Els Països Catalans: plataforma logística del sud d’Europa

Darrerament, en molts municipis es repeteix la mateixa situació: “han construït un polígon industrial, però d´indústria no n´hi ha, són tan sols magatzems i serveis”. Aquesta percepció es constata amb les xifres referents al sector de la logística. Tan sols al Principat l´any 2005 el tràfic de mercaderies va ser de 320 milions de tones de les quals el 52% és intern, el 44% amb destinació o inici a l´exterior i el 4% restant de pas. Tanmateix, l´actual tendència és incrementar aquesta darrer element ja que tant Barcelona com València pretenen esdevenir els principal nuclis logístics del sud d´Europa.

Els Centres Integrats de Mercaderies (CIM)
CIM Lleida Les ciutats han incrementat progressivament el seu abast real molt més enllà del seu municipi. En aquest sentit si primerament els centres logístics es concentraven a l´entorn de Barcelona: el Parc Logístic de la Zona Franca (40 ha), la Zona d´Activitats Logístiques (ZAL) del Port (66 ha) i el Centre Integrat de Mercaderies (CIM) Vallès inaugurat el 1997; cada vegada amplien més el seu abast territorial. D´aquesta manera, l´empresa pública CIMALSA -que depèn de la Generalitat de Catalunya- ha posat en marxa un “ambiciós pla” per augmentar la capacitat logística del conjunt del Principat. En aquest sentit s´han planificat nous centres logístics al Segrià (en funcionament des de 2003), al Camp de Tarragona, a l´Empordà, la Selva, el Penedès i les Terres de l´Ebre.

La implantació d´aquest tipus d´instal·lacions ha generat protestes (veure requadre) tant pels impactes paisatgístics, la gran ocupació de sòl, el tràfic que genera així com pel model econòmic que representa. En aquest sentit la marca CIM -acrònim de Centre Integrat de Mercaderies- ha quedat afectada socialment. Aquesta podria ser una de les raons que l´empresa pública logística hagi impulsat una nova denominació -els LOGIS- per a infraestructures com les del Penedès. Segons CIMALSA mentre que una CIM és un punt d´intercanvi entre transport de llarga i curta distància -les mercaderies hi estan un màxim de 24 hores- en el cas dels LOGIS la rotació és molt més lenta.

País Valencià: una gran plataforma logística
El passat mes d´octubre Mario Flores, conseller d´Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana, va presentar un pla per aconseguir esdevenir “la gran plataforma logística del Mediterrani Occidental”. Es tracta d´una xarxa de set nodes: l´Horta – el Camp de Morverdre, l´Alacantí, la Plana, el Baix Maestrat, l´Alt Vinalopó, la Costera i la Plana d´Utiel.
Aquestes ubicacions han estat estudiades segons Flores per “aconseguir una completa cobertura de tal manera que tot el sector productiu estigui connectat a menys d´una hora d´una estació multimodal de transport”.

EL LLIBRE: Flandes, un model?

L´economista liberal Ramon Tremosa presentarà aquesta mateixa setmana el seu darrer llibre Catalunya serà logística o no serà, en la qual considera que el futur del Principat passa per una aposta pel sector de l´intercanvi de mercaderies tal com ha realitzat Flandes. Per Tremosa aquesta nació centreeuropea ha entès que la prosperitat entra pels ports i aeroports i ha configurat la major plataforma logística d´Europa i el clúster automobilístic més important del món. Algunes de les mesures que proposa passen per desplaçar l´aeroport del Prat cap al mar i alliberar les actuals instal·lacions com a plataforma de mercaderies. Així mateix considera “necessàries” infraestructures com el túnel de Tremp per tal que el Pallars Jussà pugui desenvolupar-se com una gran comarca logística. En contraposició a aquest model absolutament desenvolupista Àlex Casademunt, geògraf i president del Centre per a la Sostenibilitat Territorial de Catalunya (CSTC) reflexionava recentment: “a mi el que més em preocupa, (…) és el procés de banalització i destrucció que sol comportar concebre monotemàticament un territori com a terra de pas, d´enllaç, o intercanvi. Com es pot fer això sense acabar de trinxar del tot el nostre petit territori? Potser encara no en tenim prou amb la destrossa al Vallès, ara el Penedès i Osona, el Camp de Tarragona i si, com ara propugnen alguns experts i polítics cal desplaçar els centres logístics cap a terres de l´interior, doncs bé, potser haurem de fer, de la resta del territori, un parc temàtic per als turistes.” No calen més comentaris.

Front comú contra el CIM al Penedès

Bel Zaballa · Vilafranca del Penedès

El Penedès continua lluitant per evitar la construcció del CIM. Fa un any, la Generalitat va presentar el projecte oficial d´un Centre Integral de Mercaderies al Baix Penedès, el més gran del Principat, però s´ha trobat amb el rebuig de la societat i institucions locals. Ara cinc alcaldes de municipis afectats han signat un manifest a favor de la seva retirada definitiva.

El nou projecte (Logis Penedès) redueix la superfície de 220 hectàrees a 186, però augmenta l´alçada de les naus, que passa de 15 a 25 metres. El CIM s´ubicaria entre els municipis de l´Arboç, Banyeres i Sant Llorenç del Penedès i generaria un trànsit de 10.000 vehicles de transport pesat cada dia.

La plataforma No fem el CIM, nascuda el 2003, lidera el moviment contrari al polígon. El portaveu i president de la plataforma, Jose M. Holgado, es queixa que el Logis s´ha imposat sense consultar-ho als afectats. A més, el CIM “promociona el transport per carretera, que afavoreix la contaminació, i requerirà la construcció de noves infraestructures viàries”. També cal tenir en compte la dificultat d´eliminar els residus que es generarien.

El principal argument dels partidaris del CIM és que es generaran més de 3.500 llocs de treball. Es tracta, però, de feines poc qualificades i remuneracions baixes. Aquest augment suposaria una urbanització desmesurada de la comarca i convertiria els nuclis penedesencs en ciutats dormitoris.

Ara s´ha presentat un nou avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (on s´inclou el Baix Penedès), que qualifica de “zona de potencial estratègic” la ubicació del Logis. Resta obert un període de tres mesos per fer al·legacions: “esperarem el nou projecte i els esdeveniments dels propers mesos”, conclou Jose M. Holgado.

Més informació
: No Fem el CIM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: