Sequera extrema al Principat: L’urbanisme basat en habitatges unifamiliars agreuja els efectes de la sequera

“Catalunya viu la pitjor sequera dels darrers 10 anys”. Aquesta frase del conseller de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Francesc Baltasar, no per recurrent -sempre és el pitjor any- no deixa de ser certa. En aquest sentit la manca de pluges des del mes d´abril de 2007 fins a l´actualitat -a excepció del mes d´agost- provoca que l´any passat hagi estat qualificat de “sec” o “molt sec”. Més enllà de viure en un clima mediterrani i de patir sequeres més prolongades cal destacar l´efecte de dues dècades de polítiques urbanístiques expansionistes basades en habitatges unifamiliars, una tipologia que duplica el consum d´aigua dels pisos i en el qual el factor renda hi té una gran incidència.

Article publicat a L’Accent 124

Un any molt sec
El butlletí anual que edita cada any el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha qualificat el 2007 com a “sec” o “molt sec” a la pràctica totalitat de les comarques del Principat. En aquest sentit, el Prepirineu, la plana de Vic, el Vallès Oriental, la costa central, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de Ponent i el Penedès han tingut precipitacions entre un 50 i un 70% de la mitjana. Altrament, les zones amb a nivell relatiu més seques han estat el centre del Berguedà i el nord de la Selva.
També són preocupants les dades presentades pel DMAH respecte a l´evolució de la precipitació en els darrers cent anys en dos punts del Principat. Coincideixen amb les previsions que es realitzen a l´entorn del canvi climàtic, és a dir, manca de tendències significatives -reduccions o augments de precipitacions mínims- però concentració de la intensitat. Per tant, al llarg d´aquests cent anys les pluges han ocorregut cada vegada en menys dies, i aquest fet, sembla que s´agreujaria en les properes dècades. D´aquesta manera les sequeres seran cada vegada més agudes i les conseqüències a la societat i el medi més importants.

El consum és bàsicament domèstic
Al Principat, quan es parla de demanda d´aigua hi ha dos móns. Per una banda les denominades conques catalanes de l´Ebre en les quals l´ús principal és agrícola (93,8%), mentre que per una altra les conques internes (CIC) -en les quals hi trobem les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona i Girona- en la qual la demanda domèstica és majoritària (43,7%).
Ens centrarem a les CIC ja que és on la pressió urbana i demogràfica, així com la tipologia dels rius -curts i de caràcter mediterrani-, provoquen situacions de crisi en l´abastament. Però tenim un consum domèstic exagerat? Segurament no. I és que les dades de principi de segle assenyalen que a les ciutats d´entre 10.000 i 20.000 habitants la dotació -consum per habitant i dia- era de vora 140 litres. Aquesta xifra contrasta amb els 700 l/dia de Califòrnia o els 200 – 250 de l´Estat francès, Alemanya o Finlàndia. Tampoc les pèrdues de xarxa -un 7% a l´àrea metropolitana de Barcelona (AMB)- no són excessives. Fins i tot, dades recents parlen que s´ha aconseguit rebaixar fins al voltant dels 110 – 120 litres.
On tenim el problema? Les indústries apliquen mesures d´eficiència important tant per les normatives com per la necessitat de reduir costos. A les grans ciutats? Les variants demogràfiques -envelliment, immigració i emigració-, la fiscalitat i la sensibilització ciutadana ha provocat que en municipis com Barcelona hagi disminuït les dotacions. Estudis com els desenvolupats pel geògraf David Saurí (UAB) assenyalen com a clau el procés de suburbialització a l´AMB, és a dir, la tendència a deixar la ciutat central per urbanitzacions -amb jardí i piscina- en les segones i terceres metropolitanes. Un procés causat per diversos elements tant dispars com la bombolla immobiliària, els nous estils de vida i la construcció de grans infraestructures.

En aquest sentit un estudi en 22 municipis es va determinar que mentre en un pis el consum se situa als 120 litres/dia, en un bloc amb piscina i jardí comunitària pujava als 148 per habitant i dia mentre que en una casa unifamiliar ja es disparava fins a 203.

Un problema urbanístic i de renda
Si calgués buscar responsables de l´actual situació, de ben segur, que caldria tenir en compte els consistoris que han basat la seves polítiques urbanístiques en creixements desmesurats a partir de promocions de baixa diversitat així com la direcció general d´Urbanisme de la Generalitat que les ha aprovat. En aquest sentit, cal tenir en compte una xifra espectacular: del 1985 al 2005 s´ha construït cada hora en el conjunt de la Regió Metropolitana 1,25 cases unifamiliars.
I és que mentre les poblacions amb consums moderats han perdut població, els que més creixen són els que tenen consums més elevats. Aquestes tendències, suposen, segons els estudis de Saurí, que les previsions d´abastament de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) per l´any 2025 puguin quedar curtes.
Altrament, la distribució desigual de la renda també té una elevada importància en el consum d´aigua. Per exemple, els jardins dels municipis rics són bàsicament de gespa -amb consums al voltant dels 30 litres per m2 i setmana- xifra que en els municipis de renda mitjana es redueix al 66%, no per adequar-se als requeriments hídrics sinó per una qüestió econòmica.
Un altre element a tenir en compte són les piscines, un sector de gran creixement. En aquest sentit en un estudi de les ambientòlogues Mertxe Vidal i Elena Domene (2005) es van xifrar en 52.000 arreu de l´AMB. Sant Cugat del Vallès, un dels municipis amb una renda més elevada, lidera el rànquing de consum amb 160.000 m3 d´aigua anual per a piscines. A la cua, Badia del Vallès -amb cap piscina privada- i Sant Adrià del Besòs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: