Sector ferroviari: crònica d’una mort anunciada

El sector ferroviari no ha escapat de l´onada neoliberal que afecta els serveis públics. A l´Estat espanyol la creació de l´ens Gestor d´Infraestructures (GIF) va ser el primer pas per segregar la companyia estatal. Tot i així la divisió de l´empresa entre infraestructura i explotació comercial es va consumar amb l´aprovació per part del Partit Popular de la Llei del sector ferroviari. Va suposar segons un informe de la CGT “la ruptura dels sistemes integrats de seguretat, element diferencial del ferrocarril respecte al transport per carretera”. Val a dir, que en la Llei es justifica la divisió de Renfe en virtut de la legislació europea fet que el sindicat llibertari qualifica de “fals” ja que “la Directiva permet l´existència d´empreses integrades”. Tanmateix entroncava amb la nova visió que s´impulsava des de la publicació del Llibre blanc del ferrocarril: “cal una equiparació del ferrocarril amb la carretera en matèria de seguretat per millorar-ne la competitivitat”. Igualació, evidentment, a la baixa.

Article publicat a L’Accent 119 // Fotografies: Bernat Borràs (trenscat.cat)


Aprovació de la Llei i liberalització
Malgrat que el PSOE es va oposar a la Llei i en guanyar les eleccions la va paralitzar; mig any després la va aprovar sense reformes significatives. D´aquesta manera es produïa finalment la desintegració de la companyia estatal de ferrocarril en l´Administrador d´Infraestructures Ferroviàries (ADIF) i Renfe-operadora com a companyia pública d´explotació de serveis de viatgers, mercaderies i manteniment.

A banda, la LSF aposta per la liberalització del sector, és a dir, l´entrada d´operadors privats que ofereixin els seus serveis utilitzant la xarxa pública d´ADIF. Per José Sahagun, delegat del Sindicat Ferroviari – Intersindical Valenciana (SF-IV), aquest fet “suposa la generalització de la subcontractació, una major precarietat i en definitiva una disminució del personal de l´empresa pública. Així mateix, afirma que s´ha iniciat la construcció de terminals de mercaderies privades; les previsions del Pla estratègic del sector assenyalen que es passarà, en el conjunt de l´Estat espanyol, de 115 instal·lacions públiques a tan sols una trentena.

Dues de les corporacions que ja ofereixen els seus serveis de mercaderies són Acciona Rail i Continental Rail (grup ACS). Als Països Catalans Continental explota des de febrer la línia Silla (l´Horta Sud) – Madrid mentre que Acciona té l´autorització d´operar entre el Port de Barcelona i Saragossa – Madrid tot i que tal com recorda Juan Ramon Ferrandis, coordinador al Principat de la secció ferroviària de la CGT, “la saturació d´aquest corredor ha impedit de moment que es posés en marxa”. Tot i així “el desmantellament de la plantilla de Renfe-operadora provocarà que en pocs anys l´empresa es vegi obligada a cedir part dels seus drets d´explotació a les constructores”.

Així mateix, el passat mes de juliol es va produir a Xàtiva (la Costera) el primer incident causat per operadores privades. Un tren de Continental va quedar aturat per manca de combustible durant més de sis hores fet que va ocasionar retards en diversos trens de mitja i llarga distància.

El 2010 el torn dels viatgers
La liberalització del transport de viatgers es produirà el 2010. Sagahún considera que no serà un procés tan ràpid com el de les mercaderies “ja que la inversió és molt major”. I és que cal tenir en compte que en el cas de les mercaderies, aproximadament el 50% dels vagons utilitzats per Renfe eren propietat d´empres com Continental, Acciona Rail o COMSA Rail. Ferrandis per la seva banda, afirma que malgrat la dificultat de preveure el futur, l´experiència d´altres estats europeus i el procés de transferència de rodalies a la Generalitat els fan a sospitar que a mig termini podrem veure trens amb logotips diferents als de Renfe, FGC o FGV. En aquest segon aspecte, després de desestimar-se la transferència total (personal, material mòbil i vies), sembla que l´escenari més probable és que el govern del Principat assumeixi només la gestió (horaris, freqüències…). Per tal que el Govern del Principat es dediqui a establir freqüències, horaris… D´aquesta manera fins al 2010, el servei el realitzaria Renfe-operadora però dirigit des de Barcelona mentre que més enllà d´aquesta data és una “autèntica incògnita”. José Ramon Ferrandis creu “probable” la concessió de línies concretes a empreses privades que, al mateix temps, rebrien subvencions de la Generalitat per compensar la seva manca de rendibilitat.

Els tramvies marquen el camí

La recuperació dels tramvies en diverses poblacions dels Països Catalans sembla que s´utilitzi com a “banc de proves”. En el cas de Barcelona, la divisió ferroviària de la constructora COMSA participa en la gestió del Trambaix i el Trambesòs.
D´altra banda, el conseller d´Infraestructures de la Generalitat valenciana, Mario Flores, va anunciar recentment la privatització total o parcial de la gestió de la línia T-2 de València i el Tram 2 d´Alacant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: