El director general d’Energia mostra als enginyers el seu ‘optimisme tecnològic’

En un acte organitzat pel Consell de col·legis d’enginyers industrials de Catalunya el director general d’Energia i Mines Agustí Maure malgrat reconèixer les dificultats del sector es va mostrar optimista per una ‘reacció’ de la societat per assolir un nou model basat en una energia barata, abundant i amb un impacte ambiental raonable. Per arribar-hi, no abans de 2050, considera que cal superar dues etapes: una primera a curt termini, ‘de satisfer tota la demanda encara que suposi una utilització ineficient de l’energia’; i, a mig termini, debatre la recuperació d’energies de transició com poden ser el carbó i la nuclear.

Article publicat a Sostenible (23/01/2008)

La situació actual
El consum d’energia primària a Catalunya -26,5 milions de Tones equivalents de petroli (Tep) l’any 2006- es basa de manera majoritària amb els combustibles fòssils (el petroli representa el 50% i el petrogàs el 25%). La utilització de combustibles d’origen nuclear malgrat que s’ha reduït percentualment (actualment al 20%) en valors absoluts es manté estable i no es preveuen grans canvis fins a la finalització de la vida útil de les plantes actualment en funcionament entre 2024 i 2028. Per altra banda, les fonts renovables -inclosa la hidroelèctrica- només suposen el 2% del conjunt d’energia primària utilitzada al Principat.

Amb aquest escenari -que es manté molt estable any a any- el govern de la Generalitat va aprovar l’11 d’octubre el Pla de l’energia 2006 ¿ 2015 que es basa en quatre línies: l’estalvi i eficiència energètica; la promoció de les renovables; la construcció d’infraestructures i la recerca i desenvolupament. En aquest sentit Maure recorda les limitacions de la Generalitat en matèria energètica ja que només poden treballar en dos aspectes: augmentar l’oferta de renovables i en la gestió de la demanda. En canvi l’oferta procedent de fonts fòssils i nuclears està liberalitzada i depèn de les regles de joc que marca la Comissió Europea i els condicionants del mercat.

Els objectius per al 2015 en renovables inclosos en el Pla suposen instal·lar 3.000 MW eòlics -actualment només n’hi ha 342-, 70 MW de solar fotovoltaica, 121 MW d’aprofitament elèctric de biogàs i 51 MW de biomassa forestal. Si es complissin aquestes previsions s’aconseguiria que un 7,9% de l’energia primària fos d’origen renovable tot i que, a banda de la fotovoltaica, la resta d’objectius de moment no presenten una tendència positiva. Per Maure, part d’aquest incompliment es deu a les dificultats de tramitació d’instal¿lacions com les plantes eòliques: ‘no pot ser que el procés duri en alguns casos fins a set o vuit anys’. Per aquest motiu aprovaran un decret de simplificació dels tràmits.

El director general d’Energia ha volgut deixar molt clar que la seva responsabilitat ‘és assegurar el subministrament per a tota la demanda que generin els clients’. I aquest fet passa, entre altres actuacions, per la construcció ‘tan ràpid com sigui possible’ de la línia de Molta Alta Tensió (MAT). Considera que les comarques gironines es troben en una situació de ‘vulnerabilitat extrema’ i que per tant és necessari assegurar el seu subministrament amb noves infraestructures. Així mateix, respecte als opositors considera que ‘no es pot afirmar alegrament que no cal construir-la sinó canviar de model’ i afegeix ‘un canvi de model és un procés a llarg termini i la meva obligació és satisfer la demanda encara que sigui a partir de sistemes ineficients’.

Així mateix, i en referència al possible acord entre els estats espanyol i francès per la interconnexió ha afirmat que ‘malgrat que el soterrament és un element tècnicament negatiu: més pèrdues, menys capacitat, més cost i, en definitiva, més impacte ambiental’ per Maure ‘si és un tram d’uns 10 km és un preu a pagar per assolir un acord’.

En una línia semblant es va expressar a la presentació de Maure, el degà del Col¿legi de Girona, que van recordar que sempre han apostat per la MAT i que per tant, si l’opció de soterrar-ne un tram accelera l’acord la institució ho considerà una bona solució.

Prospectives a mitjà i llarg termini
Més enllà de treballar en actuacions concretes per garantir el subministrament energètic el director general d’Energia ha explicat els escenaris que es preveuen per a 2030 i 2050. Maure considera impossible passar directament de l’actual model basat en energies no renovables i de dependència respecte a regions inestables geopolíticament a una situació de sostenibilitat. En canvi aposta per passar primer a un escenari de transició pel 2030 i finalment, no abans de 2050, assolir un model sostenible basat en la fusió nuclear.

Pel 2030 es preveu que continuï creixent la demanda de manera sostinguda especialment per l’aportació de la Xina, la Índia i el Brasil. Aquest fet provocarà no només un increment del preu de petroli i petrogàs sinó problemes de disponibilitat: ‘tenir energia a un preu elevat serà dur però no tenir-ne serà pitjor’ explica Maure.

En aquell any preveu que es començarà a notar la baixada de producció de petroli i per tant considera que ‘tenim temps per a reaccionar, tal com es va fer amb la qüestió de la capa d’ozó’. Així mateix es mostra partidari d’estudiar l’alternativa de recuperar el carbó de manera massiva i complementar-ho amb la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni en grans dipòsits. ‘Tot i que actualment aquesta tecnologia encara presenta molts problemes hem de creure que serà una realitat el 2030’ ha explicat Antoni Maure. Per altra banda, també ha fet referència a la necessitat ‘d’obrir un debat serè i sincer sobre l’energia nuclear tal com han fet estats com el Regne Unit’. Cal recordar que el govern britànic acaba d’aprovar la construcció d’una segona generació de deu plantes de fissió per tal de substituir les actuals que finalitzaran el seu cicle de vida l’any 2023. De fet, es tracta d’una situació molt similar a la catalana tant en dates com en l’aportació d’aquesta font al mix energètic (20%).

Aquest diagnòstic coincideix plenament amb l’Informe de prospectiva 2030 presentat a finals d’any per la patronal del sector elèctric UNESA en la qual es considera necessari per garantir un abastament ‘robust i sostenible’ de tres noves plantes nuclears -que se sumarien a les vuit actuals que caldria substituir- per assolir una potència nuclear al conjunt de l’Estat espanyol de 10.018 MW. Altrament, la patronal elèctrica també aposta per la instal·lació de 3.900 MW de centrals de carbó amb tecnologies associades de captura de CO2.

Aquesta transició hauria de permetre segons Agustí Maure cap al 2050 aconseguir una energia abundant, barata i amb un mínim impacte ambiental: la fusió nuclear. Cal recordar que aquesta tecnologia és considerada pels crítics amb l’actual model energètic com ‘l’energia miracle’ o ‘l’energia a assolir en 50 anys’ ja que des de 1950 s’afirma que amb cinc dècades s’aconseguirà (més informació aquí).

Una resposta

  1. […] de llegir abans d’escoltar Maure en una conferència (per qüestions de feina, veure article aquí). Sempre és interessant escoltar els responsables polítics de segona línia (o tècnics de […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: