Curs ‘L’Antàrtida un continent amenaçat’

Curs L’Antàrtida un continent amenaçat

Coordinació a càrrec de Martí Boada (ICTA-UAB) i Arnau Urgell (periodista ambiental)

Dissabte 16 a dimarts 19 d’agost

DISSABTE 16 D’AGOST

09.00 – Martí Boada

Presentació del curs

09.30 – Josefina Castellví (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques)

“L’Antàrtida: una aventura científica”

Es evident la importància que té la recerca científica a l’Antàrtida i que en les dècades 50 i 60 la comunitat científica internacional s’hi va abocar. Espanya es va quedar fora d’aquest moviment per raons obvies. Els anys 60 l’Antoni Ballester del CSIC va tenir la oportunitat d’anar a l’Antàrtida invitat per Bèlgica. De primera mà va poder veure l’interès de conèixer aquesta natura verge pels científics i la seva repercussió sobre la millor comprensió dels processos generals de la Terra.

Ballester va començar una lluita aferrissada per poder organitzar una expedició. La incomprensió dels estaments administratius i la manca de recursos van fer que aquesta situació es prolongués 17 llargs anys fins que el 1987 es podés instal·lar la primera base científica.

10.45 – Descans

11.00 Francesc Sabat (Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona)

“L’Antàrtida vista per un geòleg”

L’Antàrtida és un continent, en contrast amb l’Àrtic que és un oceà. Les dues característiques principals de l’Antàrtida és que està coberta de gel i que no hi ha indígenes. El continent és inhabitable (fora de les bases científiques). La causa de tot això és que l’Antàrtida esta centrada al pol sud de la Terra. L’Antàrtida és el continent més fred, ventós, alt i allunyat de la Terra. En resum: l’Antàrtida és un immens desert de neu i gel.

L’Antàrtida és un continent encara mal conegut i de difícil accés i explorar-la requereix esperit explorador. No hi ha una Antàrtida. N’hi ha dues i potser quatre. Les quatre Antàrtides són: l’Est o Gran, l’Oest o Petita, la zona de rift i les plataformes continentals. L’Antàrtida té un gran valor estratègic, és com un altre planeta en un racó de la Terra i s’hi pot arribar sense haver de travessar l’espai exterior. Tots els continents tenen més o menys recursos geològics (matèries primes i petroli) i l’Antàrtida també deu tenir els seus: la Gran Antàrtida és similar a Austràlia i Sud-Àfrica on hi ha tot tipus de matèries primes, metalls i diamants; la Petita Antàrtida és similar als Andes que és una província metal·lífera on destaca el coure, i el rift i les plataformes continentals poden albergar petroli.

La capa de gel de la Gran Antàrtida és molt gruixuda i arriba a tenir 4.000 metres de gruix. La capa de gel de la Petita Antàrtida no és tan gruixuda. A l’Antàrtida també hi ha volcans. Gel i foc podria ser el títol d’un reportatge que també es podria fer a Islàndia (encara que geològicament les dues situacions no són comparables ja que Islàndia és una illa oceànica).

Els geòlegs catalans estan visitant l’Antàrtida des del 1989: Geòlegs marins i geòlegs terrestres, la majoria d’ells de la Universitat de Barcelona. Us parlaré en primera persona de l’experiència viscuda explorant una minúscula part de l’Antàrtida: l’illa Livings.

DIUMENGE 17 D’AGOST

09.00 Sergi Rossi (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)

“Vint-i-quatre hores d’investigació al vaixell oceanogràfic Polarstern al mar de Weddell”

Durant els darrers quinze anys, equips de d’Institut de Ciències del Mar (CSIC), del Departament d’Ecologia de la UB i del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB han estudiat les aigües i el fons del continent blanc per tal d’entendre millor el seu funcionament i els potencials canvis que pot patir pel canvi global. Però, com és el dia a dia dels científics en un vaixell oceanogràfic? En aquesta presentació, tractarem de entendre què fan els nostres científics a l’Antàrtida, com ho fan, i, sobre tot, com conviuen durant llargs períodes en un entorn força tancat i aïllat com és un vaixell oceanogràfic navegant a l’àrea més remota del planeta.

10.20 Descans

10.40 Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)

“Impacte ambiental del turisme comercial a l’Antàrtida”

La pregunta de partida del projecte: Valoració de l’impacte ambiental del turisme comercial sobre els ecosistemes antàrtics, plantejava si l’Antartida està preparada per assumir grans contingents de visitants sense que els seus ecosistemes s’alterin de manera irreversible. Després de la campanya realitzada enguany, estem en condicions per a intentar donar una primera resposta.

DILLUNS 18 D’AGOST

09.00 Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)

“Ecologia i impactes ambientals a l’Antàrtida”

Malgrat el Tractat Antàrtic, l’impacte sobre l’ecosistema marí de l’Antàrtida de l’explotació que hi ha fet la nostra espècie ha estat enorme. Primer, foques i pingüins; després, cetacis, i més recentment peixos i krill han estat explotats sense tenir en compte la parsimònia amb què les seves poblacions es recuperen. I ignorant l’enorme biodiversitat de l’oceà austral, que el separa clarament de la resta d’oceans. Ara s’hi afegeix la visita turística i el canvi climàtic, i l’amenaça que la manca de recursos energètics pugui fer oblidar la moratòria d’explotació que està en vigor actualment. Hom explicarà les causes d’aquesta biodiversitat, les extraordinàries adaptacions dels organismes a les condicions rigoroses de l’Antàrtida, i considerarà les amenaces que els sotgen.

10.20 Descans

10.40 Damià Gomis (Institut Menorquí d’Estudis i Institut Mediterrani d’Estudis Avançats: centre mixt entre la Universitat de les Illes Balears i el Consell Superior d’Investigacions Científiques)

“Dinàmica marina de l’oceà Austral: el projecte ESASSI”.

La dinàmica marina de l’oceà Austral juga un paper cabdal en el sistema
climàtic. D’una banda allotja el corrent circumpolar antàrtic, el més intens del planeta pel que fa a transport d’aigua i que comunica el tres principals oceans. D’altra, s’hi produeixen processos com el de “ventilació oceànica”, que és fonamental per a la renovació dels continguts d’oxigen de les capes fondes de tots els oceans del planeta. En el context actual, la formació d’aigua fonda també segresta CO2 atmosfèric i per tant retarda d’alguna manera el canvi climàtic. S’aprofitarà el marc del projecte ESASSI per explicar aquestes qüestions i d’altres que centren l’estudi dels oceanògrafs físics que treballam a l’Antàrtida.

DIMARTS 19 D’AGOST

09.00 – Alfredo Martínez-Garcia i Miquel Àngel Martínez-Botí (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)

“Reconstrucció del clima passat. Els casos de l’Àrtic i l’ Antàrtida”

L’estudi del clima de la terra ha estat objecte d’un intens debat científic i social en els darrers anys. Aquest debat se centra sovint en els canvis climàtics derivats de la pertorbació antròpica que va suposar la revolució industrial i l’inici de l’ús massiu de combustibles fòssils. Tot i així, per tal d’establir l’impacte d’aquesta pertorbació i predir el comportament futur del clima és necessari primer entendre el seu funcionament natural. Aquest és l’objectiu de la paleoclimatologia, o ciència que estudia el clima del passat més enllà de les dades instrumentals. En aquest context les regions polars juguen un paper fonamental, ja que suposen un arxiu climàtic únic per a reconstruir el passat. A tall d’exemple, l’anàlisi de les bombolles d’aire atrapades al gel de l’Antàrtica ha permès demostrar que la concentració de CO2 a l’atmosfera s’ha mantingut entre 170 – 300 ppmv durant gairebé l’últim milió d’anys, posant de relleu la importància dels nivells actuals (385 ppmv) a escala geològica. En aquesta presentació es descriuran diferents projectes de recerca encapçalats pels nostres investigadors a l’Àrtic i l’Antàrtida, i es discutiran les aportacions d’aquestos al debat sobre l’escalfament global.

10.20 Descans

10.40 Marta Estrada (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques) “Investigacions sobre plàncton antàrtic”

L’activitat biològica a la regió antàrtica està basada en l’ecosistema marí. La producció primària del fitoplàncton manté una complexa cadena tròfica, que inclou des de virus, bacteris i arquees, fins el krill i els ocells i mamífers antàrtics.

Les aigües antàrtiques presenten interessants problemes en relació amb l’ecologia planctònica. Entre ells es compten els efectes de les baixes temperatures i les grans variacions estacionals d’irradiància, i el paper del gel marí. En els darrers anys, l’aplicació de noves tècniques de biologia molecular ha donat un gran impuls al coneixement de la diversitat de les poblacions microbianes. Pel que fa al control de la producció primària, experiments recents han permès demostrar el paper del ferro com a micronutrient limitant en determinades zones allunyades de la costa. Actualment, la recerca antàrtica s’enfronta al repte d’esbrinar les implicacions d’un canvi global que afecta especialment a les regions polars.

En aquesta xerrada es comentaran aspectes relacionats amb l’estructura i funcionament de les comunitats planctòniques antàrtiques, especialment en relació amb investigacions en què han col·laborat grups catalans.

2 Respostes

  1. […] consultar el programa complet del curs de l’Antàrtida […]

  2. m’avorreixo……
    -_- =(

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: