Can Rovira de Batet: de l’hort al mercat

En el marc del curs Planta’t a l’hort dediquem les darreres sessions a resoldre dubtes però també a visitar explotacions hortícoles ecològiques. El dissabte passat vam ser a can Rovira de Batet de la Serra (la Garrotxa). Allà ens van mostrar com aconsegueixen quatre dies a la setmana dur els seus productes als mercats d’Olot (dues vegades), Camprodon i Sant Pau de Segúries.

Diverses coses em van impressionar. Per una banda el sistema de recollida i reg amb aigües pluvials. Els propietaris de can Rovira ‘es van cansar de gastar mig milió de peles cada mig any’ i van decidir aprofitar fins a la darrera gota d’aigua. Una bona pensada, sens dubte. La segona la quantitat de tomàquets -de moltes varietats- que maduraven als hivernacles. Sobretot en comparació amb els problemes de milium que hem patit als horts d’Olot (al de Ripoll no tant, però encara esperem que madurin). Tot plegat ha suposat que tot just ahir arrepleguéssim la primera tomata (no podrida) de la temporada. I finalment, destacaria la importància que donaven als cicles llunars. Això provoca que al mercat li diguin ‘Pagès lluner, no posa res al graner’ i ella respongui ‘Pagès que no ho és, no hi posa res’. Segurament la influència dels cicles llunars té explicacions racionals, ara bé, la història de la ceba per predir quins mesos seran plujosos jo no m’ho empasso. Digueu-me descregut.

Més fotos de la visita a can Rovira aquí.

Quatre mesos després… planta’ts a l’hort

Exactament quatre mesos són els que separen ambdues fotografies. En la primera tot just marcàvem amb estaques els (aproximadament) 50 metres quadrats de parcel·la per cultivar. A la segona, es veuen aquestes parcel·les ben ufanoses. Plenes de carbassons i cogombres, amb enciams de ‘tercera generació’, remolatxes i pastanagues, les tomaqueres que reneixen després d’una primavera extremadament humida, un parell de bledes que donen fulles pel sogre, mongeteres de mata baixa i cebes i porros. De fet, ha anat tan raonablement bé que hem augmentat l’hort a un parell de parcel·letes més que havien quedat abandonades. El curs organitzat per l’Escola del Territori ha estat una experiència totalment recomanable i que ens servirà de cara a l’any vinent a Caganell i que, al mateix temps, pretenem exportar al Ripollès.

Una nova companya

Si no en teníem prou amb dos gossos, nou gats -fa pocs mesos havien estat disset-, tres gallines -fa poc una ens ‘va deixar’- des de fa unes setmanes tenim una nova companya: una garsa. No és el paradigma d’animal ‘domèstic’ o ‘de companyia’ però la veritat és que es comporta com a tal. I sempre ens espera que li duguem restes dels nostres àpats. Almenys d’aquesta manera sabem que ens deixa l’hort tranquil. El més curiós és poder tenir un ocell a la mà o a l’espatlla tranquilament… La Mercè en parla al seu bloc.

Tornem a l’UCE per viatjar a l’Antàrtida

Per tercer any aquest estiu seré a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d’Estiu. Enguany, la quarantena edició. Talment com els dos anys anteriors coordino juntament amb en Martí Boada el curs de l’àmbit de les ciències ambientals. Si fa dos anys vam tractar sobre la gestió dels espais naturals i el territori trenta anys després del Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans, l’any passat va ser el torn de l’energia i el canvi climàtic [veure especial en aquest mateix bloc] aquest agost ens traslladarem a l’Antàrtida.

Tots els de la foto seguien una classe que feia jo… increïble! Aquest any però jo només escoltaré!

Al llarg de quatre dies tindrem l’honor de comptar amb alguns dels antartadistes més reconeguts dels Països Catalans com la Josefina Castellí, la Marta Estrada, en Francesc Sabat, en Joandomènec Ros i en Damià Gomis. La representació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB -on vaig ser becari un parell d’anys- serà important amb la presència del mateix Martí Boada que parlarà sobre l’impacte del turisme a l’Antàrtida així com en Sergio Rossi i el company de fatigues Alfredo Martínez, un jove investigador dels climes passats.

Tanmateix aquest any la meva participació no s’acaba aquí. Juntament amb el rector de l’UCE, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros, hem organitzat un seminari sobre la Gestió de l’aigua als Països Catalans el dijous 21 d’agost. Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, a veure si interessa! A banda, faré cròniques per NacióDigital que suposo que penjaré al bloc i algun article per Sostenible.cat. Cal aprofitar el temps!

Més informació a l’especial UCE 2008 del bloc.

Veure el programa complet del curs de l’Antàrtida i de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

‘Municipis com les Llosses poden patir un gran incendi forestal’

Josep Sagués és propietari forestal de les Llosses i tresorer de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Catllar – Montgrony. En el marc de les pràctiques conjuntes que aquesta ADF ha fet amb la de Taga – Milany ha explicat a ElRipollès.info les seves impressions sobre el medi forestal. Sagués considera que municipis com les Llosses -amb una gran continuïtat de la massa forestal- poden patir grans incendis forestals (GIF). Els GIF es caracteritzen per calcinar més de 500 ha i tenir una gran intensitat. Tot i que representen el 0,8% dels incendis al Principat suposen el 80% d’hectàrees cremades.

Veure galeria de fotos de les pràctiques de les ADF.

Article publicat a ElRipollès.info i Diariforestal.com [26.07.2008]

Cap a una nova cultura forestal?

Deu anys després del gran incendi de la Catalunya Central, la FMR i el CTFC consideren que la vulnerabilitat als grans incendis ha augmentat

---

El divendres 18 de juliol es va complir el desè aniversari del gran incendi de la Catalunya Central. Més de 24.000 ha calcinades a les comarques de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia. Una dècada més tard la Fundació del Món Rural (FMR) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha organitzat el projecte Un món rural viu. Un paisatge sense cendres que ha celebrat quatre sessions a Barcelona, Manresa, Solsona i Pinós. Les conclusions assenyalen el persistent abandonament del medi rural com la principal causa de risc i que provoca que la vulnerabilitat de les forests sigui avui encara major. Per avançar cap a una nova cultura forestal des d’ambdues institucions s’apunta la necessitat d’entendre la gestió forestal com la principal eina de prevenció, tenir voluntat política per aplicar uns instruments normatius adequats així com integrar en les diverses activitats els costos de les polítiques de prevenció. Finalment, es considera clau continuar la pedagogia per fer entendre que Catalunya és un país forestal que requereix gestió.

Article publicat a Sostenible.cat [28.07.2008]

Primer pas per crear un cercle per a la sostenibilitat

Una trentena de persones van participar el dijous 17 de juliol al Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses a l’acte El futur del territori al Ripollès. Pensem-hi organitzat pel Centre de Sostenibilitat Territorial (CST), l’Associació Arç i el Centre d’Educació Ambiental l’Alt Ter. Una trobada que es podria servir com a primer pas per crear un espai permanent de debat i acció sobre el territori: un cercle per a la sostenibilitat.

Article publicat a ElRipollès.info [22/07/2008]

Som lo que Sembrem: més de 55.000 firmes i cap al Parlament

La plataforma Som lo que Sembrem, sorgida de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, ha aconseguit el seu primer objectiu: superar les 50.000 signatures per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per declarar “Catalunya lliure de transgènics” (veure L’ACCENT 123). En el moment de presentar-se la campanya -el febrer d’engany- Alexis Inglada, membre de l’Assemblea Pagesa, afirmava que “era una lluita que no podien fer sols els pagesos”. Quan encara queda un mes i mig per tal que finalitzi el termini de recollida de firmes sembla que la crida de la plataforma ha estat un èxit, ja que en el darrer recompte (4 de juliol) s’ha arribat a les 55.320. Tot i superar la xifra mínima per tal que el Parlament de Catalunya estudiï la ILP la voluntat de Som lo que Sembrem és aprofitar l’estiu per recollir tantes firmes com sigui possible “als mercats, platges i, especialment, les festes locals”. Aquestes signatures s’entregaran el Parlament en dues remeses: a finals de juliol i el 20 d’agost segons explica a L’ACCENT Jordi Soldevila, portaveu de la campanya.

Article publicat a L’Accent 134 [juliol de 2008]

Més de tres-centes persones a la festa de retorn de l’Arç

L’Associació Arç va realitzar aquest diumenge 6 de juliol la seva festa de retorn al passeig del Mestre Guich de Ripoll. Més de tres-centes persones van passar-hi al llarg de la tarda per gaudir d’activitats com l’Espai Mainada, una mostra de cultura popular i, finalment, el concert de Mantornà. El pagès Pep Riera va ‘apadrinar’ el retorn de l’Arç amb un discurs en el que va emfasitzar la necessitat de bastir col·lectius de base en la defensa del territori, la cultura i la llengua i cap a una societat més justa.

Article publicat a ElRipollès.info [07/07/2008]

Veure galeria de fotos de la festa de retorn de l’associació Arç.

De Cerdà als Jocs Olímpics, un segle i mig d’aportacions catalanes a l’urbanisme

Títol: Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies.

Autor: Ricard Pié (editor).
Editorial: Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT), Institut d’Estudis Catalans
Any de publicació: 2008
Pàgines: 405

Massa sovint les paraules se les emporta el vent i, plasmar en un llibre un seminari sempre és interessant. Més si es tracta d’un balanç de les aportacions catalanes a l’urbanisme i a l’ordenació territori que constitueix un autèntic llibre de capçalera -o si més no, com una bona introducció- per a totes aquelles persones interessades en aquesta matèria.

D’aquesta manera, deu anys després de la realització d’un seminari emmarcat en la revisió de les aportacions d’un segle de filosofia i ciències socials per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana d’Ordenació Territorial (SCOT) publica Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. El propòsit és, segons l’arquitecte Ricard Pié, editor de l’obra, “estudiar deu episodis per fer un balanç crític sobre el desenvolupament urbanístic català al llarg d’un segle i mig, passant aquestes experiències pel sedàs de la història de la disciplina i per una avaluació crítica en relació a les innovacions i influències per han pogut tenir en la renovació del pensament urbanístic posterior”. Una història que s’inicia a partir del Pla Cerdà i que es tanca amb la construcció de la “ciutat qualitativa” en motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Ressenya publicada a Sostenible [30.06.08]