10 anys de Kyoto. 10 preguntes (i 10 respostes)

Dimarts 11 de desembre el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha organitzat una jornada per commemorar el desè aniversari del Protocol de Kyoto. L’acte, que compta amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge, se celebrarà a la Pedrera (Barcelona).

L’efemèride arriba a pocs dies d’iniciar-se el període de compliment dels seus objectius (2008 – 2012) i per tant pels organitzadors ‘és un bon moment per a la reflexió sobre el què ha succeït al llarg de la dècada’.

Veure cronologia sobre el canvi climàtic en les darreres tres dècades al món, la Unió Europea, l’Estat espanyol i els Països Catalans aquí.

Article publicat a Sostenible (10/12/2007)


L’acte serà presentat pel vicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira acompanyat de Narcís Serra, president de Caixa Catalunya i Gabriel Ferreter, president del CADS. Cal destacar que l’element central de la jornada serà un debat entre ‘quatre dels àmbits que tenen més a dir sobre el canvi climàtic’ tal com destaca el coordinador tècnic del CADS Xavier Cazorla. Es tracta dels mitjans de comunicació, les empreses, els científics i les administracions públiques. D’aquesta manera, i moderats per la periodista ambiental i directora de la revista Nat Maria Josep Picó, debatran sobre els canvis que respecte el canvi climàtic s’han donat al llarg d’aquests deu anys la meteoròloga Mònica López, Miguel Torres (Grup Torres), el catedràtic d’ecologia Joandomènec Ros i Isabel Pont, consellera del CADS.

Per altra banda, s’aprofitarà l’acte per presentar dues noves publicacions de la institució en referència al Canvi Climàtic. Es tracta del resum en català del IV Informe de l’IPCC i de l’obra divulgativa X un bon clima, Manual per a fer minvar el canvi climàtic i sobre com adaptar-s’hi del comunicador ambiental Jordi Bigues.

10 preguntes (i 10 respostes)

1. En quin marc sorgeix el Protocol de Kyoto?
2. Quines condicions es requerien per entrar en vigor? Quan va succeir?
3. Quins compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle contempla el Protocol?
4. El Protocol només té en compte el CO2?
5. Tots els estats tenen els mateixos objectius de reducció?
6. A banda de reduir en sentit estricte hi ha altres vies per assolir els objectius?
7. Quan s’han d’acreditar l’acompliment dels objectius del Protocol?
8. Catalunya té compromisos específics?
9. L’Estat espanyol complirà el seu compromís? I la Unió Europea?
10. Quin és el grau de compliment del Principat? I de la resta de regions dels Països Catalans?

1. En quin marc sorgeix el Protocol de Kyoto?
El Protocol de Kyoto es firma el 1997. Tanmateix, és el resultat de vora vint anys de negociacions polítiques i de recerca científica en canvi climàtic d’origen antropogènic. En aquest sentit destaca la Primera Conferència Mundial sobre el clima a Ginebra (1979) i la creació de l’IPCC (1988). La publicació del primer informe per part de l’IPCC suposa un element clau per situar aquesta qüestió com un dels principals temes en l’agenda de la Cimera de Rio (1992) en la qual s’aprova el Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic (CMNUCC). Aquest acord entra en vigor el 1994 i en la seva tercera Conferència de les Parts (COP) s’hi desenvolupen els seus principis en forma de mesures executives i jurídicament vinculants. Aquestes mesures constitueixen el denominat Protocol de Kyoto ja que la reunió se celebrava en aquesta ciutat japonesa.

2. Quines condicions es requerien per entrar en vigor? Quan va succeir?
El Protocol de Kyoto va restar obert a les signatures dels estats membres del Conveni al llarg d’un any (entre els mesos de març de 1998 i 1999) a la seu de Nacions Unides. Passat aquest període només 84 estats ho havien fet efectiu. Aquest fet n’impossibilitava la seva entrada en vigor ja que les condicions marcaven per una banda un número d’estats (55) però que havien de representar el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de països industrialitzats (1990).

La ratificació de Rússia el 18 de novembre de 2004 va permetre assolir aquesta xifra i al cap de 90 dies entrava en vigor el Protocol.

3. Quins compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle contempla el Protocol?
En el Protocol de Kyoto els països industrialitzats (països desenvolupats i països en procés de transició a una economia de mercat) es van comprometre a reduir, individualment o conjuntament, almenys un 5% de les seves emissions. Es tracta de 38 estats que s’inclouen en l’Annex I del Conveni firmat a Rio.

4. El Protocol només té en compte el CO2?
No, es van incloure cinc gasos més d’efecte hivernacle: el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC) i l’hexafluorur de sofre (SF6). Val a dir, que el diòxid de carboni és amb valor absolut el gas més important (tot i que els altres tenen per unitat un major poder d’efecte hivernacle) i que sovint s’agrupen els diversos components com a tones de CO2 equivalent. Aquesta qüestió es recull a l’Annex A del Protocol.

5. Tots els estats tenen els mateixos objectius de reducció?
No, en l’Annex B del Protocol s’especifica per a tots els 39 estats el seu objectiu. Mentre els Estats Units d’Amèrica (EUA) han de reduir un 7%, el Japó i Canadà en un 6%, mentre que Rússia, Ucraïna o Nova Zelanda es comprometen a no incrementar-les. També hi ha estats com Austràlia (+8%) o Islàndia (+10%) que les podien augmentar.

Un cas a part és el de la Unió Europea – 15 que va acceptar una reducció global del 8% però amb compromisos desiguals entre els seus estats membres. Es tractava de la denominada ‘bombolla europea’ en la qual hi ha compromisos de reducció: Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Alemanya (-21%) o el Regne Unit (-12,5%); també n’hi ha d’estabilització (Finlàndia i l’Estat francès) i fins i tot d’augment: Suècia (+4%), l’Estat espanyol (+15%), Grècia (+21%) i Portugal (+27%).

6. A banda de reduir en sentit estricte hi ha altres vies per assolir els objectius?
Sí, es tracta dels denominats ‘mecanismes de flexibilitat’: el comerç internacional d’emissions (mercats de compra – venda de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle) i els basats en projectes: mecanismes de desenvolupament net (inversions en mecanismes que redueixin les emissions en països en vies de desenvolupament) i aplicació conjunta (increment d’absorció en embornals en aquests països). Cal destacar que un dels acords va ser no utilitzar l’energia nuclear en aquest tipus de mecanismes.

7. Quan s’han d’acreditar l’acompliment dels objectius del Protocol?
Els compromisos es refereixen al quinquenni 2008 – 2012, és a dir, la mitjana de les emissions d’aquests cinc anys. D’altra banda, els objectius es calculen majoritàriament respecte l’any 1990 tot i que estats com Rússia, Ucraïna i Hongria podien escollir un altre any de referència. Així mateix, en el cas dels halocarbons l’any base es podia triar (1990 o 1995).

8. Catalunya té compromisos específics?
Catalunya no té unes obligacions en referència al Protocol de Kyoto, ja que no és Part del Conveni ni del Protocol. Per tant els seus objectius són implícitament els de l’Estat espanyol (+ 15%).

9. L’Estat espanyol complirà el seu compromís? I la Unió Europea?
Es pot afirmar en tota seguretat que no. En aquest sentit ha proposat un objectiu ‘rebaixat’ del +37% que s’obté de la suma del 15% que li permetia el Protocol, més el 2% per l’efecte embornal de les masses forestals i un 20% corresponent a drets d’emissió que l’Estat comprarà per compensar les emissions difuses. Tanmateix, les previsions situen les emissions del quinquenni 2008 – 2015 al voltant del 50%. En aquest sentit les dades provisionals del 2006 marquen un 48% respecte el 1990 mentre que el 2005 la xifra es va situar en un 52%.

En el cas de la Unió Europea s’estima que la reducció podria arribar a l’11,4% si se suma la disminució en sentit estricte (- 7,9%), mecanismes de flexibilitat (2,5%) i l’efecte embornals dels boscos (0,9%).

10. Quin és el grau de compliment del Principat? I de la resta de regions dels Països Catalans?
No existeixen dades oficials per comunitats autònomes i per tant cal recórrer a estimacions com les realitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) o Comissions Obreres. En aquest sentit al Principat l’any 2005 l’augment respecte el 1990 era del 48% mentre que el País Valencià i les Illes cal remuntar-nos al 2002 per trobar les darreres xifres: +62 i +58% respectivament.

El DMAH elabora el Pla d’acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic per tal de complir amb l’objectiu ‘rebaixat’ (+ 37%) fet que passa -a banda de complir les diverses eines legislatives aprovades- per disminuir 5,33 Tm extres de CO2 eq anualment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: