El paisatge, recurs endogen i sostenible

Santa Maria del CamiLA FRASE: Jose Antonio Donaire [bloc] (professor de turisme de la Universitat de Girona) ‘La relació entre paisatge i turisme és tan forta que sovint els llocs són presoners de les seves imatges’.

Recupero un article publicat a Sostenible el passat mes de juny i en el qual mostro la relació entre el concepte dual de paisatge, turisme i desenvolupament local. En les properes setmanes espero poder tractar amb profunditat aquesta temàtica i de fet ben aviat hi ha un seminari a Barcelona sobre indicadors que espero que sigui molt interessant. Allà hi seré!

El paisatge, recurs endogen i sostenible

Paisatge i turisme són dos elements cada vegada més relacionats. Les visions integradores del concepte permeten potenciar-ho com a un element de desenvolupament local endogen i sostenible. En aquest sentit al nostre país sorgeixen iniciatives turístiques que tenen com a nexe d’unió la interpretació de la diversitat paisatgística.

Els molins de vent al Baix EmpordàEl paisatge, un concepte dual
El paisatge és un concepte que té una forta dualitat i que és objecte d’un debat científic important, la denominada ‘dicotomia del paisatge‘. La doble vessant del concepte va ser anunciada els anys 80 pel sociòleg Cloarec que argumentava que al mateix temps era un ‘objecte’ real -el medi físic i els usos socioeconòmics- i ideal, és a dir, la representació o construcció que hom realitza d’aquests elements. Des d’aleshores fins a l’actualitat el ‘conflicte paisatgístic’ ha esdevingut una dialèctica entre aquells que defensen una visió artística del paisatge -es tracta d’una construcció social i només es pot analitzar des de la percepció subjectiva- i els que entenen l’existència objectiva del paisatge.

La síntesi dels dos corrents, és segons Albert Pèlachs, l’anomenada ‘visió geogràfica’. Es tracta d’una aproximació que integra la dualitat com un valor afegit. En aquesta línia, els geògrafs francesos George i Claude Bertran van enunciar el paradigma GTP: geosistema (el medi biòtic i abiòtic); territori (l’antropització del medi per part dels humans) i paisatge (la percepció i les representacions artístiques, simbòliques i espirituals del territori).

En els darrers anys el paisatge ha començat a formar part del corpus legislatiu. El gran referent és el Conveni Europeu (versió en català aquí) que pren un enfocament conceptualment integrador. Entén el paisatge com un recurs econòmic a desenvolupar i com a element patrimonial, identitari i ambiental a preservar. El Parlament de Catalunya va concretar l’adhesió al conveni amb l’aprovació de la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge. El text, pioner a l’Estat espanyol, proposa instruments com els catàlegs de paisatge -que s’estan desenvolupant en els àmbits de les futures vegueries- així com les cartes de paisatge realitzades a nivell local o supralocal.

MallorcaPaisatge, desenvolupament local i turisme
El marc normatiu defineix clarament el valor del paisatge com a recurs de desenvolupament endogen. En aquest sentit, pot ser un element clau per a territoris d’escala mitjana i econòmicament estancats. En aquest sentit, és molt necessària l’aposta per a noves formes de turisme que es complementin amb la reformulació d’activitats tradicionals amb valor afegit.

D’altra banda, el turista és l’individu que en la seva acció entén millor el paisatge en la seva visió més global. No només observa uns elements vius, inerts o antròpics sinó que els hi dóna un sentit: ‘El turista és el semiòleg del paisatge‘ afirma el geògraf anglès John Urrey.

Per Jose Antonio Donaire [bloc], professor de turisme de la Universitat de Girona, la relació entre paisatge i turisme és tan forta que sovint ‘els llocs són presoners de les seves imatges‘. Considera que el turista abans de viatjar es crea un imatge d’un espai natural, que la ‘compra’ i que al viatjar la ‘reclama’. D’aquesta manera, la imatge no és un reflex del paratge, sinó que el lloc s’adapta a les necessitats del turista.

Donaire també assenyala els elements turístics en els paisatges. El més simple és la panoràmica, elements visuals globals, fet que es considera una herència del romanticisme. Actualment en els espais naturals, es camina cap a potenciar els nodes i els itineraris. S’entén per nodes, elements amb una potència turística tant elevada que generen identitat i que visitant-ne un nombre determinat et permet ‘entendre’ el parc natural, la comarca… És talment, com aquella persona que disposa de poques hores per visitar Barcelona i que es desplaça amb metro des de la Sagrada Família al Parc Güell i abans de marxar cap a l’aeroport passeja per la Rambla.

L’oferta turística basada en nodes sovint es confon amb els itineraris. Per Donaire, els itineraris permeten comprendre un paisatge a partir d’un fil conductor, no es tracta tan sols de visitar de manera successiva paratges d’interès. Així mateix, afirma que en parcs dels EUA s’està experimentant amb ‘itineraris d’hipertext’, en els que el visitant pot construir el seu propi recorregut in-situ.

El repte de la gestió turística
‘Tots els espais poden ser turístics, però no tots ho seran’. D’aquesta manera tan clara s’expressa Jose Antonio Donaire fent referència a la necessitat de gestionar activament el turisme. Considera que sovint no s’ajuda als visitants a poder interpretar els paisatges. En aquest sentit un estudi holandès afirma que ‘els turistes dels espais naturals són cecs i sords’ ja que no disposen d’eines per descodificar el sentit d’allò que visiten. Donaire també emfatitza aspectes que sovint poden generar rebuig com la comercialització -una vegada has creat una infraestructura a partir de valoritzar un paisatge cal ‘vendre-la’- i la gestió de fluxos. Assumir una visió sistèmica d’un espai permet evitar freqüentacions excessives i afavorir estades més llargues entre altres aspectes.

La Ruta del TerTurisme i paisatges de l’aigua
La utilització de paisatge com a recurs de desenvolupament local té més interès quan s’aconsegueix valoritzar espais degradats. En general, aquest és el cas dels rius, que en les darreres dècades han perdut part de les seves funcions socials i han esdevingut embornals de residus. Així mateix, es pot veure que als marges dels cursos fluvials es concentren activitats considerades de marginals: prostitució, construccions il·legals… o en els rius urbans toxicòmans i captaires.

Actualment, es dóna un procés general de ‘retorn al riu‘. Així mateix, les mesures de sanejament i restauració dels ecosistemes han permès que els anomenats ‘paisatges de l’aigua’ esdevinguin un recurs molt potent.

Al nostre país existeixen diverses iniciatives molt interessant en aquest camp. En destaca la Ruta del Ter impulsada pel Consorci Alba – Ter. ‘Pretenem desenvolupar els municipis de la Conca a partir de posar en valor el patrimoni cultural i natural del riu i desenvolupar-ne les potencialitats a partir de noves formes de turisme’ afirma Dolors Rossell, cap de projectes del Consorci. La Ruta del Ter consisteix en dos itineraris cicloturista (213 km) i senderista (250 km) que recorren des del naixement del riu a la seva desembocadura. Es tracta d’una activitat que esdevé un paquet turístic atractiu a nivell internacional per la diversitat de paisatges, per la inclusió de bona part del riu a la Xarxa Natura 2000 i pel fet de ser relativament curt. És un exemple paradigmàtic d’itinerari, ja que el riu esdevé el fil conductor, tanmateix i amb la intenció de cercar segments turístics molt concrets -una estratègia absolutament necessària segons José Antonio Donaire- s’han creat rutes temàtiques centrades en el patrimoni cultural, en el patrimoni natural, en la literatura i en les inundacions històriques.

Una iniciativa en la mateixa línia és la dels Pòsters paisatgístics de les subconques del Besòs. Actualment, només s’ha publicat el material del riu Tenes però l’any vinent s’encartaran als diaris vallesans la resta de rius de la Conca. En destaquen, els elements cartogràfics i especialment el tractament de les fotografies per permetre interpretar els diversos elements físics i antròpics dels paisatges fluvils. El projecte impulsat pel Consorci per a la defensa del Besòs i ha estat realitzat pels geògrafs Josep Gordi i Albert Albertí.

El projecte Itinerannia: la primera xarxa de senders
La cooperació entre administracions del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà ha permès iniciar un projecte molt innovador. Es tracta de la primera ‘xarxa viària pedestre’ que uneix el conjunt de municipis d’aquestes comarques i que pretén situar Catalunya en el mapa del turisme senderista. La creació de la xarxa s’ha realitzat a partir de superposar mapes de camins històrics, de serveis turístics i sobretot d’elements paisatgístics d’interès. Aquesta diagnosi, ha permès delimitar 2.500 km de senders que acabaran de ser senyalitzats a finals de 2007. Ariadna Ramon, coordinadora del projecte, afirma que ‘una vegada acabada la infraestructura el següent pas serà crear els paquets turístics i sobretot desenvolupar elements d’interpretació paisatgística’.

En la majoria de casos, el paper de les noves tecnologies és essencial. En els casos d’Itinerannia i de la Ruta del Ter, els turistes es podran crear la ruta al seu gust a partir de descarregar-se la informació cartogràfica. Així mateix, en un projecte de rutes paisatgístiques a l’Alt Berguedà, es podran reproduir in-situ elements audiovisuals i sonors amb dispositius portàtils amb l’objectiu de facilitar-ne la interpretació.

Una resposta

  1. Bones Arnau,

    El que et comentava aquest matí :

    T’envio la oferta que he fet arribar al Col·legi d’ambientòlegs:

    L’àrea de medi ambient i geologia de l’enginyeria INYPSA, Informes y proyectos, SA busca un llicenciat en biologia, ciències ambientals, enginyeria agrícola, enginyeria agrònoma, enginyeria forestal o enginyeria de forests per incorporar-se com a tècnic a la seva seu de Barcelona. Les tasques a desenvolupar són les següents: Estudis d’Impacte Ambiental, Informes Ambientals de Planejament, Annexes d’Integració Ambiental, Direcció Ambiental d’Obres, Projectes de paisatgisme i altres estudis relacionats amb l’àrea. Es demana experiència de 3-4 anys en el desenvolupament del tipus de projectes abans esmentats. També es valorarà especialment el domini d’ArcGIS i Autocad (mínim 1-2 anys treballant-hi). Incorporació immediata. Les persones interessades enviar el més aviat possible el seu CV actualitzat via correu electrònic a dpj@inypsa.es o bé truqueu al (93)390.04.20 i demaneu per en Daniel Pons. Si es desitja tenir més dades de l’empresa es pot consultar la pàgina web http://www.inypsa.es.

    Moltes gràcies.

    Fins aviat,

    Dani

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: