La Ferreria: “paisatge, natura i història” en perill

 

La Tordera és un riu que neix el Montseny i després de 61 quilòmetres desemboca a la Mediterrània. En el seu camí, i especialment en el tram que discorre en la plana prelitoral -el denominat Baix Montseny- té una gran pressió urbanística, industrial, d’infraestructures i d’activitats logístiques. La Ferreria, paratge situat al terme municipal de Sant Celoni esdevé un espai de 26 hectàrees que ha restat fins ara salvaguardat d’aquestes activitats i actualment amenaçat. Diverses entitats de la comarca encapçalades per la CUP de Sant Celoni lluiten per tal que la seva desclassificació urbanística “esdevingui un punt d’inflexió en l’ordenació territorial del Baix Montseny”.

Article publicat a L’Accent 122

Continua llegint

El Govern acull amb escepticisme la demanda d’una Llei d’espais agraris

 

Ni Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; ni el titular d’Agricultura Joaquim Llena han rebut amb massa entusiasme la demanda d’una nova Llei d’espais agraris. Aquesta demanda, compartida per representants de sectors tan diversos com les organitzacions pageses, ambientalistes, centres de recerca i institucions locals ha estat formulada en un seminari celebrat a la Universitat de Girona els dies 17 i 18 de gener.

Una situació difícil
És evident que l’agricultura, com el conjunt de sectors primaris, viu una situació difícil. La manca de rendibilitat de moltes explotacions ha suposat la reducció de la superfície agrària activa. Aquest fenomen és especialment significatiu a les àrees de muntanya però es veu agreujada a les planes periurbanes per la pressió dels desenvolupaments urbanístics i, especialment, de les grans infraestructures. A la foto superior, el conseller Joaquim Llena.

D’aquesta manera, i tal com ha assenyalat Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos, en les darreres tres dècades s’ha perdut el 25% de la superfície conreada. Així mateix, existeix un consens general que en aquest període l’administració catalana no ha sàpigut desenvolupar instruments per tal de mitigar-ne els efectes. Malgrat que el marc de planejament territorial ho hagués permès, a diferència d’altres qüestions com els espais naturals amb el PEIN, ni tan sols s’ha delimitat aquells sòls agraris que es considera que cal preservar pel seu gran valor. De fet, ‘ni tan sols hem definit què és un espai agrari’ destaca Valerià Paül, doctor en geografia i especialista en ordenació territorial. Aquest fet provoca segons Paül una situació d’indefensió jurídica.

Article publicat a Gironainfo.cat i a Diariforestal.com

Continua llegint

Extirpar, afavorir o corregir la ciutat de baixa densitat?

‘En un punt de la història va semblar que la llibertat del suburbi podia ser la resposta als problemes del creixement. Si l’home no podia suportar la ciutat almenys podia fugir-ne’ Lewis Mumford (1961)

Fitxa Tècnica

Títol: La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención.
Col·lecció: Estudios // Sèrie: Territorio
Edició: Diputació de Barcelona // Publicació: Setembre de 2007                                    Coordinador: Francesco Indovina
Autors: Barba, J.; Bertran, J.; Calatayud, D.; Cervellati, P.L.; Font, A.; Garbiñe, H; Garcia, M.A.; Gibelli, M.C.; Herce, M.; Jordi, M.; Magrinyà, Mayor, X.; F.; Muñoz, F.; Mercadé, M.; Muñiz, I.; Naredo, J.M.; Nel·lo, O.; Pié, R.; Rufí, J.V.; Salingaros, N. i Ximeno, F.
Pàgines: 540

Extirpar, afavorir o corregir són les tres opcions que Francesco Indovina, professor de tècnica i planificació urbanística de la Universitat de Venècia, es planteja de cara a afrontar els reptes de gestionar la ciutat de baixa densitat o difusa. Aquest repte s’aborda en el llibre La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención, títol de la col·lecció Territori, una iniciativa de l’Observatori Territorial de la Direcció Estudis de la Diputació de Barcelona. En aquesta publicació es recullen i s’amplien els continguts d’un curs organitzat pel CUIMPB el novembre de 2004.

El llibre s’estructura en tres grans blocs. En el primer s’analitza la realitat, les dimensions i la naturalesa de la denominada ciutat de baixa densitat; posteriorment s’estimen els costos ambientals, socials i econòmics del model; i finalment, s’intenta entrar en l’aspecte clau, com ho gestionem?

Article publicat a Sostenible (09/01/2008) // Imatges de Sant Quirze del Vallès i Portland (Font: Google Maps)

Continua llegint

Ja tenim l’Anuari!

L’Anuari Territorial de Catalunya, en la seva quarta edició, segueix amb la línia iniciada l’any 2003 de recull de manera sistemàtica de 200 temes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanístics i la política territorial que han estat actualitat en l’opinió pública al llarg de l’any 2006.

Amb aquesta iniciativa la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es va proposar des de l’any 2003 publicar anualment una recopilació organitzada i interrelacionada dels temes territorials més significatius que incorporés el punt de vista dels diferents agents implicats (administracions, institucions, partits polítics, entitats ecologistes, professionals, associacions ciutadanes.) i que ajudés a visualitzar aquests temes oferint eines per a l’anàlisi i la reflexió.

Continua llegint

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial: una aposta per difondre la nova cultura del territori

‘Fins i tot de les pitjors derrotes n’hem de treure quelcom positiu’. Aquesta frase de Raül Valls, un dels portaveus del moviment contrari a l’eix Vic – Olot -conegut pel túnel de Bracons- exemplifica l’esperit del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST). El CST neix de la voluntat de diverses persones i col·lectius ambientalistes de base d’anar més enllà de l’oposició als grans projectes i esdevenir un lobby que pugui analitzar, debatre i proposar alternatives a l’actual model territorial. Ras i curt, tal i com afirma el seu lema: ‘pretenem ser un altaveu de la nova cultura del territori’. La iniciativa també agrupa a professionals del medi ambient i a investigadors de centres de recerca. ‘És necessari que la universitat estigui al servei de la ciutadania organitzada i no només de l’empresa’ afirma Valls.

 

Article publicat a DiariForestal.com / ElRipollès.info (13/12/2007)

Continua llegint

El Centre de Sostenibilitat Territorial debat les tendències ambientals de la Garrotxa

L’informe de Sostenibilitat es va publicar el passat mes de juny amb motiu del Dia internacional del medi ambient. Al llarg dels darrers mesos ‘aquest punt de partida’ -tal com afirma l’ambientòleg Sergi Nuss, un dels seus redactors- ha estat presentat en diversos fòrums ciutadans i tècnics per tal copsar-ne les reaccions i incorporar-ne les percepcions dels diversos agents del territori.  En aquest sentit el dimecres 12 de desembre en el local social de Joanetes -punt neuràlgic del moviment en contra de Bracons- es va realitzar un dinar-debat per tal de presentar l’Informe a experts en matèria de sostenibilitat de la comarca així com als diversos mitjans informatius. Entre els assistents hi havia investigadors de la Universitat de Girona, membres de la Institució Catalana d’Història Natural, tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica i de l’Observatori del Paisatge així com l’alcalde de la Vall d’en Bas entre altres.

Article publicat a DiariForestal.com (13/12/2007)

Continua llegint

[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La vulnerabilitat de l’alta muntanya al canvi climàtic, a debat

Quan es parla de les afectacions al canvi climàtic al nostre país sempre s’alerta que els Pirineus i el litoral són les àrees més vulnerables. En el segon cas és lògic associar-ho a l’augment del nivell del mar però perquè les àrees de muntanya presenten aquesta problemàtica? Respondre a aquesta qüestió va ser un dels objectius de les Jornades que el Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) -un grup interdisciplinari promogut per l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)– van organitzar recentment a Barcelona. El GECCC va publicar el 2005 un extens informe en el qual s’abordava la qüestió des d’una òptica catalana en tres grans blocs: la ciència del canvi climàtic; els impactes, la vulnerabilitat, la mitigació i l’adaptació; així com els instruments de gestió. Actualment, aquest supragrup de recerca treballa en una segona edició de l’estudi coordinats pel doctor en física Josep Enric Llebot. Entre molts d’altres reputats investigadors del nostre país formen part del GECC el climatòleg Javier Martín-Vide, el geògraf David Saurí, el sociòleg David Tàbara, l’hidrogeòleg Josep Mas, l’historiador ambiental Mariano Barriendos, l’ecòleg Josep Peñuelas i el paleoclimatòleg Antoni Rosell.
Continua llegint

València viu les contradiccions de les polítiques de canvi climàtic

Article que aborda les contradiccions entre la política territorial i el model de desenvolupament impulsat per les institucions valencianes i el fet d’acollir la cimera de l’IPCC. Tal com em va dir el catedràtic de sociologia Ernest Garcia en una entrevista, ‘el fet és rebre congressos, i no importa si són científics d’alt nivell o l’associació mundial de domadors de puces’. L’article surt publicat en el número 119 de L’Accent. [Fotografia: Joan Canela]

Arnau Urgell · València

València va acollir la 27a reunió plenària del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), organisme científic que depèn de Nacions Unides i que enguany ha rebut el Premi Nobel de la pau juntament amb el mediàtic Al Gore. En aquesta cimera, L’objectiu de la cimera era consensuar l’informe de síntesi dels tres grups (base científica, adaptació i mitigació) que formen l’IPCC. Des de diverses entitats ecologistes i socials s’ha destacat la “hipocresia de les institucions valencianes” que “impulsen un model territorial absolutament contradictori amb les polítiques per mitigar el canvi climàtic”.

Continua llegint

Entrevista a Montse Pasqual (Salvem l’Empordà)

 ‘Amb el Pla director s’ha perdut una gran oportunitat per planificar integralment l’Empordà’

Entrevista a Montse Pasqual, portaveu de Salvem l’Empordà

071122_salvemempordamontsep.jpg

Enguany s’han complert els cinc anys de Salvem l’Empordà. Com sorgeix aquesta plataforma?
Salvem l’Empordà es va constituir el 14 de juny de 2002 després que la Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fes una crida pública per tal d’engegar algun tipus d’iniciativa per rebaixar la gran pressió de projectes que afectaven a l’Empordà. Cal recordar que la IADEN era una organització bàsicament naturalista sorgida de les mobilitzacions per preservar els Aiguamolls. Poc a poc es va començar a combinar aquestes tasques amb el seguiment de projectes urbanístics però el 2002 s’arriba en una situació insostenible. D’aquesta manera, organitzem un acte públic per debatre què cal fer i el centenar de persones reunides acorden en assemblea constituir una plataforma que se centri en la defensa del territori. Salvem és un col·lectiu molt divers, que agrupa des de l’ecologista naturalista més clàssic a professionals com arquitectes, geògrafs, ambientòlegs i persones que trepitgen territori com pagesos o caçadors. Així mateix s’aconsegueix una gran diversitat generacional fet que permet connectar amb àmplies capes de la població.

Continua llegint

Europa reclama una quarta etapa de planificació de la mobilitat

Si al nostre país els experts en mobilitat demanen avançar cap a un nou model de mobilitat a Europa la reclamació és assolir-ne la quarta etapa basada en entendre la ciutat funcional, és a dir, l’aglomeració urbana real, més enllà de la morfològica. Es tracta d’una afirmació de Jean Marc Offner, director del Laboratoire Techniques, Territoires et Sociétés (LATTS) de l’Estat francès en el curs ‘El govern de la mobilitat’ realitzat a Barcelona entre els dies 13 i 15 de novembre.

Continua llegint