ENRESA aprofita el cas de les partícules radioactives per colar un magatzem nuclear a Ascó

L’energia nuclear viu als Països Catalans i arreu d’Europa un moment clau. Per una banda, les centrals esgoten el seu cicle de vida útil. Així mateix, el consens internacional més o menys generalitzat d’engegar polítiques per mitigar el canvi climàtic l’han tornat a posar a la taula com una possible “solució” per la suposada reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tanmateix, la realitat és tossuda i just quan es compleixen 22 anys de l’accident de Txernòbil el cas de les partícules radioactives d’Ascó ens mostra la perillositat de l’energia nuclear i la manca de transparència en la seva gestió. Mentrestant l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) va publicar “amb nocturnitat” al Butlletí Oficial de l’Estat el plec de prescripcions per construir un magatzem nuclear per les dues centrals d’Ascó.

Article publicat a L’Accent 129.

L’incident d’Ascó

El 5 d’abril l’organització ambientalista Greenpeace feia públic que a l’exterior de la central nuclear d’Ascó (la Ribera d’Ebre) s’havien detectat partícules radioactives de Cobalt-60. Aquesta informació -facilitada per treballadors de la planta- es referiria a un episodi del mes de novembre de 2007. Segons l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) -formada per Endesa i Iberdrola per gestionar les tres centrals nuclears del Principat- la fuga de partícules radioactives es devia als treballs de recàrrega del reactor que van afectar als sistema de ventilació de l’edifici de combustible. Defensaven la seva actuació tot recordant que en tot moment s’havia informat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Ara bé, a qui no es va comunicar va ser a la població i els incidents van anar in crescendo. Concretament el 3 de desembre, el 6 de gener i l’1 d’abril. Al llarg de tot aquest període sis centres escolars van visitar la planta.

Si la situació ja no fos prou crítica -més per una gestió caracteritzada per un absolut secretisme que per la magnitud de l’incident- el 15 d’abril la localització de noves partícules de Co-60 va suposar augmentar el nivell de gravetat de l’incident. Així mateix es va destituir el director de la central i el cap de protecció radiològica. Dies després es localitzaven noves partícules en una planta per desballestar ferralla a la Selva del Camp (el Baix Camp). Sortosament, la instal·lació disposava d’un portal d’accés amb dos monitors de control radiològic cosa que, tal i com va assenyalar Ecologistes en Acció de Catalunya, no existia (o no va funcionar) a la sortida de la central nuclear. De moment, les partícules localitzades tant a Ascó com a la Selva del Camp multipliquen per quatre les primeres informacions facilitades per l’ANAV i el CSN.

Mentrestant es fa públic la construcció d’un magatzem nuclear

El VI Pla general de Residus Radioactius establia la necessitat que el 2011 estigués operatiu un magatzem temporal centralitzat (MTC) per tal de guardar els residus nuclears d’alta activitat de les centrals d’arreu de l’Estat espanyol. De moment, ha estat impossible trobar un municipi voluntari. Col·lectius en defensa del territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es van organitzar el 2006 al voltant de la Coordinadora contra el Cementiri Nuclear (CANC) (veure L’ACCENT 119). Aprofitant l’escenari de la fuga de partícules radioactives ENRESA planeja construir a Ascó un magatzem temporal individual (MTI) per a les dues centrals de la població. Cal tenir en compte que el 2013 se saturarà la piscina d’emmagatzematge d’Ascó I i el 2015 d’Ascó II. Segons es desprèn de la informació es contempla la construcció de tres contenidors modulables de 150 tones que es cobririen amb una llosa de formigó a l’interior del recinte de la planta. La garantia de seguretat d’aquesta instal·lació hauria de ser d’un període de 50 anys.

Per Sergi Saladié, portaveu de la CANC, es tracta d’un procés realitzat “amb nocturnitat i al·levosia” que pretén de facto allargar la vida útil d’ambdues plantes deu anys més. Els residus es traslladarien de les piscines a aquests mòduls i la producció podria continuar. La legislació espanyola permet que les centrals arribin als quaranta anys -a partir de període d’explotació d’una dècada- però la mitjana europea és de 25 anys justament l’edat d’Ascó I. Saladié assenyala a L’ACCENT que mentre les instal·lacions estan en un punt crític -Vandellòs I (el Baix Camp) va haver de tancar als 15 anys- la polítiques dels seus gestors és de maximització de beneficis i de minimitzar la inversió en seguretat. La construcció d’un MTI a Ascó no es tracta d’un fet aïllat, ja que també es podria dur a terme a la central de Cofrents (Vall d’Aiora) i ja funciona a Zorita (Castella). Per Saladié, aquestes instal·lacions poden ser l’avantsala del magatzem centralitzat ja que “aquella zona que es queixi menys se li adjudicarà”.

Per a saber-ne més:

http://www.csn.es

http://ecodiari.cat/

http://www.ecologistasenaccion.org

http://www.energiasostenible.org/

http://gepec.cat/

LA FRASE

Si ajunteu totes les partícules radioactives en un entrepà i us el mengeu, no seria perillós per a la salut”

Aquest és un dels missatges de “tranquil·litat” que la direcció d’Ascó va fer arribar als seus treballadors. Tot plegat després de quatre mesos després de la primera fuita i que es fes públic gràcies a Greenpeace a través de diversos mitjans de comunicació.

El Cobalt 60. Què és i quins efectes pot produir*.

El cobal és un element amb 59 neutrons -és el seu nombre químic-. Quan té aquesta configuració (Co-59) és estable. Tanmateix, en estar sotmès al flux neutrònic a l’interior del nucli del reactor es transforma en un isòtop radioactiu (i per tant inestable) a partir d’absorvir un 60è neutró. Com qualsevol isòtop radioactiu es desintegra cercant un element químic estable -en aquest cas el Níquel-60-. Concretament tarda 5,27 anys en perdre la meitat de la radioactivitat (l’anomenat període de semidesintegració) i 105,4 anys en perdre-la pràcticamen tota.

En aquest procés de transició de Co-60 a Ni-60 emet una partícula beta (electró) i dos raigs gamma. Mentre les primeres s’absorveixen a la pell d’humans i animals les radiacions gamma poden penetrar a l’interior del cos. Una vegada a dins una part s’elimina per les femtes mentre que la resta és absorbida per la sang i teixits (fetge, ronyons o ossos) que poc a poc s’elimina a partir de l’orina. Les radiacions gamma tenen molta energia i, per tant, la seva exposició a llarg termini -encara que siguin dosis molt baixes- suposen un risc significatiu de patir de càncer. La magnitud del risc depèn bàsicament de la quantitat d’aquest element, de la durada de l’exposició i de si ha estat ingerit o inhalat.

* Informació el·laborada a partir del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTFNN). Més informació: http://www.energiasostenible.org.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: