Un Pla Territorial per a la Regió Metropolitana per tancar ‘una etapa de provisionalitat extrema’

L’avantprojecte presentat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona contempla la protecció en diversos graus del 75% del territori

La Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona -organisme paritari en el qual hi participa la Generalitat i les administracions locals- ha presentat l’Avantprojecte de Pla Territorial de la Regió Metropolitana (PTRMB). Amb aquest pas, i segons el conseller Joaquim Nadal “es posen les bases per tancar una etapa de provisionalitat extrema” ja que fins ara no s’havia pogut tirar endavant cap instrument que tractés globalment aquest àmbit. El Pla tracta per una banda els espais oberts -suposarà la protecció en diversos graus del 75% del territori-, els assentaments urbans i la xarxa d’infraestructures. [A la foto Oriol Nel·lo, secretari de Planificació del DPTOP]

Article publicat a Sostenible (08/04/2008)

Un Pla territorial ben especial
Els plans territorials parcials (PTP) són instruments per marcar les directrius dels creixements urbanístics, la preservació d’espais d’interès paisatgístic i natural i dibuixar les futures infraestructures ferroviàries i viàries. L’any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Ordenació Territorial, dotze anys després s’aconseguia el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) però els set plans que en deriven -un per cada futura vegueria- han hagut d’esperar molt.

Segons Oriol Nel·lo, secretari de Planificació del Departament de Política Territorial (DPTOP), aquesta absència de planificació posa la Regió Metropolitana en tres situacions de risc: dispersió urbanística, congestió de les infraestructures i segregació socioeconòmica. D’aquesta manera, i després de diversos intents -el més llunyà en el temps l’any 1953 amb el Plan Comarcal– enguany es presenta un document que abasta 3.236 km2 i 164 municipis compresos entre el Foix i la Tordera i la serralada Prelitoral i el Mediterrani. Per Nel·lo, la diferència respecte els altres sis PTP són la metodologia -fruit del treball conjunt entre el món local i el Govern- i l’especificitat d’un territori que malgrat representar només el 10% del Principat, en concentra el 70% de la seva població.

Toni Altaió, portaveu de l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), entitat vallesana que s’ha caracteritzat per la proposició d’instruments de protecció i gestió com el Parc Agrari del Vallès (veure més informació aquí), celebra la presentació de l’Avantprojecte. “Ja era hora, era totalment incomprensible que encara no en disposéssim” ha explicat a Sostenible.cat.

Els espais oberts com a elements estructuradors
Tradicionalment al nostre país la protecció del territori s’ha relegat a les zones muntanyoses. Aquest fet, en una àrea tan densament poblada com la barcelonina provoca l’ocupació de les planes, àrees que presenten grans valors ambientals, paisatgístics i agraris. Per aquest motiu, el Pla preveu la preservació d’unes 18.400 ha del mosaic agroforestal i de 24.000 de vinyes. Així mateix, s’amplien les àrees que ja gaudien d’algun tipus de protecció (PEIN, Xarxa Natura 2000, Parcs de la Diputació…) fet que globalment permet passar de 103.000 a 240.000 ha d’espais oberts salvaguardats de l’expansió urbanística. Oriol Nel·lo destaca que d’aquesta manera el 75% del territori metropolità configurarà un sistema d’espais oberts coherent, ja que s’evitarà l’actual fragmentació en illes de protecció. Precisament, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha volgut destacar aquest punt: “prendre els espais lliures no com a element marginal sinó com a estructuradors del conjunt del territori”.

Respecte els assentaments urbans, el Pla intenta respondre a reptes com la promoció d’una ciutat compacta enfront l’ocupació extensiva del sòl; afavorir el creixement en continuïtat respecte a la dispersió; fomentar la ciutat complexa i atendre la demanda d’habitatge. En aquest sentit, l’Avantprojecte proposa dues estratègies: en el cas de l’Àrea Metropolitana estricta -Barcelona i els municipis del seu entorn- no es plantegen noves operacions de gran dimensió; en canvi, es preveu polaritzar els creixements en les ciutats del denominat Arc Metropolità. Es tracta que municipis com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Granollers i els sistemes urbans de les riera de Caldes i la vall baixa del Tenes configurin conjuntament amb Sabadell, Terrassa i Mataró un sistema de ciutats articulades i compactes. I és que les projeccions demogràfiques i socioeconòmiques del Pla marquen la necessitat de cobrir, d’aquí al 2026, 456.000 habitatges, tant de nova construcció com per la conversió de segones a primeres residències. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, ha explicat que la vessant urbanística es desenvoluparà en 13 Plans directors. El corresponent a Barcelona i el seu entorn, suposarà la revisió del Pla General Metropolità (PGM) vigent des de l’any 1976.

Segons Nadal, aquesta Regió Metropolitana polinodal s’estructurarà bàsicament gràcies a la xarxa ferroviària. El Pla preveu per a les properes dues dècades actuacions emblemàtiques com una nova línia ferroviària entre Barcelona i el Vallès -el polèmic túnel d’Horta però de transport públic-; el desdoblament i trasllat a l’interior de la línia del Maresme; una nova línia entre Castelldefels, Cornellà i Barcelona; o el desdoblament de la línia de Vic. Així mateix, i per articular aquest Arc Metropolità es proposa per una banda el tren orbital (més informació aquí) així com una nova infraestructura viària. El polèmic Quart Cinturó canvia el seu nom per Ronda Vallès i Eix Central del Penedès i es completa amb el desdoblament de la C-15 (Vilanova i Vilafranca) i la millora de la C-35 en el seu tram de Sant Celoni. Tanmateix, Joaquim Nadal ha evitat valorar la qüestió i les seves conseqüències socials i polítiques: “entre tots i en el seu moment, definirem les prestacions i característiques de la Ronda Vallès”.

Pel portaveu de l’ADENC -que tot just coneixia el contingut de la nota de premsa del Departament- apunta com a elements positius l’eliminació de la via interpolar que havia de connectar el tercer i quart cinturó o la preservació de la totalitat del Gallecs. En canvi, en la vessant negativa hi situa la construcció del Quart Cinturó i que el territori situat al sud d’aquesta infraestructura es converteixi en “barra lliure per al creixement urbanístic”. A manca de consultar el document complert, Altaió considera que segurament “no serà capaç d’esdevenir un punt d’inflexió en el model d’ocupació dispersa”.

Una resposta

  1. […] Top Posts Llibertat Franki!Les vegueries entre la necessitat i la imposicióEls límits (superats) del planeta[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La Mediterrània greument amenaçada[IEC I CANVI CLIMÀTIC] La vulnerabilitat de l’alta muntanya al canvi climàtic, a debatEl medi ambient passa la seva revisió anualHemerotecaEn menys de quinze anys la superfície artificialitzada als Països Catalans ha augmentat vora un 30%El parc fotovoltaic de Campdevànol podria ocupar 5,2 haUn Pla Territorial per a la Regió Metropolitana per tancar ‘una etapa de provisionalitat extrema’ […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: