Els indicadors paisatgístics, productes de la interfície ciència – gestió

La seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va acollir els dies 29 i 30 de novembre el ‘Seminari internacional Indicadors del paisatge. Reptes i perspectives’ (més informació aquí). La presència d’experts d’arreu d’Europa per debatre com s’aborda la definició dels indicadors des de diverses perspectives -ecològica, social i econòmica- així com la reflexió sobre la mateixa naturalesa d’aquests elements en la interfase entre ciència i gestió van generar gran interès. Aquest fet es demostra amb una sala d’actes de l’ICC plena de gom a gom -dos mesos abans es van tancar les inscripcions-; tanmateix hi ha una bona alternativa: a partir del 12 de desembre (i fins el 12 de gener) es podrà seguir en diferit les diverses sessions del Seminari a través del web de l’Observatori del Paisatge.

Aranyes, formigues i abelles
La conferència inaugural la va impartir Josepa Bru, del Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Bru va voler posar negre sobre blanc en una qüestió sovint amb més equívocs dels que sembla: ‘Què és i per a què ha de servir un indicador?’. I és que sovint es confonen els paràmetres -les dades brutes-, amb els índexs -la informació ‘normalitzada’- i els indicadors, que forneixen als gestors una informació nuclear però amb una dosi de subjectivitat. En aquest sentit, ‘els indicadors esdevenen una realitat fuzzy (borrosa) en la relació antitètica objectiu – subjectiu’. Per tal d’il·lustrar aquesta afirmació aparentment complicada Bru ho il·lustra amb un exemple de la vida quotidiana: el punt d’ebullició de l’aigua. ‘Amb una prudent objectivitat podem afirmar que bull a 100 ºC però aquesta dada ens serveix per programar escalfadors?’ es pregunta. I la resposta és negativa ja que ens cal ens cal algun indicador -a cavall de la informació objectiva i les sensacions subjectives- que ens pugui aportar la informació sobre la confortabilitat de l’aigua calenta sanitària.

Article publicat a Sostenible (12/12/2007)

Continua llegint

Catalunya inicia el camí per fixar els indicadors de qualitat paisatgística

Un dels punts de major interès del ‘Seminari internacional Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives‘ va ser la presentació per primera vegada dels indicadors de qualitat que desenvolupa l’Observatori del Paisatge. Es tracta tan sols d’una primera versió i, en aquest sentit, tan sols s’han definit els camps a abordar però no pas la seva aplicació quantitativa o qualitativa. El seminari també va servir per conèixer l’experiència andalusa en la qual s’han inclòs uns indicadors de caràcter ‘preliminar’ per tal d’incloure aquest aspecte en l’informe d’estat del medi ambient. En aquest cas s’avalua la riquesa paisatgística (nombre de tipologies), la diversitat a partir de l’índex de Shannon, la naturalitat -grau d’importància dels paisatges més naturalitzats respecte els agraris i urbans- i la fragmentació.

Article publicat a Sostenible (05/12/07) Continua llegint