El mirador blocaire (IV). Centres comercials: els temples de la postmodernitat

Les festes de Nadal (sí, en singular) provoquen any rere any reflexions sobre el consumisme de la nostra societat. Reflexions amb diferents graus d’aplicació ja que més enllà de l’abundància desmesurada no deixen de ser un moment de retrobaments variats.

Com que amb aquest tema “tants caps tants barrets” ens seria molt difícil abordar-ho en aquesta secció. Per tant, posem el punt de mira en un element que cobra importància aquests dies però no deixa de ser protagonista al llarg de l’any: els centres comercials. Un element clau en les noves formes de (des)estructurar el territori i que constitueix allò que alguns geògrafs o antropòlegs anomenen no-lloc (en contraposició a la definició moderna de lloc). Un no-lloc es caracteritza per tres elements: que no tenen història, no esdevenen un punt de relació o socialització i no generen identitat.

Article publicat a L’ACCENT 121 – 5 anys!

En una perspectiva similar s’expressa Jordi Navarro, portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Girona i estudiant de Geografia que parla en el seu bloc de l’Espai Gironès: “un equipament comercial que tant orgull desperta entre les autoritats municipals de Salt”. Navarro confessa que no li agraden aquests establiments no pas per les aglomeracions sinó “pels valors que transmeten, la ideologia que traspuen i per l’atmosfera que projecten”. Per Navarro centres com l’Espai Gironès “són una nova catedral del capitalisme, un santuari del consumisme acrític i compulsiu…”.

Però Navarro ha volgut destacar en la seva bitàcola la perspectiva territorial: “el centre comercial està ubicat al costat de l’AP-7 i els seus gestors ho aprofiten per apostar fort per les tanques publicitàries”. “Precisament són aquestes tanques el que més m’ha cridat l’atenció. Estan instal·lades al bell mig de camps de conreu, sense cap mena de criteri estètic i provoquen un impacte visual i territorial digne de les megalòpolis del sud” afirma Navarro. I conclou: “la nova economia terciaritzada no respecta ni l’entorn ni el paisatge, consumeix sòl desordenadament i desplaça activitats agràries i ramaderes. Un exemple més de la vella cultura del territori, aquesta que concep el territori com una mercaderia més.

Per la seva banda a Mataró continua la polèmica per la instal·lació d’un Corte Inglés a l’antiga farinera de Can Fàbregas i de Caralt (veure L’ACCENT 104). En parla Joan Jubany, militant de la CUP de Mataró i membre de la plataforma que defensa aquesta joia del patrimoni industrial de la capital del Maresme. Jubany afirma que “la realitat supera la ficció” i fa referència a un conegut serial de TVC que planteja un cas semblant. “Amb la proposta d’enderroc van posar un peu a la galleda. Amb la reubicació l’altre. I ara, en un tercer intent, es tiren directament a la piscina amb el trasllat integral” afirma el mataroní.

I és que es confirma allò que mesos enrere la CUP havia qualificat de “capgrossada institucional“. L’Ajuntament forçat per la mobilització ciutadana en defensa de la farinera ha decidit “conservar-la” després d’esquarterar-la i muntar-la peça a peça a 150 metres del seu emplaçament original. Jubany afirma: “El govern diu que ha mogut fitxa… però ha mogut les de l’adversari”. I és que considera “que el consistori juga en l’equip del Corte Inglés (…) que mou Can Fàbregas però que no canvia una rajola dels 50.488 metres quadrats del monstre comercial”.

Tot plegat podria crear un precedent gravíssim: “qualsevol dia algú decidirà traslladar les muralles de Tarragona per instal·lar-hi un McDonalds” ironitza Jubany. En tot cas, és evident, que aquests nous temples de la postmodernitat estan per sobre del patrimoni històric, de l’espai públic, del petit comerç de barri… i en definitiva, de la voluntat dels i les veïnes de mantenir la identitat de les seves poblacions.

Notícia relacionada: Mataró es mobilitza per salvar la farinera de Can Fàbrega.

2 Respostes

  1. Tot i compartir plenament la teva visió sobre la saturació de compres nadalenques, crec que seria molt pitjor encara si no existissin els centres comercials: imaginat tota la gentada que pulula pel portal del àngel fent cua o entaforada a una botigueta: ho-rri-ble.

    A més cal tenir en compte que el petit botiguer és tan empresari i explotador com el senyor FNAC: el tamany no fa la cosa!

  2. Hi ha una referència que potser et pot interessar, no ho sé pas! El sociòleg Yves Chalas, a ‘Villes contemporaines’ diu una cosa una mica contrària a allò que exposes: per a ell, els centres comercials són com noves ciutats, una ciutat contemporània, com l’anomenaria ell; un espai on conflueixen persones de diversa classe social; tots, al cap i a la fi, siguin de classe baixa o alta, acaben anant-hi a comprar i, d’alguna manera o altra, acaben interaccionant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: