El parc fotovoltaic de Campdevànol podria ocupar 5,2 ha

Tal com avançava ElRipollès.info el dia 28 de novembre (més informació aquí) a Campdevànol es podria instal·lar la primera gran instal·lació de producció elèctrica a partir d’energia solar. Es tractaria d’una extensió de 5,2 ha de plaques fotovoltaiques al paratge dels Clossos -al final de la població en direcció Gombrèn-.

Malgrat que el projecte encara està en una fase molt embrionària de moment el consistori ha aprovat per unanimitat el canvi en la qualificació del terreny. S’ha passat de comunal (per pastures) a patrimonial; i és que l’Ajuntament voldria que el règim d’explotació fos de concessió administrativa de tal manera que l’empresa abonés un percentatge dels beneficis de la planta.

La producció energètica catalana és nuclear

La producció elèctrica més important als Països Catalans és la d’origen nuclear. Concretament hi ha en funcionament quatre instal·lacions: Ascó I i II, Cofrents i Vandellòs II. Respecte a l’energia primària total representen vora el 25% al Principat i el 15% al País Valencià.

Notícies complementàries (L’Accent 120): La veritable dependència dels Països Catalans // “Decidir sobirania és decidir creixement”

Notícies relacionades: Els mites de l’energia nuclear (Sostenible)

Article publicat a L’Accent 120

La veritable dependència dels Països Catalans

La introducció d’energia a un sistema és imprescindible per mantenir-ne la seva complexitat. Aquest principi de la termodinàmica s’entén fàcilment en el cas d’una societat: per tal que tot el sistema productiu funcioni es consumeix una gran quantitat d’energia de diverses fonts (fòssils, nuclear, hidràulica, solar, biomassa…) i a partir de diversos vectors (electricitat, combustibles líquids i gasosos, llenya…). En el cas dels Països Catalans, el 75% de l’energia és importada mentre que la utilització de fonts no renovables assoleix el 98% de l’energia primària. Amb aquestes xifres, és evident la dependència del nostre país; tant per la necessitat d’importar aquestes matèries com per la seva localització en regions de gran inestabilitat geopolítica i per tractar-se de recursos que s’exhauriran a curt o mitjà termini.

 

Article publicat a L’Accent 120 // Infografia: Arnau Urgell/L’ACCENT (modificat de Marc Belunzes, Llicència CC)

El metabolisme urbà constata la ineficiència del sistema

De manera molt recurrent s’afirma que la superació dels problemes ambientals ha de passar per la recerca i la gestió integrada i interdisciplinària. L’agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat) del COAC i el grup de recerca SosteniPrA, adscrit a l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona, ho van demostrar en un acte – debat per tal de mostrar el desenvolupament d’indicadors de sostenibilitat urbana i la seva posterior implementació en el planejament. Que es tracta d’una matèria amb interès ho demostra l’elevada assistència d’arquitectes i urbanistes que van fer petita la sala del Foment de les Arts Decoratives (FAD) on es va dur a terme l’esdeveniment.

Article publicat a Sostenible (09.12.07)

Poders locals i canvi climàtic

No fa tants anys un divertit personatge televisiu va popularitzar la frase ‘els petits canvis són poderosos’. Dia a dia se’n constata la seva vigència i per aquest motiu la Diputació de Barcelona ha organitzat una jornada tècnica al Castell de Montesquiu per mostrar les estratègies que des de municipis i comarques s’inicien davant del repte que suposa el canvi climàtic.

Es tracta d’accions que òbviament necessiten desenvolupar-se en marcs territorialment superiors però que resulten necessàries no només per la seva efectivitat sinó com a exemple pels ciutadans que tenen en aquestes administracions el seu referent més directe. De fet, Iñaki Gili, secretari tècnic de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha volgut recordar que l’impacte sobre el conjunt de l’economia -i per tant de les emissions de gasos d’efecte hivernacles- dels poders locals és major del què sovint ens pensem. En aquest sentit no només cal tenir en compte l’activitat directe -transport urbà, edificis i equipaments municipals, enllumenat, gestió de residus…- sinó sobretot l’indirecte ja que les administracions dinamitzen el conjunt de l’economia a partir de la contractació d’operadors privats.

València viu les contradiccions de les polítiques de canvi climàtic

Article que aborda les contradiccions entre la política territorial i el model de desenvolupament impulsat per les institucions valencianes i el fet d’acollir la cimera de l’IPCC. Tal com em va dir el catedràtic de sociologia Ernest Garcia en una entrevista, ‘el fet és rebre congressos, i no importa si són científics d’alt nivell o l’associació mundial de domadors de puces’. L’article surt publicat en el número 119 de L’Accent. [Fotografia: Joan Canela]

Arnau Urgell · València

València va acollir la 27a reunió plenària del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), organisme científic que depèn de Nacions Unides i que enguany ha rebut el Premi Nobel de la pau juntament amb el mediàtic Al Gore. En aquesta cimera, L’objectiu de la cimera era consensuar l’informe de síntesi dels tres grups (base científica, adaptació i mitigació) que formen l’IPCC. Des de diverses entitats ecologistes i socials s’ha destacat la “hipocresia de les institucions valencianes” que “impulsen un model territorial absolutament contradictori amb les polítiques per mitigar el canvi climàtic”.