves conclusions. Ara bé, i com m’explicava l’altre dia un professional responsable d’un dels periòdics amb més difusió del nostre país; consultar fonts oficials és avorrit: ‘sovint fins a la pàgina 92 no localitzes la dada que buscaves, que justament està en aquesta pàgina per tal que no se li doni el relleu que es mereix’.

Continua llegint

Crisi energètica. Quina crisi?

El febrer de 2007 es va crear l’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS). Es tracta d’una iniciativa que pretén ‘obrir un espai de debat i intercanvi d’informació crítica sobre l’actual model energètic’. Precisament, al llarg de les darreres setmanes ha organitzat les ‘Jornades Canvi Climàtic i Crisi Energètica: solucions comunes’ per tal de fer la seva presentació en societat. Aquest esdeveniment ha estat fruit també de la tasca de la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat i la col·laboració entre altres de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic o el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Després de dues sessions de debat, el passat 1 de desembre es van presentar públicament les principals conclusions, la jornada també va servir per presentar per primera vegada l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana elaborat per l’economista i doctor en ciències ambientals Jesús Ramos.

 

Article publicat a Sostenible (12/12/2007)

Continua llegint

L’APUNT: “Decidir sobirania és decidir creixement”

En els darrers temps en els cercles de debat sobre el medi ambient i territori apareixen de manera recurrent conceptes com “l’autodeterminació energètica”, “sobirania alimentària”, “independència veritable”…

En el marc del debat sobre la manifestació de l’1 de desembre l’Entesa pel Decreixement ha fet públic el manifest “Decidir sobirania és decidir creixement” en la qual s’aposta per anar més enllà de la reclamació de les rodalies i s’aposta per “decidir la Catalunya que volem, no només perquè ens agradi i perquè hi tenim dret sinó perquè és d’urgència”. En aquest sentit reclamen qüestionar-nos la noció de progrés i plantejar-nos “com voldríem que Catalunya fos sobirana de debò”.

Notícies complementàries (L’Accent 120): La veritable dependència dels Països Catalans // La producció energètica catalana és nuclear

Article publicat a L’Accent 120

Continua llegint