Opinió a Llibertat.cat (I) Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Primera entrega d’un article d’opinió mensual que se’m demana des de Llibertat.cat. És la primera vegada… a veure si me’n surto i explico quelcom interessant…

Crisi energètica: ‘La realitat ja és prou crua’

Per Arnau Urgell i Vidal, periodista ambiental i membre del consell de redacció de L’Accent

Una companya del ‘gremi’ i que em va iniciar en el món del periodisme popular em va comentar en una de les primeres ‘lliçons’ professionals la importància de consultar les fonts oficials. ‘La realitat ja és prou crua’ (amb les dades objectives que ens presenten); mostrem-la, interpretem-la i que els lectors en puguin extreure les seves conclusions. Ara bé, i com m’explicava l’altre dia un professional responsable d’un dels periòdics amb més difusió del nostre país; consultar fonts oficials és avorrit: ‘sovint fins a la pàgina 92 no localitzes la dada que buscaves, que justament està en aquesta pàgina per tal que no se li doni el relleu que es mereix’.


Escombrant cap a casa, un exemple d’això que explico es dóna en la diagnosi energètica. En aquest sentit, val la pena consultar allò que anuncien els darrers informes d’administracions poc sospitoses de subversives com l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), el Departament d’Energia dels Estats Units d’Amèrica o el Servei Geològic d’aquesta mateix país.

Per exemple, l’AIE conclou en el darrer estudi de prospectiva (horitzó 2030) que ‘el futur (energètic) és insostenible; el subministrament en els propers vint-i-cinc anys serà molt vulnerable a causa de la desinversió, la catàstrofe ambiental o les sobtades interrupcions’.

Aquest organisme ha vist com la realitat l’ha obligat a modificar el seu discurs. Si sempre mantenia que ‘hi hauria recursos abundosos per sostenir el creixement’ cada vegada es mostra més prudent. En aquest sentit la hipòtesi del peak oil (màxima extracció) ja no és un escenari a mig termini sinó en terminis de cinc anys vista. Així mateix, en els estats que no pertanyen a l’OPEP es marca el 2010 com  a any en el qual el nombre de barrils diaris extrets començarà a disminuir. En aquest sentit cal destacar que la realitat ha rebaixat l’optimisme de les previsions: malgrat que el discurs de l’opinió publicada posa com a exemple les dades del Servei geològic dels Estats Units (USGS) que assenyalaven que entre 1996 i 2030 es descobririen jaciments equivalents a 939.000 milions de barrils han passat 10 anys i tan sols s’ha assolit el 13% d’aquesta xifra.

Per tant, les dades oficials ens mostren que la crisi energètica és un element de present i, curiosament, no ocupa gaires titulars. Però és que tal com recorda el Departament d’Energia dels EUA per superar el peak oil calen 20 anys d’anticipació, per tant, si es dóna abans del 2027 -fet altament probable- viurem en primera persona el crash. De tot això se’n va parlar el passat 1 de desembre en unes jornades organitzades per l’Observatori de la Crisi Energètica i Alternatives per a la Societat (OCEAS).

Segurament tenim ‘dret a decidir’ sobre el model energètic del nostre país no? Autodeterminació? I tant! Però total!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: