La UPC treballa en la definició del seu camí cap a la sostenibilitat en l’horitzó 2015

La Universitat Politècnica de Catalunya tira endavant un procés per avançar cap a la sostenibilitat en l’horitzó 2015. Es tracta d’un pla molt ambiciós fruit del convenciment que malgrat tractar-se d’un dels centres d’educació superior amb un major compromís amb el medi ambient cal ‘anar més enllà’. Aquesta conclusió és fruit d’una avaluació d’experts internacionals en sostenibilitat als dos plans de que en els període 1996 – 2001 i 2002 – 2005 s’han tirat endavant. Per tal d’assolir aquesta fita la Universitat ha organitzat tallers participatius amb membres de la pròpia comunitat educativa però també amb personalitats externes.

Article publicat a Sostenible (06/12/07)

Una avaluació de prestigi
L’any 2005 finalitzava el segon pla de medi ambient de la UPC. Ramon Folch, president del Consell Social, va encarregar a un comitè internacional d’experts una ‘avaluació sobre la recerca i la formació en sostenibilitat’ a la universitat. D’aquesta manera, investigadors del prestigi de Leo Jansen -catedràtic emèrit de la Universitat Tecnològica de Delft-, John Holmberg -catedràtic del Centre de Medi Ambient i Sostenibilitat de les universitats de Chalmers i Goteborg- i el doctor Francesco Saverio-Civili, biòleg marí i coordinador del projecte d’avaluació i gestió de contaminació marina a la Mediterrània del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) van analitzar els principals elements de les polítiques impulsades per la UPC en aquest àmbit.

Les conclusions de l’avaluació assenyalen la necessitat ‘d’anar més enllà en l’esforç de la institució per avançar cap al desenvolupament sostenible’ així com ‘aconseguir canviar la mentalitat de la comunitat universitària’. Així mateix, es demana una aposta per afavorir les ‘interfícies’ amb sectors externs interessats en la matèria. També consideraven el procés de Bolonya -convergència dels ensenyaments universitaris a nivell europeu- com una oportunitat per ambientalitzar el currículum dels graus i postgraus. Finalment, indicaven la necessitat d’impulsar un programa a mig termini que recollís part dels dèficits assenyalats.

Cap a l’UPC del 2015
‘Fem la UPC sostenible’ és el repte que es marca la institució. Per aconseguir-ho es comptarà amb la coordinació del Centre Interdisciplinari de Tecnologia, Innovació i Educació per a la Sostenibilitat (CITIES). El seu director tècnic, Dídac Ferrer, explica que al llarg d’una període de sis mesos es va desenvolupar un procés participatiu per tal d’avaluar l’efectivitat de les polítiques en sostenibilitat aplicades en la darrera dècada i identificar els eixos d’actuació en el futur. D’aquesta manera, es van marcar quatre grans reptes; un de global: ‘la UPC es compromet amb la sostenibilitat en els diversos àmbits territorials on participa’- i tres de més sectorials en els seus nivells de funcionament: recerca, l’activitat ha de donar resposta a les necessitat socials en aquest camp-; formació -aplicació de criteris de sostenibilitat en l’activitat professional- i gestió, la universitat incorpora aquest element en el seu funcionament.

Altrament, el pla pretén incidir en cinc vectors ambientals: l’edificació, energia i el canvi climàtic; la gestió integral del cicle de l’aigua; la responsabilitat social i ètica en el desenvolupament científic i tecnològic; la planificació territorial, la mobilitat i la logística i, finalment, els cicles materials, l’ecodisseny i la gestió dels residus.

Finalment, es van proposar una sèrie d’accions en les quals es determinava la seva importància, urgència i dificultat; així com la seva temporalitat, cost anual i finançament per dur-les endavant. En aquest sentit alguns dels elements més destacats són la creació d’òrgans mixtos en favor de la sostenibilitat com la xarxa regional educativa (RCE-Barcelona), un Science-Shop -organisme d’assessorament en tecnologia i sostenibilitat per a a entitats socials-, l’Observatori sobre Educació en Enginyeria i Desenvolupament Sostenible -que elaborarà un informe bianual sobre la situació a nivell internacional- o la participació a la xarxa Alliance for Global Sustainability (AGS) en la qual hi participen centres tan prestigiosos com el MIT (EUA) o el Chalmers suec.

Així mateix, la redefinició de les carreres universitàries hauria de permetre avaluar-ne la seva ‘sostenibilització’ així com proposar itineraris formatius específics i una assignatura obligatòria que en tots els graus relacioni aquest aspecte amb tecnologia.

Finalment destaquen aspectes de gestió com la inclusió de criteris ambientals en la contractació i en les compres (compra verda); implementar un sistema de gestió EMAS o tirar endavant un pla de mobilitat sostenible.

Segon Fòrum UPC Sostenible 2015
Entre desembre de 2007 i gener de 2008 es duu a terme el segon Fòrum UPC Sostenible per tal que membres de la comunitat universitària i personal extern (professionals, representants d’institucions, membres d’entitats) ajudin a perfilar les línies i accions a tirar endavant. A banda de sessions plenàries i sectorials vora 160 persones han participat en una enquesta que avalua algun dels elements del Pla.

En el grup de mobilitat es va poder viure les dicotomies pròpies dels processos participatius: dificultat de centrar el debat, la necessitat de buscar l’equilibri entre canvis estructurals i mesures a curt – mig termini… Tanmateix, i tal com va recordar Elisabet Roca, professora del Departament d’Infraestructures del Transport i del Territori, la universitat hauria d’actuar a tres nivells: en la generació de discurs pel canvi social; en la recerca aplicada o de base per a la sostenibilitat i, finalment, en aplicar mesures de gestió, i per tant, predicar en l’exemple. En aquest sentit dues de les idees més interessants foren les de fer de la universitat avantguarda de les polítiques de mobilitat sostenible a partir d’utilitzar els campus com a bancs de proves de mesures (per posteriorment implementar-les a escales territorials superiors). Així mateix, es va constatar la necessitat de generar un lobby de pressió ambientalista i a favor d’una recerca interdisciplinar en el marc d’una universitat tecnològica que tendeix a l’especialització extrema.

A partir d’aquí, propostes de mesures ben interessants i que segons la participació de la comunitat universitària i la voluntat política i valentia de dur-les endavant poden ajudar a avançar cap a un model d’universitat que s’adapti a l’actual context de crisi ambiental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: