Cap a una nova cultura forestal?

Deu anys després del gran incendi de la Catalunya Central, la FMR i el CTFC consideren que la vulnerabilitat als grans incendis ha augmentat


El divendres 18 de juliol es va complir el desè aniversari del gran incendi de la Catalunya Central. Més de 24.000 ha calcinades a les comarques de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia. Una dècada més tard la Fundació del Món Rural (FMR) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha organitzat el projecte Un món rural viu. Un paisatge sense cendres que ha celebrat quatre sessions a Barcelona, Manresa, Solsona i Pinós. Les conclusions assenyalen el persistent abandonament del medi rural com la principal causa de risc i que provoca que la vulnerabilitat de les forests sigui avui encara major. Per avançar cap a una nova cultura forestal des d’ambdues institucions s’apunta la necessitat d’entendre la gestió forestal com la principal eina de prevenció, tenir voluntat política per aplicar uns instruments normatius adequats així com integrar en les diverses activitats els costos de les polítiques de prevenció. Finalment, es considera clau continuar la pedagogia per fer entendre que Catalunya és un país forestal que requereix gestió.

Article publicat a Sostenible.cat [28.07.2008]

“10 anys després del gran incendi de la Catalunya Central la vulnerabilitat ha augmentat”. D’aquesta manera tan clara s’expressa Eduard Plana, responsable del grup Incendis i Territori del CTFC. I és que les causes que expliquen els grans incendis forestals (GIF) -sobre el paper aquells que superen les 500 ha calcinades- són l’existència d’una continuïtat de massa forestal tant a nivell horitzontal com vertical. En el primer cas es tracta de l’augment de la superfície forestal per l’abandonament de cultius i la posterior colonització per boscos; mentre que el segon està vinculat a la manca d’aprofitaments silvícoles fet que permet el desenvolupament del sotabosc. Per Eduard Plana, tot plegat no només suposa incendis territorialment més grans sinó també d’una intensitat superior. Paral·lelament, el risc d’ignició també és major. En aquest sentit destaquen elements com l’urbanisme difús, la major freqüentació per a usos recreatius i esportius o la instal·lació d’infraestructures com les línies elèctriques.

Paisatges amb menor vulnerabilitat
L’abandonament de les activitats agràries, l’èxode de la població rural, el desequilibri territorial i la terciarització de l’economia suposen una homogeneïtzació a nivell paisatgístic. Es passa de mosaics -petites clapes d’usos i cobertes diverses- a un gran continu forestal. Si aquest continu esdevé una causa de risc per a la creació dels grans incendis forestals (GIF) -són tan sols el 0,8% però representen el 80% de la superfície calcinada- s’entén que una de les prioritats sigui, tal i com afirma Eduard Plana, afavorir estructures de paisatge que no els afavoreixin. Es tracta no només del manteniment de conreus sinó de promocionar la ramaderia extensiva -tant en boscos com en planes- així com tasques de gestió silvícola: aclarida, tales d’arbres i cremes controlades.
La FMR i el CTFC van voler mostrar l’efectivitat d’aquestes polítiques in situ. En aquest sentit van exposar les conclusions del projecte en una finca de Sant Mateu de Bages afectada per l’incendi de 1998. Posteriorment s’han desenvolupat treballs d’aclarida per passar de 50.000 a 1.000 peus per hectàrea. Mesos després de l’actuació es va produir un petit incendi. El resultat segons Lluís Serra, tècnic forestal de la Diputació, va ser que el foc va afectar només el sotabosc i va deixar les capçades intactes. En canvi, quan va passar a espais de la finca sense tractar, l’afectació va ser total i la intensitat es va multiplicar.

Bons instruments, poca aplicació
A finals de setembre del 2007 Tarragona va ser l’escenari del II Congrés Forestal de Catalunya. En l’especial que SOSTENIBLE hi va dedicar, es destacava que haguessin calgut 19 anys entre el primer i el segon congrés de la matèria. Un fet que esdevenia “paradoxal” en una “Catalunya, país de boscos” -tal i com deia el lema de l’esdeveniment-. Precisament en la inauguració el conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar va presentar “els eixos de la nova política forestal” amb una major dotació econòmica, la creació d’un organisme autònom i l’aposta per models contractuals semblants als que s’apliquen en les explotacions agrícoles.

Quasi un any la situació continua igual. En aquest sentit Eduard Plana lamenta que malgrat tenir un dels marcs de planificació i prevenció d’incendis “més modern i progressista del món” ha mancat voluntat política per implementar-lo. L’element paradigmàtic és la revisió del Pla general de política forestal -l’anterior havia finalitzat l’any 2004- que “està sobre la taula del Departament des de fa dos anys”.

De l’economia de l’extinció a l’economia de la gestió
Cada mes de juny apareix a tots els mitjans de comunicació les noves adquisicions en material d’extinció. La notícia és el número d’helicòpters o avions bombarders amb els quals es comptarà per fer front a la campanya d’incendis. És evident que prima la denominada economia de l’extinció. En canvi, en el marc de les jornades Un món rural viu, un paisatge sense cendres s’ha apostat per donar major importància a l’economia de la gestió.

Cal tenir en compte però l’etern debat de les externalitats. Només una petita part dels impactes negatius dels incendis o dels beneficis econòmics de la gestió forestal són mesurables en termes de preus de mercat. Segons les conclusions de les jornades “hi ha estudis que demostren que promoure la gestió del paisatge a través de les activitats agràries per prevenir incendis és més econòmic que invertir només en sistemes d’extinció”. Eduard Plana va més enllà i considera que totes les activitats que es desenvolupen en el medi forestal haurien de contribuir en sufragar els costos de gestionar-lo ja que se’n beneficien indirectament.

Però també cal un canvi cultural
Els canvis en les polítiques es generen, habitualment, després que es produeixin canvis culturals en la percepció dels fenòmens. Marc Costa, responsable de Medi Ambient de la Fundació del Món Rural destaca un dels elements que van aparèixer al II Congrés: “la necessitat de fer pedagogia”. A diversos nivells. El més bàsic, per entendre que som un país forestal -que tal i com afirma el doctor en Ciències Ambientals, Martí Boada, “no ho sap”-; segon, per fugir del mite de la intocabilitat d’uns paisatges creats a partir de la interacció entre medi i humans; i, finalment, per abandonar la idea quasi religiosa de plantar arbres per avançar cap a una societat que en tala per aconseguir boscos de major qualitat i amb menor risc d’incendi.

En aquesta nova cultura forestal la transmissió d’idees a través dels mitjans de comunicació hi jugarà un paper fonamental. En aquest marc cal entendre una de les ponències presentades en les jornades per part del director de l’edició barcelonina d’El Punt, Ferran Espada, Poden apagar els mitjans de comunicació apagar incendis? Apagar-los, potser no, però ajudar a posar en valor la tasca de gestió i prevenció de ben segur… encara que la ràdio pública celebri el seu aniversari plantant 35.000 arbres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: