Giro a Sicília (VI): Un lloc tranquil…

Després de destinar un matí a Palerm, dinar un plat de pasta en un restaurant [d’aquests que ocupen les voreres amb un tendal ben instal·lat i que tant agraden a l’Arnau] vam tornar a Monreale [web i vikipèdia] A Monreale hi passem dues nits en un suposat bed and breakfast. Ens van oferir un llit i esmorzar, però l’esmorzar l’havíem de fer al bar: un cafè i una pasta.

Ens mancava la visita al duomo i al seu claustre. La vila l’havíem vista més o menys de passada: el dia que vam arribar fent voltes i més voltes amb el cotxe per poder aparcar i la nit abans quan buscàvem un lloc per sopar sota una ventada i una bona pluja. El duomo estava tancat, així que vam anar cap als claustres amb l’esperança que des dels claustres s’accedís a la resta. Com en altres llocs, les portes que uneixen dos edificis, en algun moment de la seva història, les han tapiades. Així que, de moment, ens limitem a contemplar un fantàstic claustre, i alhora esquivem el centenar de turistes que hi volten.

Acabada la visita, ens dirigim cap a la porta de la catedral (la principal està ben tancada, així que anem cap al lateral oposat del claustre). Sorpresa! Més turistes. Autocars que arriben i els busos metropolitans que pugen de Palermo plens, ben plens. Ens hem d’esperar, així que toca fer cua. Per sort, estem al principi.

Amb les portes obertes ens introduïm cap a dins, ocupem dues cadires situades al davant de tot. Traiem la guia, anem a la pàgina de Monreale i mentre l’Arnau em fa l’explicació jo m’ho vaig mirant. Intento fer alguna foto. De cop ens adonem de la quantitat de gent que circula per allà dins. Recorda una mica, força, San Pietro, ni més ni menys que el Vaticà.


La llegenda
La llegenda explica que en un somni de Guillem II el Bo se li va aparèixer la verge. Li va dir on podria trobar el tresor amagat del seu pare, Guillem I. Quan el monarca es va despertar es va dirigir al lloc assenyalat en el somni. Va cavar un forat fins que hi va trobar un cofre ple de monedes d’or. Amb aquell tresor va alçar un temple en honor a la verge. Evidentment, els interessos alhora de construir aquest temple, un important monestir benedictí, foren uns altres. La creació d’una seu d’un arquebisbat per contrarestar el poder de l’arquebisbe de Palerm. Sovint la ficció és més bonica que la realitat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: