ENRESA aprofita el cas de les partícules radioactives per colar un magatzem nuclear a Ascó

L’energia nuclear viu als Països Catalans i arreu d’Europa un moment clau. Per una banda, les centrals esgoten el seu cicle de vida útil. Així mateix, el consens internacional més o menys generalitzat d’engegar polítiques per mitigar el canvi climàtic l’han tornat a posar a la taula com una possible “solució” per la suposada reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tanmateix, la realitat és tossuda i just quan es compleixen 22 anys de l’accident de Txernòbil el cas de les partícules radioactives d’Ascó ens mostra la perillositat de l’energia nuclear i la manca de transparència en la seva gestió. Mentrestant l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) va publicar “amb nocturnitat” al Butlletí Oficial de l’Estat el plec de prescripcions per construir un magatzem nuclear per les dues centrals d’Ascó.

Article publicat a L’Accent 129.

En menys de quinze anys la superfície artificialitzada als Països Catalans ha augmentat vora un 30%

L’Institut del Territori acaba de presentar la primera monografia del seu Observatori estadístic. Aquest treball, coordinat pel geògraf valencià Jose Vicente Sánchez-Cabrera, se centra en l’avaluació dels canvis en els usos del sòl de les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià i el Principat. En el període 1997 - 2007 la superfície artificialitzada ha augmentat més d’un 28% especialment les zones industrials i logístiques (58%) i les infraestructures (55%). Aquestes transformacions han estat segons l’informe guiades “per la iniciativa privada” a causa de quatre dècades sense planejament més enllà de l’escala local. Uns instruments que actualment es desenvolupen però que “arriben tard”.

Article publicat a Sostenible [24.08.2008]

El Periódico confon l’alcalde d’Ogassa amb un ‘pacífic ciutadà que llueix el bigoti de Hitler’

La crònica, és un gènere periodístic que convida a la ironia, al comentari jocós, al sarcasme… El problema sorgeix quan se supera la ratlla del mal gust i aquest es combina amb ignorància. És el cas del veterà periodista d’El Periódico Arturo San Agustín que, en una crònica de l’esmorzar institucional del dia de Sant Jordi, parla de l’alcalde d’Ogassa Ramon Tubert com ‘un pacífico ciudadano, tocado con el gorro catalán y propietario de un bigote como el de Hitler, causaba cierto desasosiego’.

Article publicat a ElRipollès.info [25.04.2008]

Joan Nogué: ‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

‘El paisatge és continent i contingut, és el rostre del territori’

Entrevista a Joan Nogué, catedràtic de Geografia i director de l’Observatori del Paisatge

L’Observatori del Paisatge va néixer ara farà tres anys, i ha esdevingut “un ens a mig camí de l’administració i la societat civil”. Una de les seves funcions és “fer de pont, ajudar a l’administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem les inquietuds de la societat”.

Entrevista publicada a Sostenible [21/04/08]

L’urbanisme de baixa densitat centra el primer debat del Centre de Sostenibilitat Territorial

El Centre de Sostenibilitat Territorial, iniciativa sorgida de moviments ecologistes, professionals i membres de departaments universitaris que pretenen generar discurs i acció per avançar cap a una Nova Cultura del Territori, ha celebrat a Joanetes (la Vall d’en Bas) un seminari centrat en la urbanització de baixa densitat.

L’acte ha comptat amb el màxim especialista en la matèria al nostre país, el professor del departament de Geografia de la UAB Francesc Muñoz. Muñoz, autor d’una tesi sobre la ‘urbanalització’ de la Regió Metropolitana (veure ressenya), és director del Màster en gestió i intervenció del Paisatge i de l’Observatori de la Urbanització. L’objectiu de la seva recerca se centra en descomposar el fenomen de l’habitatge unifamiliar i avaluar-ne la seva magnitud i les seves conseqüències ambientals, paisatgístiques, econòmiques així com socials i culturals.

Article publicat a Diari Forestal. Ressenyat a LaGarrotxa.info i a Ecodiari.

Giro a Sicília (XI): La reconstrucció

Una de les coses que ens feia més il·lusió visitar era Noto. Però sobretot el seu duomo i la seva cúpula. El 1996, la ciutat va patir un important terratrèmol que enderrocà part de la cúpula de la catedral de San Nicolò. Noto és una ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, però no se n’havien preocupat abans. Fins que mitja cúpula del duomo quedà a terra. Va ser a partir d’aquell moment que els ciutadans i les administracions van valorar tot el que tenien. De fet un intel·lectual de la ciutat, va arribar a dir que el seu únic futur era quedar com Pompeia, per tal d’esdevenir un atractiu. La veritat és que des de totes les institucions s’han abocat molts euros per tal de recuperar l’esplendor perduda.

Giro a Sicília (X): Els encants de Siracusa

Ens allunyem de l’Etna camí a Siracusa [web i vikipèdia]  amb l’esperança que en qualsevol moment ens girarem i veurem com ens observa. Arribem a Siracusa a l’hora de dinar, ens dirigim a Ortigia [vikipèdia], una petita illa unida a Sicília per ponts. Un nucli on hi han viscut al llarg dels anys diferents cultures, i actualment es pot gaudir de l’època grega, la medieval i la barroca. Diuen que per arribar a Siracusa es recomana fer-ho per Ortigia, és a dir, des del mar. Així poder contemplar la muralla, els edificis rere seu i les cúpules de les esglésies.

Nosaltres no ho hem fet així… hem creuat la Siracusa des de la ‘terra ferma’, hem passat per sobre el pont i Ortigia ens ha donat la benvinguda. El paisatge és diferent, la diferència és més marcada perquè venim dels peus del volcà on tot està construït amb pedra volcànica, pedra fosca. Aquí tot és blanc.

Giro a Sicília (IX): Cràters i neu

Després de rodejar una bona estona l’Etna i apropar-nos-hi cada vegada més, vam arribar a Nicolosi. Aquest poble d’uns 6.800 habitants ens va acollir dues nits. És una de les principals portes per accedir al Parc Natural: a la neu i als cràters….

El cel estava ennuvolat, acostumats a les pluges que ens acompanyaven des del primer dia no ens van espantar. Vam agafar la carretera de 21 quilòmetres de llarg que passa pel mig d’antigues i modernes colades de lava fins arribar al refugi Sapienza, a 1900 metres d’alçada i totalment destruït (i reconstruït) en l’erupció de 2002.

L’Observatori del Paisatge: ‘tres anys a velocitat de creuer’

El director de l’Observatori del Paisatge, el geògraf Joan Nogué i l’alcalde d’Olot Lluís Sacrest coincideixen en un diagnòstic: aquesta institució radicada a la capital de la Garrotxa ‘ha fet molt més del què ens podíem esperar en els seus tres anys de vida’. Aquest reconeixement es va realitzar en el marc d’un acte celebrat aquest dimecres, dia 9, per difondre a la societat garrotxina la tasca de l’Observatori i és que, tal i com reconeix el mateix Nogué, segurament som més coneguts arreu d’Europa que no pas a la mateixa ciutat d’Olot. L’Observatori del Paisatge és un consorci públic format per 52 institucions i associacions d’assessorament a l’administració i de sensibilització a la societat en matèria de paisatge. Per Nogué tot es resumeix en dos conceptes: ‘acció i pensament’. [Veure galeria de fotos de l'acte. Fotos Arnau Urgell/GND i Observatori del Paisatge].

Publicat a Diari Forestal i la Garrotxa.info (10.04.200

Un Pla Territorial per a la Regió Metropolitana per tancar ‘una etapa de provisionalitat extrema’

L’avantprojecte presentat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona contempla la protecció en diversos graus del 75% del territori

La Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona -organisme paritari en el qual hi participa la Generalitat i les administracions locals- ha presentat l’Avantprojecte de Pla Territorial de la Regió Metropolitana (PTRMB). Amb aquest pas, i segons el conseller Joaquim Nadal “es posen les bases per tancar una etapa de provisionalitat extrema” ja que fins ara no s’havia pogut tirar endavant cap instrument que tractés globalment aquest àmbit. El Pla tracta per una banda els espais oberts -suposarà la protecció en diversos graus del 75% del territori-, els assentaments urbans i la xarxa d’infraestructures. [A la foto Oriol Nel·lo, secretari de Planificació del DPTOP]

Article publicat a Sostenible (08/04/200