Pàgina especial de la XL Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent on s’hi recull la meva participació tant a nivell de coordinació de cursos -L’antartadisme català i La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans- com de cròniques i articles a diversos mitjans.
Curs L’Antàrtida, un continent amenaçat.
Coordinat a càrrec de Martí Boada (ICTA – UAB) i Arnau Urgell (periodista ambiental).
L’Any Polar Internacional 2007-2009 és una bona oportunitat per a intentar respondre algunes de les qüestions que centren la preocupació científica i social relatives al futur de l’Antàrtida. Hi ha nombrosos científics catalans que han treballat i treballen a l’Antàrtida. El curs inclou de manera implícita un reconeixement als primers antartidistes del país, per la seva excepcional tasca pionera, en els estudis d’aquest continent.
Continguts: Perspectiva històrica de la recerca a l’Antàrtida. Línies actuals de recerca dels diferents grups de treball de les institucions de recerca del país.
Veure programa complet
Jornada La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans.
Coordinat a càrrec de Joandomènec Ros (UCE, IEC, UB) i Arnau Urgell (periodista ambiental)
Els Països Catalans tenen majoritàriament un clima mediterrani. Aquest fet, sumat a un model de desenvolupament territorial intensiu i unes conques hidrogràfiques amb una superfície relativament petita, suposa que, de manera cíclica, apareguin crisis pel repartiment dels recursos hídrics tant a nivell territorial com entre els diversos usos.
Qui demana aigua per què la vol? Qui no la vol cedir quins arguments manifesta? S’avança cap a una nova cultura de l’aigua o només és retòrica? S’ha d’evitar cap tipus de transvasament o cal estudiar les situacions cas per cas? Per què l’aigua aixeca aquesta passió territorial? La crisi de l’aigua ha suposat una guerra entre territoris o ha estat una qüestió inflada mediàticament? Qui té la culpa del malbaratament de l’aigua: l’urbanisme horitzontal, l’agricultura o els complexos turístics i esportius? Totes aquestes preguntes i moltes més les intentarem respondre al llarg de cinc dies. O, si més no, confrontar de manera serena les posicions dels agents implicats d’arreu dels Països Catalans.
En aquest sentit el seminari es dividirà en dos grans blocs. Al matí es realitzarà una presentació de la gestió dels recursos hídrics en diversos territoris dels Països Catalans. Concretament es parlarà de Mallorca-com a exemple d’insularitat-; de la suposada abundància ad infinitum per un país pirinenc com Andorra; s’abordarà per què el govern valencià vol aigua de l’Ebre així com els resultats de quaranta anys de transvasament del Ter. Finalment, es parlarà dels casos de la Catalunya Nord i l’Alguer. En cada cas un ponent realitzarà una breu exposició del seu cas i al final es produirà un debat amb els assistents.
A la tarda, es realitzarà un debat sobre si al Principat de Catalunya s’avança cap a una nova cultura de l’aigua. La voluntat és de comptar amb la presència de representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, de plataformes ecologistes i de tècnics i professionals reconeguts en la matèria al nostre país.
Veure programa complet
Cròniques i articles als mitjans
Apunts al bloc sobre la meva estada a l’UCE
Tornem a l’UCE per viatjar a l’Antàrtida [06/08/2008]
[...] UCE 2008 [...]