L’ACA insisteix en el Segre com a ‘garantia’ per a l’abastament de l’àrea de Barcelona

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) insisteix en l’aigua del Segre com a ‘garantia’ en situacions d’emergència per sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Així ho ha afirmat Gabriel Borràs, director de Planificació de l’ACA, en la jornada La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans celebrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Borràs, que ja s’havia referit a aquesta possibilitat en altres ocasions, ha explicat que es tractaria d’un centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua que no suposaria una ‘nova detracció’ al riu sinó ‘permutar de manera puntual aigua dels canals d’Urgell i Segarra – Garrigues per a usos urbans. El responsable de l’ACA ha reafirmat, per altra banda, el compromís de retornar en els propers anys -al voltant del 2012- 2 dels 8 m3/s que es transvasen del Ter cap a Barcelona.

Article publicat a NacióDigital [21/08/2008]

Continua llegint

‘La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans’

El dia 21 d’agost se celebrarà en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) la jornada La gestió dels recursos hídrics dels Països Catalans que he coordinat conjuntament amb el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i rector de l’UCE, Joandomènec Ros. Finalment, hem tancat el programa que consistirà en dos blocs: al matí s’exposaran exemples territorials de gestió dels recursos hídrics (L’Alguer – Sardenya, Andorra, Illes Balears, el Baix Ter i la Catalunya Nord) mentre que a la tarda es farà un debat amb el ‘provocador’ enunciat de si ‘El Principat de Catalunya avança cap a una Nova Cultura de l’Aigua’. I seran en Gabriel Borràs (director de Planificació de l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua), en Joan Armengol (catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB), la Susanna Abella (portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre) i en Lluís Sala (president de l’Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter). De ben segur que serà molt interessant.

Precisament en un article d’El Punt és el curs que destaca, i també en parla al seu bloc l’Albert Ruhí que presentarà al matí, conjuntament amb en Lluís Sala, la situació del Baix Ter.

Veure programa complet de la jornada de gestió dels recursos hídrics.

El Parlament ‘desconeixia’ la magnitud del transvasament del Ter

Veure per creure. Ahir el president i els vicepresidents del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, Pere Prat i Ponç Feliu respectivament, van comparèixer a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya. Pels responsables del Consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals riberencs- van fer una valoració de l’estat del riu Ter que van qualificar com a ‘deplorable’. Fins aquí res a destacar -si ja donem per fet la situació del riu més enllà del Pasteral- però el vertader escàndol és que els diputats de la comissió de Medi Ambient es van mostrar ‘sorpresos’ i van afirmar ‘desconèixer’ que almenys un 75% del cabal del Ter s’extreu per a l’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona (i per l’àrea de Girona i la Costa Brava). També es van preocupar per la imatge d’un riu que sovint no té prou força per desembocar al mar (veure foto), fins i tot en dies, que en el seu pas pel Ripollès supera els 150 metres cúbics per segon.

Des del Consorci es va sol·licitar al Parlament que o bé faci complir la Llei de 1959 -obliga a deixar un mínim de 3 metres cúbics per segon per sota del Pasteral- o, en tot cas que es promogui una nova Llei que reguli la disminució progressiva de l’extracció d’aigües del Ter. Des del Consorci afirmen que els diputats van prendre nota, amén.  

Més informació: especial ‘I tu de què rius’.

Article publicat a ElRipollès.info [29.05.2008]

El cabal del Ter a Ripoll va superar els 172 metres cúbics

El Ritort a Molló. Foto: Josep Coma

La crescuda dels rius el passat diumenge 25 va suposar assolir un cabal de fins a 172,10 litres per segon, més de 150 litres més que el dia anterior (25,97). Tot i això, aquestes xifres no han permès que el cabal més avall del Pasteral es recuperi per sobre dels límits legals -la Llei de 1959 obliga a deixar 3 metres cúbics- ja que a Girona el diumenge passaven 1,51 metres cúbics i a Torroella tan sols 1,10. El record històric negatiu va ser el passat dia 7 amb tan sols 0,47 metres cúbics a Girona.

Evolució dels cabals la darrera setmana a Sant Joan i Ripoll. Font: ACA.

Notícia publicada a ElRipollès.info [27.05.2008]

Continua llegint