Giro a Sicília (X): Els encants de Siracusa

Ens allunyem de l’Etna camí a Siracusa [web i vikipèdia]  amb l’esperança que en qualsevol moment ens girarem i veurem com ens observa. Arribem a Siracusa a l’hora de dinar, ens dirigim a Ortigia [vikipèdia], una petita illa unida a Sicília per ponts. Un nucli on hi han viscut al llarg dels anys diferents cultures, i actualment es pot gaudir de l’època grega, la medieval i la barroca. Diuen que per arribar a Siracusa es recomana fer-ho per Ortigia, és a dir, des del mar. Així poder contemplar la muralla, els edificis rere seu i les cúpules de les esglésies.

Nosaltres no ho hem fet així… hem creuat la Siracusa des de la ‘terra ferma’, hem passat per sobre el pont i Ortigia ens ha donat la benvinguda. El paisatge és diferent, la diferència és més marcada perquè venim dels peus del volcà on tot està construït amb pedra volcànica, pedra fosca. Aquí tot és blanc.

Amb la panxa plena ens endinsem cap a la petita illa. No ens deixa de sorprendre res. És realment bonic tot plegat: el passeig, el castell Maniace (en reformes), el barri àrab, la plaça del Duomo, les esglésies, les fonts… i tenen raó aquells que diuen: ‘quan ets a Ortigia no en vols sortir’. Però es fa tard i les restes gregues ens esperen. El teatre grec, l’orella de Dionís,… que es troben a l’altra banda dels ponts. Un altre món que no ens deixa de sorprendre.

El teatre és un dels més ben conservats i una de les obres més perfectes del seu gènere. Amb el teatre d’Atenes era un dels més importants, Esquil hi va estrenar Els perses. I no m’estranya, asseguts a les grades contemplem el seu voltant: el mar de fons i al costat els camps verds. Un lloc extraordinari, de fet com els teatres que hem vist fins ara a Sicília, sobretot per l’espai que els envolta. Un escenari perfecte.

La visita continua, passem entremig de taronges i llimoners fins que arribem a l’orella de Dionís. Deu el seu nom a Caravaggio per la forma que presenta i perquè Dionís hi tancava els picapedrers, segons la llegenda, així podia escoltar les seves converses des de dalt. És una gruta artificial de 65 metres de llargada i 23 d’alçada. Amb una sonoritat excepcional. Al costat, i amb el pas tancat als visitants, la gruta dels cordillaires, lloc on treballaven els fabricants de cordill.

La pluja comença a caure. Ens queda per veure algunes latomies, el teatre romà, la necròpoli dels Grotticelli i la tomba d’Arquímedes. Com d’altres coses, haurem de fer una altra visita, però deixar-ho per un altre viatge! Segurament, un dels millors punts de l’illa i a la qual cal destinar tant temps com sigui possible. Una ciutat que va veure néixer Arquímedes, i que, segons explica la llegenda, el va veure despullat mentre celebrava de manera eufòrica (eureka!) el ‘seu’ principi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: