L’ACA insisteix en el Segre com a ‘garantia’ per a l’abastament de l’àrea de Barcelona

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) insisteix en l’aigua del Segre com a ‘garantia’ en situacions d’emergència per sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Així ho ha afirmat Gabriel Borràs, director de Planificació de l’ACA, en la jornada La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans celebrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Borràs, que ja s’havia referit a aquesta possibilitat en altres ocasions, ha explicat que es tractaria d’un centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua que no suposaria una ‘nova detracció’ al riu sinó ‘permutar de manera puntual aigua dels canals d’Urgell i Segarra – Garrigues per a usos urbans. El responsable de l’ACA ha reafirmat, per altra banda, el compromís de retornar en els propers anys -al voltant del 2012- 2 dels 8 m³/s que es transvasen del Ter cap a Barcelona.

Article publicat a NacióDigital [21/08/2008]

‘La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans’

El dia 21 d’agost se celebrarà en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) la jornada La gestió dels recursos hídrics dels Països Catalans que he coordinat conjuntament amb el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i rector de l’UCE, Joandomènec Ros. Finalment, hem tancat el programa que consistirà en dos blocs: al matí s’exposaran exemples territorials de gestió dels recursos hídrics (L’Alguer – Sardenya, Andorra, Illes Balears, el Baix Ter i la Catalunya Nord) mentre que a la tarda es farà un debat amb el ‘provocador’ enunciat de si ‘El Principat de Catalunya avança cap a una Nova Cultura de l’Aigua’. I seran en Gabriel Borràs (director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua), en Joan Armengol (catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB), la Susanna Abella (portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre) i en Lluís Sala (president de l’Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter). De ben segur que serà molt interessant.

Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, i també en parla al seu bloc l’Albert Ruhí que presentarà al matí, conjuntament amb en Lluís Sala, la situació del Baix Ter.

Veure programa complet de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

Tornem a l’UCE per viatjar a l’Antàrtida

Per tercer any aquest estiu seré a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d’Estiu. Enguany, la quarantena edició. Talment com els dos anys anteriors coordino juntament amb en Martí Boada el curs de l’àmbit de les ciències ambientals. Si fa dos anys vam tractar sobre la gestió dels espais naturals i el territori trenta anys després del Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans, l’any passat va ser el torn de l’energia i el canvi climàtic [veure especial en aquest mateix bloc] aquest agost ens traslladarem a l’Antàrtida.

Tots els de la foto seguien una classe que feia jo… increïble! Aquest any però jo només escoltaré!

Al llarg de quatre dies tindrem l’honor de comptar amb alguns dels antartadistes més reconeguts dels Països Catalans com la Josefina Castellí, la Marta Estrada, en Francesc Sabat, en Joandomènec Ros i en Damià Gomis. La representació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB -on vaig ser becari un parell d’anys- serà important amb la presència del mateix Martí Boada que parlarà sobre l’impacte del turisme a l’Antàrtida així com en Sergio Rossi i el company de fatigues Alfredo Martínez, un jove investigador dels climes passats.

Tanmateix aquest any la meva participació no s’acaba aquí. Juntament amb el rector de l’UCE, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros, hem organitzat un seminari sobre la Gestió de l’aigua als Països Catalans el dijous 21 d’agost. Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, a veure si interessa! A banda, faré cròniques per NacióDigital que suposo que penjaré al bloc i algun article per Sostenible.cat. Cal aprofitar el temps!

Més informació a l’especial UCE 2008 del bloc.

Veure el programa complet del curs de l’Antàrtida i de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

‘Cal que s’entengui el medi rural com a quelcom més que un espai per anar-hi el cap de setmana’

Entrevista a Josep Maria Besora, pagès i impulsor del col·lectiu de reflexió rural Saó:

Josep Maria Besora va formar part durant 18 anys de l’executiva d’Unió de Pagesos com a responsable de Comunicació i Organització. Posteriorment va acceptar l’encàrrec del Departament d’Agricultura dirigir el I Congrés del Món Rural (2005-2006). En finalitzar-lo, va ocupar dins del Departament el càrrec de director general de Desenvolupament Rural fins a l’estiu de 2007.

Actualment es dedica a la seva explotació de vedells i cereals a Torà (la Segarra) i és un dels impulsors del col·lectiu de reflexió rural Saó juntament amb altres experts en l’àmbit agrari i ambiental com Martí Boada, Josep Puigpelat, Jordi Sargatal, Albert Massot i Lourdes Viladomiu entre altres.

Entrevista publicada a Sostenible [19/04/08]

Ignasi Aldomà aborda en un llibre cent anys de “lluita per l’aigua” a Catalunya

El gèograf i professor de la Universitat de Lleida publica La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i l’abús a la gestió integral (1900-2007)

Ignasi Aldomà, gèograf, professor de la Universitat de Lleida i un dels impulsors del manifest de Vallbona per un Canal Segarra Garrigues del segle XXI, ha publicat recentment el llibre La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i l’abús a la gestió integral (1900-2007). En la presentació a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va comptar amb la presència d’un dels professionals que encarna el canvi de paradigma en la gestió dels recursos hídrics: el director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua Gabriel Borràs.

Article publicat a Sostenible (10/03/2008)

Llena adverteix els regants del Baix Ter que «primer és l’aigua per beure»

Va participar en un acte del PSC amb pagesos i alcaldes empordanesos

NORA ESCUDERO ARNAU URGELL. Corçà
Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, va dir ahir a Corçà que la prioritat del govern és «garantir l’aigua per beure» i va fer una crida als regants per modernitzar les explotacions. Llena va participar en un dinar del PSC amb gent del sector agropecuari i alcaldes de l’Empordà.

Àlex Sàez, Joaquim Llena, Juli Fernàndez i l’alcaldessa de Corçà, Carme Güell. Foto: S.G-A.

En una situació de sequera com l’actual, Joaquim Llena no dubta a afirmar que primer cal garantir l’abastament domèstic. Tanmateix, recorda que la modernització dels regadius pot suposar un estalvi d’entre el 40 i el 50% de l’aigua i fins i tot augmentar la producció. En aquesta qüestió el titular d’Agricultura va recordar que el govern executa projectes per un valor de 500 milions d’euros. Aquesta quantitat representaria una despesa major que la de 23 anys de govern de Pujol.

Article publicat a El Punt (28.02.08) – descarrega pdf aquí.

L’ACA es planteja pel 2025 crear un banc d’aigües del Segre per ‘socórrer’ Barcelona

Les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de planificació en l’abastament han de permetre augmentar la recurrència dels períodes de sequera de 3 a 50 anys. Tanmateix, continuaran succeint-se episodis extrems i també cal sumar-hi la disminució de la disponibilitat de recursos superficials a causa del canvi climàtic -estimació al voltant del 5% pel 2025-. Per tot plegat, una de les iniciatives que explora l’Agència és la creació d’un Centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua. Aquest ens, només s’activaria en les fases de prealerta -quan les reserves de les Conques Internes de Catalunya estiguin al voltant del 45%- i serviria per abastir els usos urbans de la Regió Metropolitana.

Un projecte en estudi
Per Gabriel Borràs, director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua, el Centre d’intercanvi mai seria una detracció d’aigua del Segre sinó un intercanvi d’usos. En comptes d’utilitzar-la per a regs agrícoles eficients a les comarques de Ponent passaria a usos urbans a les Conques Internes. No es tractaria d’un element nou, ja que als Estats Units des de fa molts anys funcionen els bancs d’aigua especialment a Califòrnia.

Sequera al País Valencià: dèficit hídric o sobreexplotació?

Dèficit hídric i País Valencià són “dos conceptes agermanats”. Però fins a on arriba el dèficit i on comença la sobreexplotació? I és que malgrat que l´any 2007 va ser un any “humit” o “molt humit” -tal i com va passar al massís del Port- la sequera i el projecte de transvasament de l´Ebre continuen sobre la taula. [A la foto, el Xúquer sec. Font: Xuquer Viu].

Article publicat a L’Accent 124

Sequera extrema al Principat: L’urbanisme basat en habitatges unifamiliars agreuja els efectes de la sequera

“Catalunya viu la pitjor sequera dels darrers 10 anys”. Aquesta frase del conseller de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Francesc Baltasar, no per recurrent -sempre és el pitjor any- no deixa de ser certa. En aquest sentit la manca de pluges des del mes d´abril de 2007 fins a l´actualitat -a excepció del mes d´agost- provoca que l´any passat hagi estat qualificat de “sec” o “molt sec”. Més enllà de viure en un clima mediterrani i de patir sequeres més prolongades cal destacar l´efecte de dues dècades de polítiques urbanístiques expansionistes basades en habitatges unifamiliars, una tipologia que duplica el consum d´aigua dels pisos i en el qual el factor renda hi té una gran incidència.

Article publicat a L’Accent 124

La gestió prudent del territori, una necessitat

L’Institut del Territori neix a València, a redós de l’Octubre, focus de cultura i catalanitat en les comarques valencianes

L’Institut del Territori, iniciativa sorgida com a ‘fòrum de reflexió i diàleg enfront de les polítiques que posen contra les cordes el futur del territori, el medi ambient i el patrimoni natural i cultural’ ja està a ple rendiment.

Després de la inauguració el passat 23 de gener que va fer petita la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (OCCC) els dies 5 i 6 de febrer s’ha dut a terme un cicle a l’entorn de quatre vectors claus amb incidència territorial: habitatge, energia, aigua i infraestructures de mobilitat. En el cas del País Valencià, i especialment, per a les infraestructures hídriques i de transport, la realitat es mou entre la necessitat -en falten més?- el victimisme -contínua comparació amb altres comunitats per reclamar un millor tracte-. Tanmateix, el diagnòstic de les jornades apunten en la direcció que es confonen suposats dèficits amb la sobreexplotació de recursos.

Article publicat a Sostenible (9 de febrer de 2008)