A la foto de l’Adrià Costa dels campions -una llàstima, va perdre el Barça- se’m veu treballant fent els darrers comentaris de la final (sóc el de taronja).

Videoentrevista publicada a ElRipollès.info i a NacióDigital TV, al servidor de vídeos Vimeo [07.08.2008]

Article publicat a NacióDigital.cat [23.08.2008]

‘No som una escola d’estiu de partit’

El rector de la UCE considera que ‘difícilment es pot tenir un programa més complet’. Ros explica que ‘costaria de trobar en altres esdeveniments deu cursos matinals de manera simultània’. Això ho ha comparat amb la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) la qual ‘es tracta d’una escola d’estiu de partit’ i amb una ‘baixa oferta acadèmica’.

El nombre de participants -entre alumnes, professors, organitzadors i assistents a jornades científiques- ha estat de 1875 persones. Aquesta xifra suposa un 10% més que l’edició de l’any passat i un 18% que la de 2006. Destaca especialment l’increment d’alumnes matriculats (un 13%) i el fet que en un 56% dels casos hi estiguessin tots els dies. A nivell territorial malgrat que els alumnes del Principat continuen sent franca majoria (63%) en tan sols dos anys els alumnes del País Valencià han passat del 7 a l’11% mentre que els de les Illes continuen per sobre del 16%.

Adéu de Joandomènec Ros

El president de l’equip rector de la UCE, el catedràtic d’Ecologia Joandomènec Ros, ha confirmat que aquesta és la seva darrera edició al capdavant de la institució. ‘La meitat de converses d’aquestes dies eren per demanar-me que reconsiderés la posició’ ha revelat. El relleu es realitzaria, en principi, en la propera reunió del Patronat que s’ha de celebrar el mes d’octubre.

Per Ros ‘el projecte està ben encarrilat’ i ha admès que no marxaria si hi hagués el forat econòmic de fa dos anys o amb una tendència a la baixa. ‘Al cap de vuit anys d’iniciar el projecte ho deixo en un moment en què la Universitat té cara i ulls’ ha conclòs.

Respecte al conflicte entre la UCE i les universitats dels Països Catalans -tant sols reconeixen els crèdits dels cursos a Prada les universitats de les Illes, de Perpinyà i la UOC- ha manifestat que tot plegat es devia ‘a la voluntat de la Xarxa Vives de controlar el 51% del Patronat’. Pel rector ‘la UCE no es deixarà controlar ni per les universitats ni per cap grup polític o institució’ però ha lamentat ‘no saber-ho durant els darrers set anys’. Així mateix ha afegit que tot i que no descarta fórmules per recompondre relacions, ‘no tornarà a anar-hi a darrere’.

Així mateix ha aprofitat la roda de premsa de valoració de l’edició d’enguany per manifestar el seu desacord amb la posició d’Huguet d’avançar cap a una ‘universitat d’estiu de sistema’ a Catalunya. ‘Som perfectament comparables a les grans universitats d’estiu espanyoles -Escorial i Menéndez y Pelayo- si tenim en compte el volum d’aportació pública’ ha explicat Ros. ‘A banda, en aquelles universitats, els polítics hi fan tan sols discursos polítics, no pas a participar en actes o cursos acadèmics com aquí’ ha afegit.

El projecte de Vall Roc a la recta final

El 30 de setembre les obres a Vall Roc finalitzaran, ha explicat el gerent de la UCE Joan Maluquer. Aquesta finca, on va residir el músic Pau Casals, representarà segons Ros guanyar nou espai físic -una norantena de llits i noves aules- però sobretot un punt de trobada per alumnes de secundària d’arreu dels Països Catalans al llarg de l’any. La finca ha estat adquirida per diverses institucions d’ambdues vessants del Pirineu i ha comptat amb el suport d’un projecte europeu Intereg.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) insisteix en l’aigua del Segre com a ‘garantia’ en situacions d’emergència per sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Així ho ha afirmat Gabriel Borràs, director de Planificació de l’ACA, en la jornada La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans celebrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Borràs, que ja s’havia referit a aquesta possibilitat en altres ocasions, ha explicat que es tractaria d’un centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua que no suposaria una ‘nova detracció’ al riu sinó ‘permutar de manera puntual aigua dels canals d’Urgell i Segarra – Garrigues per a usos urbans. El responsable de l’ACA ha reafirmat, per altra banda, el compromís de retornar en els propers anys -al voltant del 2012- 2 dels 8 m³/s que es transvasen del Ter cap a Barcelona.

Article publicat a NacióDigital [21/08/2008]

La proposta de l’ACA

Al llarg del debat celebrat a la UCE de Prada Gabriel Borràs s’ha referit de nou a la proposta de crear un centre d’intercanvi de drets públics de l’aigua. Tot plegat, en un escenari a mig termini -cap al 2025- i després d’executar obres de dessalinització, eficiència i reutilització que permetran augmentar l’oferta en 300 hm³ l’any 2012. L’intercanvi de drets d’aigua es realitzaria a partir dels cabals concessionats als canals Segarra Garrigues i de l’Urgell. En aquest darrer cas es realitzaria una gran inversió en modernització que permetria ‘alliberar-ne’ uns 140 hm³.

La portada d’aigua cap a la Regió Metropolitana, que només es podria realitzar en escenaris de prealerta segons Borràs, seria ‘reversible’. En aquest sentit ha anunciat la possibilitat que en alguns moments es fes arribar a les comarques de Ponent aigua regenerada procedent de la Regió Metropolitana per tal de donar suport a les campanyes de reg. El responsable de l’ACA ha volgut remarcar que en cap cas hi hauria una nova detracció al riu Segre ja que es tracta de concessions de reg. La proposta l’ha definida com un ‘pacte entre la Catalunya rural i la urbana’ a assolir ‘sense pressa, serenament i posant els costos sobre la taula’. Així mateix ha afirmat que ‘no tenia sentit al segle XXI’ tirar endavant el projecte de regadiu del Segarra – Garrigues -impulsat pel Departament d’Agricultura- que ha definit com ‘l’obra hidràulica més gran mai feta a Catalunya’.

El Principat avança cap a una nova cultura de l’aigua?

Amb aquesta pregunta sobre la taula s’han confrontat els parers de Gabriel Borràs; el catedràtic d’Ecologia de la UB Joan Armengol; la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Susanna Abella; i el president de l’Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter, Lluís Sala. El dirigent de l’administració hidràulica ha afirmat contundentment que a les conques internes -on l’ACA hi té competències exclusives- s’avança cap a aquest nou paradigma de gestió dels recursos hídrics. Menys optimista s’ha mostrat el representant de la Plataforma del Ter que ha considerat que ‘almenys a Girona no ha arribat’ i que aquesta nova manera d’entendre la gestió de l’aigua ‘s’aguanta pel fil que el Ter pugui donar cada any 200 hm³ cap a la Regió Metropolitana’.

Per la seva banda, Susanna Abella, ha mostrat la seva ‘decepció’ per tornar a les ‘velles receptes’ -en referència a la proposta derogada d’interconnexió entre les xarxes de Tarragona i Barcelona- en el moment de ‘crisi’ per l’episodi de sequera. Finalment, el catedràtic d’Ecologia Joan Armengol, ha recordat la seva ‘visió crítica’ de la qüestió i s’ha manifestat partidari del transvasament del Roina ja que considera la situació dels rius del Principat com a molt negativa.

Retorn parcial del cabal del Ter

Des de la Plataforma del Ter s’ha insistit en la situació ‘crítica’ del riu a causa d’un transvasament cap a la Regió Metropolitana que de mitjana ha suposat en els darrers mesos un 70% del seu cabal. El director de Planificació de l’ACA ha reafirmat el compromís de retornar a curt termini -cap al 2012- un 25% del cabal que actualment se’n transvasa.

Crònica publicada a NacióDigital.cat [19/08/2008]

Joaquim Maria Puyal no és una persona que li plaguin els homenatges. Així ho manifestat repetidament en l’acte celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu. A banda, després de rebre discursos elogiosos de mestres i alumnes de la seva trajectòria no ha pogut defugir assenyalar-ne els punts crítics. En primer lloc, s’ha mostrat ‘amoïnat’ per la deriva de l’ofici de periodista. ‘Perdem cada vegada més de vista el sentit de servei; hem de servir als interessos de la gent, no pas dels poderosos’ ha explicat. Així mateix, ha afirmat sentir-se ‘fracassat’ per la ‘incapacitat’ d’engegar un grup mediàtic privat en català. Segons el periodista aquest element ‘és tant necessari ara quan governen uns, com era imprescindible abans quan ho feien els altres’. Finalment ha advertit que la manca d’un teixit comunicatiu fort al nostre país ens pot condemnar a la ‘violència simbòlica’. Puyal ha definit aquest tipus de violència com ‘la substitució dels símbols d’identitat d’un territori’ i que s’empara en els mitjans per tal que ‘el receptor l’accepti com un fet normal’.

Ni crosta mediocre ni sectarista

Antoni Bassas ha participat a l’homenatge celebrat a Prada i la seva aparició ha estat llargament aplaudida per l’audiència després de la polèmica no renovació al capdavant d’Els Matins de Catalunya Ràdio. En el discurs no ha dubtat en definir-se com un alumne de l’escola Puyal i en assenyalar-lo com a mestre pel fet de generar un llibre d’estil. Aquest llibre quedaria definit, segons Bassas, a base d’intuïció, creativitat, experiència, intel·ligència emocional i treball personalitzat.
Bassas ha denunciat al final de la seva intervenció que els poders no toleren als periodistes que amb ‘la seva narració depassen el poder del mitjà pel qual treballen’. I ha advertit que en Puyal ‘no tolera ni la crosta de la mediocritat ni la del sectarisme’. Hores més tard, la directora de TVC Mònica Terribas, s’hi ha referit ‘mostrant-s’hi cent per cent d’acord’. En canvi Antoni Bassas no volgut revelar el seu futur professional però ha descartat prendre’s un any sabàtic i ha manifestat que l’oferta prioritària prové de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

L’ús de la llengua

Un dels elements claus en la trajectòria de Joaquim Maria Puyal va ser realitzar la primera retransmissió després de la mort de Franco d’un partit de futbol en català. Concretament es tractava d’un Barça – las Palmas del 5 de setembre de 1976. Jordi Mir -una de les persones que van permetre tirar-ho endavant- ha recordat el treball conjunt per trobar expressions ‘genuïnes’ que evitessin convertir les narracions en calcs de l’espanyol. Aquesta tasca va generar elements que han esdevingut ‘marca de la casa’ com ‘l’escapolir-se de l’escomesa’ per tal de substituir el ‘zafarse del acoso‘. Puyal ha explicat que durant un bon temps es va dedicar a narrar a l’estadi els partits d’amagat per posteriorment analitzar-ho amb Mir.

Per altra banda, Joan Martí, president de la secció filològica de l’IEC, ha recordat que Puyal no ha sentit el ‘rubor’ de parlar bé la llengua catalana i, en definitiva, entendre que el seu ús correcte no genera un producte ‘carrincló’ i ‘encarcarat’ sinó tot el contrari. Així mateix ha afirmat que el periodista ‘pateix amb el material que treballa ja que és el símbol més preuat de la nació catalana a la qual estima’.

Finalment, el lingüista Sebastià Serrano -que va ser professor del periodista a la facultat-, s’ha declarat un ‘puyalòleg’ i ha fet un esbós del seu caràcter que ha qualificat de ‘complex’. Per Serrano Puyal és el millor tant en la comunicació, com en la seducció i en la creació.

Article publicat a NacióDigital.cat [19/08/2008]

La solució: el llibre d’estil

Molts dels assistents al debat han expressat a Terribas la seva preocupació per la progressiva espanyolització de TV3 tant a nivell terminològic com especialment de marc de referència. La directora de Televisió de Catalunya ho ha negat de manera sistemàtica i ho considera una ‘percepció totalment subjectiva’ que no es basa en cap element científic. Per Mònica Terribas tots els conflictes quedaran solucionats una vegada s’aprovin els llibres d’estils de Catalunya Ràdio i TV3. ‘Es tracta de definir els termes per a cada qüestió per tal que la manera de denominar un element no ens situï a prop o lluny d’un determinat partit polític’ ha afirmat.

Un moment molt delicat

La directora de TVC ha qualificat l’actual context com a ‘molt delicat’ per als mitjans públics de Catalunya. I és que al llarg de vint-i-cinc anys TV3 ha creat al seu voltant una important indústria audiovisual que ara ‘ja no la necessitat’. Aquest nou context requereix redefinir el model i considera que és necessària la implicació de tots els professionals compromesos i amb idees. En aquest sentit no ha dubtat en mostrar la seva preocupació pel fet que el ‘compromís amb els mitjans públics no és prou fort’, especialment per aquelles institucions i partits que ‘només els hi preocupa treure’n rèdit’. Així mateix, ha expressat que la seva preocupació és oferir un servei públic de qualitat per sobre de la guerra de l’audiència. Aquest fet hauria de passar per millorar la informació, ser més presents arreu del món i potenciar un entreteniment i ficció competitiva i de qualitat.

El consum cultural i mediàtic en català

Mònica Terribas ha fet aquestes afirmacions en el debat Consumir en català celebrat a la UCE de Prada. A banda de la directora de TVC hi ha participat Lluís Tolosa, director del Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura, i Eduard Voltas, secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Bona part de les intervencions de Tolosa i Voltas han analitzat les dades que ha aportat el Baròmetre, el primer estudi propi d’audiència per als Països Catalans i que amb 30.000 entrevistes personals se situa entre els deu més importants del món. Les dades són especialment negatives en l’àmbit de la música -tant sols el 7,8% d’enquestats van respondre que la darrera cançó escoltada era en català- i en el cinema -les entrades de pel·lícules en català van suposar el 3,8%-. Ambdós ponents han coincidit en la necessitat d’articular productes de qualitat: ‘la guerra es guanya en el mercat, no en la militància’ ha afirmat Eduard Voltas. I ha afegit: ‘sense un estat propi i els elements demogràfics en contra, només queda la seducció: ser el millor’.